Estratègies habituals

tabac.jpg Amb la llei antitabac que fa poc s’ha aprovat, ha passat una cosa interessant. Un cert nombre de veus s’han alçat en contra d’aquesta llei invocant diferents arguments. Alguns no tenen tan a veure amb la llei sinó més aviat amb l’anterior, que va obligar a molts locals a fer unes obres que ara no serveixen de gaire. També hi ha qui reclama el dret a fer el que li plagui sense més, o els problemes que pot tenir el ram de la restauració per culpa dels “milions” de fumadors que deixaran d’anar als bars i restaurants.

Encara que molts d’aquests arguments els pots entendre, la majoria no s’aguanten gaire. Els restaurants i bars se’n sortiran igual que se n’han sortit a tots els altres països on s’han aplicat lleis similars. Els fumadors acostumen a entendre perfectament que no passa res per sortir a fora a fumar. I potser hi haurà qui aprofitarà l’avinentesa per mirar de deixar-ho. Però mentrestant podem assistir a alguns estirabots una mica exagerats. I un m’ha cridat l’atenció, sobretot per ser un bon exemple de quina mena d’estratègia es fa servir en moltes i diverses ocasions.

Al diari el Pais es va publicar un article de Francisco Rico, membro de la Real Academia Española, criticant la llei i l’assetjament a que es veuen sotmesos els fumadors. La gràcia és una frase del principi de l’article: “Dejemos de lado que no pocos de los argumentos contra el tabaco carecen de rigor científico y son simple fruto del desconocimiento, por las actuales insuficiencias de la investigación”.

Fantàstic. Ara resulta que segons aquest senyor no està clar que el tabac i el càncer estiguin relacionats. No tinc clar d’on ha tret aquesta informació, però sembla poc relacionada amb el seu àmbit d’especialització, que és la Literatura Hispànica Medievals. Realment en ciència mai es té certesa absoluta de res. Qualsevol coneixement pot modificar-se a la llum de futurs descobriments. Però això no vol dir que haguem de posar-ho tot en dubte mentre no tinguem noves dades. I si d’alguna cosa n’està segura la medicina és de la relació entre el tabac i el càncer.

Primer van ser les dades epidemiològiques, després van venir els estudis experimentals, les dades genètiques, la identificació dels productes cancerígens que apareixen en el fum i les relacions entre aquests productes i les modificacions genètiques. Simplement no en tenim cap dubte, però durant molt temps la cosa es va anar enterbolint. La industria del tabac publicava treballs que negaven la relació, ocultava les dades que trobaven relació o feia campanyes posant en dubte les dades obtingudes. Va arribar a ser tan exagerada la pressió que ara has d’especificar si has treballat per la indústria del tabac abans de publicar articles científics en revistes del tema.

Quan un tema no t’agrada o no hi estàs d’acord (o va contra els teus interessos) és una estratègia habitual negar el valor de les dades dels científics o posar en dubte que estiguin tan clares. Si hi ha algun treball que no veu les dades clares o que no troba la relació, ja no importa que n’hi hagi milers més que si que la veuen. Com argument per treure la raó o al menys sembrar el dubte és fàcil, útil i també pervers.

Recordo que fa anys hi havia qui negava que el cinturó de seguretat fos útil per disminuir el nombre de morts en accidents. També hi ha qui segueix dient que els científics no tenen clar si hi ha un canvi climàtic o que no és segur que els condons siguin útils per lluitar contra la SIDA.

Però per greu que li sàpiga al senyor Rico, els arguments contra el tabac són científicament molt sòlids i rigorosos i en absolut són fruit del desconeixement o d’una investigació insuficient. Estic convençut que els bars no es buidaran, però també estic segur que d’aquí uns pocs anys les sales d’oncologia dels hospitals si que ho faran una mica. I aquest és un benefici que no es pot ignorar.

6 thoughts on “Estratègies habituals

  1. Les persones autodenominades cultes no deixen de sorprendre’m.

    I es que és una vergonya que la cultura estigui representada per tots aquests ignorants. Quan s’adonaran que la ciència també és cultura?

  2. Fa avergonyir que una “autoritat” acadèmica malmeti el seu prestigi com ho ha fet Paco Rico.
    A més tinc amics i familiars els quals a partir d’ara aniran més a restaurants per l’absència de fum que garantitza la nova llei.

  3. Hi ha gent que s’ha posat molt nerviosa perquè ara no podran fumar al bars… inclús algun il·luminat clama per a una insurrecció… per favor, el que mereix una insurrecció civil és la pujada de la llum dels dos últims anys, per exemple, o la cero responsabilitat que han pagat els bancs i els “mercats” per la situació econòmica actual.

    No anem bé, gens bé.

  4. Alasanid. Com deia algú, si tothom parlés únicament d’allò que en sap, quin gran silenci que es faria!

    Lukas4. He d’entendre que l’home parlava a niovell personal i no com autoritat en el seu camp, que no té res a veure en el tema. però sempre esperes que persones amb alt nivell acadèmic siguin conscients de quan cal mesurar les opinions sobre temes en els que no ets expert. Però això del tabac aixeca motles passions.

    Ubik. realment, saltem per coses que no tenen tanta importància. Sospito que els medis de comunicació, els partits polítics i els creadors d’opinió en general ho tenen claríssim això.

  5. Més de mig segle després de “Les dues Cultures”, de C. P. Snow, estem on estàvem: la gent de lletres no solament no fan cap esforç per aproximar-se a la cultura científica, sinó que la menysprea’n i, àdhuc, exhibeixen la seva ignorància amb orgull.

  6. Brian. per molts, la ciència només es valuosa quan diu allò que els interessa. Bé, de fet, fan el mateix amb el sentit comú.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *