Excés de precaució?

Predir el futur és més que difícil, per això ens hem de conformar a fer previsions més o menys aproximades de com podrien anar les coses si no hi haguessin sorpreses. Però certament pots fer millors prediccions si disposes de molta informació. Un dels problemes que ha calgut encarar durant la pandèmia era que, simplement, el panorama era nou i no hi havia informació prou bona per a fer previsions acurades.

Amb un virus nou només pots fer estimacions basades en el que saps de virus similars. És millor que res, però segueix sent molt poca cosa. Per això, al principi es van prendre decisions que ara sabem que no eren les millors. Realment no hi va haver errors clamorosos, malgrat el que diguin per Twitter, però ara sabem, per exemple, que el virus es transmet molt poc per superfícies, de manera que ens podríem haver estalviat esforços netejant i desinfectant-ho tot.

Des de la perspectiva científica, això no és especialment greu, ja que a mesura que vas adquirint coneixements, vas modificant les teves previsions, vas corregint les teves accions i, de mica en mica vas millorant la teva resposta. Això, però requereix temps. Especialment al començament. Ara ja en sabem bastant més i podem esperar respostes més àgils.

Per això desconcerta el que està passant amb les vacunes. Espanya és dels pocs països que manté la restricció a la vacuna d’AstraZeneca per majors de cinquanta-cinc anys. Un excés de precaució? Potser fa unes setmanes o mesos tindria sentit, ja que no hi havia prou dades per aquesta franja d’edat. Però ara, amb milions de persones vacunades i les dades sobre la taula, mantenir aquesta restricció és incomprensible. Portar la contrària a la resta de països sembla un error important.

I, al revés. La història dels problemes de trombosis associades a la vacuna (de nou la d’AstraZeneca) grinyola per totes bandes. El nombre de casos no és superior al que s’ha detectat amb altres vacunes i tampoc és superior al que esperaries en la població no vacunada. Per descomptat que cal estudiar-ho, però aturar la vacunació no sembla que estigui justificat amb el que ja sabem. En aquest cas, copiar el que fan els altres països és el que sembla un error important.

Tot plegat són decisions eminentment polítiques que no van gens en la línia del que indica la comunitat científica. Una situació que genera desconcert i inseguretat, que ens fa perdre unes setmanes precioses, de manera que li tornem a donar avantatge al virus i que generarà desconfiança en les vacunes. Tot per unes precaucions que, en aquesta ocasió i si fem cas de les dades disponibles, semblen excessives.

Als científics ens fa molta menys por equivocar-nos que no pas als polítics. Assaig i error és el nostre sistema de treball. Un sistema que fa de mal aplicar a la vida real de la societat. Per això els científics no són massa bons gestors. Els polítics tenen molt clar que és millor passar-se de previnguts, ja que després els retrauran qualsevol problema i no els servirà de res dir que les dades suggerien determinades actuacions. Però tal com estem, no hem d’oblidar que l’excés de precaució també pot costar vides.

10 thoughts on “Excés de precaució?

  1. Per mi, és una decisió incomprensible després de veure les xifres. No sé quina part atribuir a la poca cultura científica entre els gestors públics o a una mala governança en què no tenim resolt com gestionar en general. Apart, la poca simpatia per Astra-Zeneca després del Brexit crec que pesa massa. Al final, está causant una resistència a la vacunació que ja detecto al meu voltant.

  2. També els mitjans de comunicació, fins i tot els mes seriosos, afavoreixen la confusió buscant continuament titolars com mes impactants millor. Uns perque volen audiencia, els altres perque no volen perdre el poder. Ara que ja sabem força be com evitar infectar-nos, la nostre salut i la dels altres depen del que fem individualment, estigui o no permès. I respecte a lo cansats que estem de les restriccions, raonem una mica: tot i la pandemia, encara podem disfrutar de moltes coses, gran part de l’humanitat ho passarà molt pitjor durant tota la seva vida. Les rebequeries de nens mimats només allargaràn la situació. Mes ens val aprendre la lliço i sortir-ne mes savis: coses que semblen inmutables penjen d’un fil, disfrutem-les quan les tinguem i aprenem a ser feliços encara que les perdem.

  3. Sa estimació de probabilitat de nous casos de trombosis varia si és dins període breu? Potser ho han recalculat i ajustat estimacions per un període tan breu. Un càlcul tan afinat ‘d’acceleració’ de casos de trombosis potser té significació amb tanta població. No sé si m’explic, ara estic espés….
    Un altre curiositat que tenc de sa C19 son ses condicions perquè aguanti com aerosol contagiable. Com varia segons dispersió, flotació, degradació… Era divertit al principi quan es mesurava si es vent entre continents el passava…

  4. Vols dir Dani que un bon científic podria ser pitjor gestor que un polític d’ofici? Potser no podria aplicar els mètodes estrictament científics però al menys els tindria més en compte a l’hora de prendre decisions.

    1. Hi ha de tot un poc supòs.
      Per exemple, crec que fins i tot hi havia científics i artistes professionals, que a la vegada eren polítics o seguidors des partit nazi, o comunistes de Stalin, o que van ajudar per explotar sa bomba atòmica sobre ciutats…
      Deu ser una bon embolic governar, sa política i poder gros!
      Millor mir documentals d’animals, moneies o d’antropologia. O ficcions de viatges a planetes de societat i formes de vida de Star Trek o Stargate…

    2. Ai, en Trump! era artista professional d’humor. O Adolf Hitler, que va intentar ser pintor però va tenir mala sort.
      Però va ben bé com dius, molt millor si sa majoria tenen sabers de ciència i han exercit.
      Hi, hi… Es polític de Califòrnia que va fer de Terminator, era culturista!
      Potser a Biologia de Califòrnia ensenyen culturisme 😉

  5. Sobta que en un any es fili tan prim entre edats, sexe, sobrepés…
    Crec que a ses pelis cataclísmiques no sortia això de què un virus ens preferís més o menys grassonets, o en fes sa sang dolça i engreixar.
    Potser a una peli vacunaran primer als que van enmarcar es certificat de què van ser bebés primets, però dolços

    1. Precaució es dies de vacuna… Però fent humor, ull amb anticoagulants casolans, no rebotin.
      Molt all i vi calent amb gingebre inflama inclús sa gent devora i tot 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *