Fer com més tests millor, és la norma d’actuació que sembla que, finalment, han entès els polítics. Per prendre decisions sobre com cal actuar has de saber com estan les coses. I només les pots saber mesurant. Ara bé, també cal tenir en compte què i quan cal mesurar. I és que tot sempre és una mica més complicat del que sembla.

A la pràctica les preguntes que necessitem respondre són: La persona que tenim al davant està infectada amb el virus ara mateix? O potser va estar-ho i ja s’ha curat? I en aquest segon cas, després de la malaltia, ha quedat immunitzada o no?

Com que parlem de medicina i biologia, no tindrem respostes matemàtiques, però poder fer bones aproximacions. La primera és senzilla i ja és coneguda de tots. Per saber si estem infectats, cal mirar de detectar la presència del virus dins el cos. La manera més precisa de fer-ho és detectant el RNA víric amb la prova de la PCR. Aquesta “Reacció en Cadena de la Polimerasa” permet identificar el RNA del virus amb una precisió molt elevada.

Si el resultat és negatiu, pot ser perquè no ens hem infectat amb el virus o bé, perquè ens vàrem infectar, però ja ho hem superat i el nostre sistema immunitari finalment ha aconseguit eliminar el virus del cos. En tot cas, és una bona cosa. No estem malalts ni podem contagiar.

Aleshores anem a la segona pregunta. Vàrem passar la malaltia? Per saber-ho el que cal mesurar són els anticossos que els nostres limfòcits van fabricar per atacar al virus mentre estàvem malalts. Però d’anticossos n’hi ha de diferents tipus i no tots es fabriquen al mateix temps. Els anticossos en realitat són les famoses immunoglobulines (Abreviades Ig), i en coneixem cinc tipus diferents. Les que ens interessen són la forma M (IgM) i la forma G (IgG).

Si un dia mireu un dibuix d’immunoglobulines veureu que tenen forma de Y, però la IgM és fàcil de reconèixer perquè acostuma a anar en grups de cinc, formant una mena d’estrella.

El cas és que la IgM és la primera que es fabrica quan hi ha una malaltia. De manera que tot just acabada de passar la malaltia, el que es pot detectar fàcilment és la IgM. Per això, si volem saber si el que has passat era la COVID-19, es busquen  a la sang les corresponents IgM contra aquest virus. Si les trobem vol dir que vas estar exposat al virus. Potser vas mostrar símptomes o potser no, però el virus va passar pel teu cos.

I la pregunta del milió. Estem immunitzats? La pròxima vegada que topem amb el virus, el nostre sistema immunitari ja el podrà eliminar de manera ràpida i efectiva? Per fer-ho, el que fa el sistema immunitari és mantenir en circulació una certa quantitat d’immunoglobulines que detectin al virus tan bon punt entra. Però d’aquesta feina se n’encarreguen les IgG, que triguen més dies a aparèixer, però es queden molt més temps. De vegades, per sempre. En principi, si algú té nivells elevats d’IgG contra el coronavirus, es considera que la persona està immunitzada. Pot ser molt o poc (una altra pregunta del milió), però almenys no està completament desarmada com estàvem tots fins ara.

De manera que tenim diferents tests per respondre diferents preguntes. Algunes d’interès des del punt de vista epidemiològic: Quin percentatge de la població està malalta? Quants ja l’han passat? Al ritme que van les coses, quan arribarem a nivells d’immunitat de grup? Altres preguntes són més personals: Tinc la COVID-19 o una pneumònia per algun altre microbi? Puc transmetre la malaltia? La puc tornar a agafar? I algunes serien per deixar de donar-hi voltes i, sobretot, de donar la tabarra: Aquella mena de grip rara que vaig passar a principis d’any, era realment una grip o potser era la COVID-19?

Perquè especular podem fer-ho tant com vulguem, però és molt més pràctic disposar de dades. Una altra cosa és que sigui fàcil aconseguir els milions de tests necessaris. Sense minimitzar els errors comesos, hi ha coses que simplement no es poden aconseguir en el temps ni en les quantitats que voldríem.