Espinacs que envien e-mails

La notícia podria semblar una broma: uns espinacs entrenats per enviar e-mails en resposta a determinades condicions! Però el cas és que no és cap broma. Només està explicat amb “una mica” de concessions a la imaginació, però en essència és el que han aconseguit a la Universitat de Califòrnia i el MIT.

La idea vindria a ser buscar un sistema que indiqui quan a les plantes els passa alguna cosa, sense necessitat d’intuir-ho. En aquest cas el que la planta, un espinac (Spinacia oleracea), havia de fer era “notificar” la presència de determinats compostos en el seu sistema de transport de saba. I, per fer-ho, no hi ha res millor que aplicar amb gràcia el potencial de la nanotecnologia.

El compost que calia identificar eren uns anomenats molècules nitroaromàtiques. Suposo que l’important no eren aquestes molècules en concret, sinó demostrar que el sistema de detecció era viable. El primer que han fet ha sigut fabricar nanotubs de carboni i enganxar-li’ls unes molècules que s’uneixen a les nitroaromàtiques. La gràcia és que quan s’hi uneixen, i només quan s’hi uneixen, poden emetre llum fluorescent.

Aquests nanotubs, amb el sensor incorporat els han injectat amb molta cura a les fulles de la planta. Després han mirat que passava quan afegien una molècula nitroaromàtica (l’àcid pícric) a l’aigua amb què les regaven. Calia tenir una càmera que detectés l’emissió de llum fluorescent enfocada a les fulles de la planta. I aquesta càmera pot, perfectament, estar connectada a un ordinador, de manera que si la intensitat de la llum emesa per la fulla sobrepassa determinat nivell, s’enviï un missatge d’avís.

Val, no és exactament que l’espinac estigui entrenat per enviar e-mails, però hi ha un espinac, un sistema de detecció i al final es pot enviar un e-mail.

Com que sembla que el sistema els ha funcionat, ja només cal anar triant la molècula detectora per diferents especificitats. Una molècula que emeti fluorescència en resposta a hormones d’insectes, a plaguicides, a la falta d’aigua o al que ens interessi. La resta del sistema seria similar. Segurament no servirien per menjar, ja que això de tenir nanotubs i molècules fluorescents a les fulles no és gaire nutritiu. Però si tens unes poques plantes d’aquestes fent de sentinelles a cada conreu, pot controlar millor la collita, simplement esperant que arribi, o no, el missatge d’avís.

Aquesta mena d’idees m’encanten, però em pregunto quants estudiants s’hauran desesperat fracassant en els intents fins que finalment va sortir bé l’experiment? Perquè el resultat final és molt maco, però el camí per arribar-hi segur que va ser llarg i ple d’experiments fracassats. En tot cas, sospito que ja tenim un seriós candidat als premis Ig-Nobel d’aquest any.

6 thoughts on “Espinacs que envien e-mails

  1. Molt interessant, una bona manera d’aplicar nano-tecnologia i de encetar una via de comunicació amb les plantes!

    (alerta, però, que se t’ha escapat un “li’s” al tercer paràgraf. Hauria de ser “enganxar-los”)

  2. Sonava millor la pel·lícula que m’havia fet jo amb el titular.

    Unes plantes que quan s’estressaven alliberaven compostos químics o senyals elèctriques que quan es detectaven feien enviar un correu. Això hauria generat tota una corrent antivegana de gent encara més purista.

    1. I que menjarien aquests antivegans puristes? De fet, la teva hipòtesi (molt bona) provocaria l’extinció dels veritables vegans i el retorn a l’omnivorisme dels que no volguessin inmolar-se!

  3. Ànims espinacs! Però no aprengueu massa, no ens envieu spam contra sa pizza d’espinacs
    ;-D
    Ses convocatòries de IgNobel o Nobel podrien recitar referents propers i reconeixements. Inclús visites de competidors sans i altres que han ajudat pes camí per tastar i errar solucions molts pics.
    I ja amb es guanys, repartir pastetes i mimitos per tots

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *