Una de les curiositats ,més conegudes del pol nord magnètic, aquell que marca la brúixola, és que no para quiet i es va desplaçant lenta però inexorablement en direcció cap a Sibèria. Això és sorprenent, ja que el pol sud magnètic s’està molt més quietet. A més, en els últims anys, el moviment s’ha anat accelerant i ara mateix les brúixoles, tot i que segueixen marcant cap al nord, ho fan en una direcció lleugerament diferent de la que ho feien fa unes poques dècades.

L’origen d’aquest moviment havia d’estar en els detalls del nucli de ferro i níquel fos que genera el camp magnètic terrestre, però els detalls estaven poc clars. Una situació que sembla que canvia, ja que acaben de publicar un model que explica aquesta cursa siberiana que s’ha muntat el pol magnètic.

Quan pensem en el nucli de la Terra el que ens ve al cap són els esquemes dels llibres de text: una esfera de material a altíssimes temperatures situada en el centre del planeta i feta de diferents capes concèntriques. El model teòric ja és útil, però el dimoni està en els detalls. L’esfera de metalls fosos no és perfecte sinó que mostra irregularitats. Dues d’aquestes són particularment importants i es coneixen des de fa temps. Són l’anomenat lòbul canadenc i lòbul siberià. Quan mesurem el camp magnètic el que tenim és la resultant dels efectes combinats d’aquests dos grans lòbuls.

Això fa temps que dura i, gràcies als estudis de paleomagnetisme, ara sabem que durant els últims set mil anys, el pol nord magnètic ha anat movent-se al voltant del pol geogràfic sense mostrar massa preferència per cap indret. Unes oscil·lacions que van afluixar fa uns quatre-cents anys, ja que el lòbul del Canadà havia quedat una mica més gran i intens, de manera que marcava la diferència i el pol nord quedava desplaçat cap a la seva banda. Però en els últims anys, aquest lòbul s’ha allargat i deformat, de manera que ha perdut intensitat i a sobre, part del seu efecte s’ha desplaçat en direcció al lòbul siberià, de manera que ara part del camp que genera se suma al del lòbul siberià. El resultat és que lentament la resultant de la suma de tots els efectes s’ha anat movent en direcció a Sibèria.

També cal dir que no és la primera vegada que el pol fa una migració similar. Algunes vegades ha anat de Canadà a Sibèria i al revés, de manera que no està passant res de nou encara que ens compliqui la vida quan volem fer servir les brúixoles. I millor que ens hi acostumem, ja que segons el model que han publicat, el moviment continuarà almenys durant algunes dècades.