Epidèmia als visons

A Dinamarca estan sacrificant milions de visons que criaven per dedicar-los a la producció de pells. El motiu és una soca del virus de la covid-19 que circulava entre aquests animals. Com és previsible, la notícia ha portat un seguit de reaccions i moltes preguntes.

El primer que cal saber és si el virus que infecta als visons és un motiu de preocupació pels humans. Com sempre, les notícies parlen d’una mutació en el virus que infecta als visons, però això és un detall tècnic. El virus constantment està mutant i depenent de les mutacions que tingui el podem identificar i fer-ne el seguiment. No vol dir, necessàriament, que sigui més o menys contagiós, agressiu o el que sigui. La majoria de mutacions no tenen cap conseqüència.

La majoria, però no totes. De vegades apareix alguna que modifica el comportament del virus i això sí que fa patir, de manera que cal controlar-ho. El problema és que mentre circula entre els visons, el virus es troba en un ambient diferent dels humans i probablement la selecció natural afavorirà soques diferents de les que tria quan ens infecta a nosaltres. Això fa més probable que apareguin soques amb característiques noves que podrien fer el salt als humans i canviar el panorama de maneres que preferim no experimentar.

Una de les preocupacions seria que els canvis que patís fessin que les vacunes que s’estan desenvolupant perdessin eficàcia. Amb les vacunes estem intentant entrenar el sistema immunitari a lluitar contra un tipus de coronavirus. Si aquest, després de passar un temps pels visons canvia prou per a fer que l’entrenament deixi de servir, tindríem un bon problema.

I com que les condicions de les granges de visons comporten que hi ha molts animals en molt poc espai, resulta que el virus s’ha escampat sense problemes per una quantitat enorme de visons. Ara vindria a ser com si hi haguera dues pandèmies. Una que afecta els humans i una que afecta els visons. I no tenen per què seguir camins paral·lels. A més, el virus pot fer el salt entre les dues espècies. De fet, el més probable és que als visons els hi hàgim encomanat nosaltres, però res impedeix que faci el camí de tornada.

El coronavirus no és excessivament primmirat a l’hora de triar hostes i pot infectar diferents espècies d’animals. Sabem que, a més de ratpenats, pangolins i humans, també pot infectar gats, visons o fures. No en tots té masses facilitats per escampar-se, però ocasionalment pot infectar-los. En gats o tigres ha passat ocasionalment, però eren casos en què un humà infectava l’animal i la cosa no anava més enllà. En canvi, en visons i fures s’hi troba molt còmode i de seguida comença a circular entre els animals. De fet, les fures es fan servir molt als laboratoris que investiguen aquesta mena de virus i des de fa molts anys.

Tot plegat també ha reobert el tema de les granges d’animals dedicades a la producció de pells. Va haver-hi uns temps en què els humans necessitàvem pells per cobrir-nos, però ja fa temps que van quedar enrere. I si ara et fa molta il·lusió tenir una cosa similar, hi ha materials que les substitueixen perfectament. Això, però, ja és un altre tema.

6 thoughts on “Epidèmia als visons

  1. El visó americà està naturalitzat (manté poblacions salvatges a partir d’exemplars escapats) a tot Europa i ha estat impossible erradicar-lo )tot i haver-se intentat a molts països. Si el virus arriba a la població salvatge, no serà possible eliminar aquest reservori de cap de les maneres…

    1. No. Realment és un problema que cal tallar d’arrel abans no s’escapi de les mans. I es pot aprofitar per reflexionar sobre la necessitat d’aquestes granges..

  2. Ai, visonets! Si vos volen ses granges africanes amb plagues de llagosts pot ser un gran documental en 3D. Tot és enviar milions de currículums. Podeu fer un mailing repetit, tots sortiu igual de monos a ses fotos

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *