Ahir es va fer famosa la imatge de la patrulla d’avions d’exhibició que pretenia formar la bandera d’Espanya amb el fum dels avions. És una de les coses que s’acostumen a fer en parades militars, esdeveniments patriòtics i aquesta mena d’actes i cal dir que queda molt espectacular. Però, ai! Ahir les coses no van sortir com estava previst, els colors que van deixar anar no eren els correctes ni en l’ordre adequat i al final ningú tenia clar quina bandera havien simulat. Per descomptat que no era la que pretenien.

Però això del fum dels avions amaga algun secret interessant. Primer cal tenir clar que no és l‘estela normal que deixen anar els motors. Estem acostumats a veure la línia blanca que queda par allà on passa un avió i que fa les delícies dels amants de les conspiracions. Ells hi veuen fums estranys i compostos tòxics, però en realitat és el resultat de cremar els hidrocarburs amb què es fa el combustible. I la reacció química és molt senzilla. L’hidrocarbur més l’oxigen genera CO₂ i aigua. El CO₂ és invisible, però l’aigua condensa si la temperatura és prou baixa i genera el que vindria a ser una mena de núvol. Un núvol que aguanta una estona fins que el vent o la sequedat atmosfèrica el desfà.

Però per les exhibicions, el que fan servir són dipòsits especials que alliberen el seu contingut només quan toca. El producte que genera l’estela de color són, essencialment, partícules d’oli a alta temperatura. Amb això aconsegueixen que es generin unes microgotes d’oli que són més estables que les d’aigua i per això aguanten més estona i generen una estela més densa. Ara que tots tenim al cap el tema dels aerosols, doncs és exactament el que generen. A diferència de les esteles normals, les de colors són realment, fetes de fum.

De totes maneres, només amb l’oli el que tindríem seria una estela blanca. Per generar els colors cal afegir-hi colorants que quedaran atrapats dins les gotetes d’oli i que generaran l’efecte desitjat. Hi ha molts tipus de colorants i depèn del fabricant aconsegueixes una tonalitat o altra.

En el cas d’ahir el que necessitaven eren el groc i el vermell. Pel groc podrien fer servir el “groc d’anilina” i pel vermell alguna barreja que inclogui el “Sudan IV“. De totes maneres, n’hi ha de molts més tipus, de moltes tonalitats i amb moltes preparacions.

Fa de mal entendre quin devia ser l’error que van cometre ahir. En realitat van ser un parell d’errors, ja que els que havien de ser grocs semblaven tenir el pigment tan diluït que veien blancs i un dels vermells no tenia cap color, de manera que es veia totalment blanc. Potser hi va haver alguna fallada mecànica en el sistema d’escalfar i alliberar al producte o potser, simplement, algú va posar els dipòsits que no corresponien. Això, o que un aficionat de l’Atlètic de Madrid es va prendre massa al peu de la lletra allò que deien fa uns dies que “Madrid és España, España és Madrid” i va decidir que això també deu aplicar a les banderes.