Sembla clar que Pedro Sánchez no passarà a la història com un estratega brillant. La seva jugada per reblar el clau i fer-se amb prou poder com per no dependre de ningú no li ha sortit massa bé. Cal dir que podria ser que la seva estratègia fos una de diferent que no ens passa pel cap, o que no hi hagués estratègia i tot plegat fos el resultat inevitable de la olímpica mediocritat d’una classe política incapaç de negociar i pactar. En tot cas, no és la primera vegada que algú avalua de manera radicalment errònia com aniran les coses. I un dels camps més plens d’anècdotes en aquest sentit és el de la informàtica.

Potser l’error d’apreciació més conegut en el món dels ordinadors va ser el de Tomas J. Watson, President de la Junta Directiva d’IBM l‘any 1948, que va deixar anar “Penso que hi ha mercat al món per a uns cinc ordinadors”. D’acord que en aquell moment era difícil pensar en ordinadors portàtils ja que el més petit de tots pesava unes quantes tones, però tot i així…

Un altre que va pecar d’un optimisme desaforat i molt poc realista va ser en John McAfee. Sí! El de l’antivirus. Segurament pensava que no resultaria difícil resoldre el problema dels virus informàtics quan l’any 1984 va dir “El problema dels virus és passatger. En un parell d’anys estarà resolt”. Realment va ser una mostra d’optimisme que només superen els amants de la fusió nuclear comercial.

Fins i tot en Bill Gates va arribar a valorar erròniament la situació i una vegada es va despenjar afirmant que “640K haurien de ser suficients per a tothom”. Per molta visió que tingués no va preveure que en molt poc temps caldria multiplicar per ni-se-sap-quant aquesta xifra per poder gaudir de jocs cada vegada més realistes. Per altres feines, tenim moltes més opcions, però siguem sincers: la major part de la memòria es dedica a funcions que venen amb els programes però que ni sabem que existeixen.

Hi ha altres frases històriques que amb certesa no són certes, però una que sempre m’ha fet molta gràcia és la que podria haver pronunciat Napoleó quan el seu imperi es va ensorrar després de perdre l’exèrcit lluitant durant l’hivern a Rússia. Li van preguntar com se li va acudir envair Rússia i la resposta va ser encongir-se d’espatlles i dir: “en aquell moment va semblar una bona idea”.

Segurament també va haver qui va pensar que seria una bona idea forçar les coses per mirar de guanyar més còmodament i ara se’n fa creus. No és la primera vegada que passa i segur que no serà la última. També cal dir que hi ha qui hi veu jugades mestres (treure’s de sobre els rivals directes, dividir els opositors ideològics, quedar com el moderat…), però no ho tinc massa clar.

En tot cas, descansem i prenguem-nos la vida amb una mica de calma. Qui sap si en pocs mesos haurem de tornar a viure una campanya electoral.