Estàvem avisats, però només una mica

És ben sabut que els coronavirus experimenten recombinació genètica, la qual cosa pot generar nous genotips i brots. La presència d’un gran dipòsit de virus del tipus SARS-CoV en ratpenats, juntament amb la cultura de menjar mamífers exòtics al sud de la Xina, és una bomba de rellotgeria”.

Aquesta frase, premonitòria, la van escriure a les conclusions d’un article publicat l’any 2007. Feia poc que havia passat l’epidèmia de la SARS, i sobtadament els coronavirus es van posar en el punt de mira. Fins aleshores es coneixien per causar refredats i poca cosa més, de manera que tampoc els preníem com una amenaça important. Però la SARS i la MERS van capgirar les coses. Aleshores ens vàrem adonar que coneixíem molt poc aquests virus. Abans de la SARS se n’havien identificat dotze. Un número molt baix, ja que senzillament no els buscàvem. Quatre anys després, quan va quedar clar que calia entendre aquests microorganismes, ja en coneixiem l’existència de trenta-sis tipus diferents i ara ja en tenim identificats una quarantena. També va quedar clar que els ratpenats eren el reservori natural, però que podien infectar molts altres tipus de mamífers, des dels ratpenats fins les balenes.

Els amants de les conspiracions sempre li busquen raons ocultes, però el 2007 ja era evident que teníem els ingredients d’un còctel explosiu i que només era qüestió de temps que algun coronavirus tornés a l’assalt. Passa com amb els meteorits. Sabem que n’hi ha de moltes mides i sabem que cada any en cauen molts a la Terra. Només és qüestió de temps que en caigui un de realment gran.

Saber que alguna cosa passarà, però ignorar el moment precís no és una gran ajuda. En aquest mateix sentit ja s’expressava un altre article molt, més recent, que a principis del 2019, només uns mesos abans del brot, deia: “Generalment es creu que els CoV transmesos pels ratpenats reapareixeran per provocar el següent brot de la malaltia. En aquest sentit, la Xina és un punt de partida probable. El repte és preveure quan i on, per tal de poder fer tot el possible per evitar aquest tipus de brots.”

El problema és que amb saber que alguna cosa passarà no n’hi ha prou. Quan arribi el meteorit, segurament tampoc tindrem míssils espacials a punt per desviar-lo. Amb les epidèmies sempre anem igual de perduts al principi. No saps quin virus saltarà als humans, de manera que no saps com les gastarà. Ara anem corrents a buscar ventiladors i mascaretes, però podria haver sigut un virus que afectés als ronyons i aleshores el que buscaríem desesperadament serien aparells de diàlisi. Bé, els xinesos tenien excusa. Aquí a Europa, no.

2 thoughts on “Estàvem avisats, però només una mica

  1. T’has oblidat una cosa que alguna vegada havies pensat que algun dia podria passar: la gran barbacoa fruit d’una súper flamarada solar. Millor no donis massa pistes. No fos cas que tot sens tires al damunt al mateix temps!
    Per cert, no sembla que ningú tingui massa interès en calcular la verdadera letalitat del virus. Tu ens la vas deixar entre 1,1% i el 2%. Però no he llegit ningú més que ho hagi analitzat ara que tenim més dades…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *