Això d’un huracà anomenat “Eta” resulta, si més no, sorprenent. Especialment en un indret on les sigles ETA estan associades especialment a la lluita armada i tot el que va implicar. De fet, la paraula eta ja porta sovint mals entesos. En eusquera, “eta” (la paraula, no les sigles) significa “i”, de manera que és una paraula que apareix sovint en qualsevol text escrit en aquesta llengua. Un fet que pot generar desconcert als qui no ho saben i poden pensar que tots els llibres en eusquera tracten sobre terrorisme. També els aviadors fan servir molt les sigles ETA, però en aquest cas fan referència al temps previst d’arribada (en anglès “Estimated Time Arrival”). I pels que treballem en inflamació i també els del camp de la nutrició, ETA és un àcid gras, concretament l’àcid eicosatetraenoic.

L’altre significat d’eta és la lletra grega, que s’escriu Η en majúscula i η en minúscula, però que confesso que no tinc clar com es pronuncia (e llarga? i?). En tot cas, si a l’huracà que ha arribat a les costes de Nicaragua l’han batejat amb el nom d’una lletra grega és simplement perquè aquesta temporada hi ha hagut tants huracans que s’ha esgotat la llista de noms que tenen previstos per anar-los batejant. En aquests casos, està previst que es facin servir les lletres de l’alfabet grec. Ja hi ha hagut les tempestes tropicals Alfa, Beta i Gamma i els huracans Delta, Èpsilon, Zeta i, ara Eta.

I la temporada encara no ha acabat…

Això és rellevant, ja que fins ara només s’havia esgotat la llista de noms una vegada, l’any 2005. De moment, aquest any ja ha empatat amb el que fins ara ostentava el rècord. Aquest any també hi ha hagut tempestes tropicals que es van generar abans de l’1 de juny, quan es considera que comença oficialment la “temporada d’huracans”. Ja fa sis anys seguits que es va trencant el rècord de tempestes prèvies a la temporada.

Com que, a sobre, estem entrant en una situació de la Niña, que genera més energia a l’Atlàntic i afavoreix la formació d’aquesta mena de fenòmens, tot fa pensar que el 2020 també serà un any memorable pel que fa als huracans. Per desgràcia, el rècord anual en fenòmens meteorològics cada vegada dura menys temps. Res fa pensar que aviat no hi haurà un altre any encara més intens en tempestes, huracans i fenòmens similars.

En realitat no és cap sorpresa i la comunitat científica ja fa anys que avisa dels canvis previsibles lligats a la crisi climàtica. Igual que passa amb les onades de la pandèmia, al principi els casos semblen pocs i fàcilment controlables, però les coses tendeixen a accelerar-se i descontrolar-se de manera molt ràpida quan se sobrepassen alguns llindars. Ara tenim tots els sentits posats en la covid19 i els virus, però no hauríem d’oblidar que les altres crisis que tenim entre mans, segueixen el seu curs.

I ja hem vist que no prendre mesures a temps és un error que es paga molt car poc després.