Hem passat mesos parlant de coronavirus i, amb certesa, encara en passarem molts més. També va haver-hi unes setmanes en les quals les discussions giraven al voltant dels possibles tractaments. Que si cloroquina, que si dexametasona, que si remdesivir… Però de mica en mica el centre d’interès va girant cap al tema de les vacunes. Ja n’hi ha un grapat en diferents etapes de desenvolupament i molta pressa per començar a fer-les servir, de manera que els promotors de cada una va deixant anar informació per anar-se posicionant de cara a un negoci molt important.

Però per molta pressa que tinguem, hi ha temes en els quals no queda més remei que prendre paciència i malfiar dels qui agafen dreceres. No disposar d’una vacuna pot ser dolent, però aplicar-ne una que no funcioni o que en fer-ho generi problemes, pot ser molt pitjor. La sort és que aquesta vegada no es comença de zero sinó que el que es fa en molts casos és aprofitar dissenys d’altres vacunes i modificar-los per adaptar-los al virus causant de la Covid-19. També compta que les eines disponibles són cada vegada més eficients i actualment podem fer en poques hores el que fa només una dècada requeria setmanes de feina.

Algunes de les vacunes ja estan començant l’anomenada “fase tres”. La més llarga i que implica més gent. Representa que ja s’ha fet amb èxit els estudis sobre cèl·lules, els estudis en animals i la primera fase dels estudis en humans, en la que s’administra a voluntaris sans per mirar, sobretot, si és segura. De vegades pot passar que un medicament, o una vacuna, disparin reaccions al·lèrgiques, o respostes inesperades que les invalidarien per aplicar-les a la població.

Després ve la fase dos. Aquí ja s’administra a centenars de persones i, a més de seguir buscant possibles efectes secundaris, toca verificar si funciones. En aquest cas el que es tracta de veure és si les persones vacunades generen anticossos contra el virus. Això es fa en alguns centenars de persones, de manera que ja es pot buscar també l’efecte de diferents dosis.

Però amb tot això encara no sabem si realment les persones vacunades queden protegides. Per això està la fase tres. Aquí l’estudi es fa en milers de persones i en condicions de vida normal. Com qualsevol estudi seriós, una part serà vacunada i una altra part rebrà un placebo. Per descomptat, ells no sabran que és el que els ha tocat. Després es deixa que facin vida normal durant molt temps i es va controlant quants d’ells s’infecten pel virus. Si la vacuna funciona, s’ha de veure que en el grup vacunat el nombre de persones infectades és clarament menor que en el grup placebo. Si no és així, tocarà descartar la vacuna.

Com que el nombre de persones que s’infecten encara és, afortunadament, baix respecte del total de la població, cal fer la prova amb molta gent i, preferentment, en alguna zona on la incidència de la malaltia sigui alta. Seria absurd fer a Barcelona un estudi de fase tres per la vacuna de, per exemple, l’ebola. Això també explica per què cal esperar tants mesos. Cal temps per veure si el ritme d’infeccions augmenta igual de de pressa en els vacunats que en els placebos. Un temps que també permet detectar possibles efectes negatius que apareguin a llarg termini.

D’altra banda, també cal ser realista. És molt poc probable que tots els vacunats quedin perfectament protegits. Potser la vacuna protegeixi només en un cinquanta per cent. En tenim prou amb això? I amb un setanta? Amb un vint per cent de reducció val la pena posar-nos a vacunar a tothom? No són preguntes amb respostes fàcils, per això és una sort que tinguem diferents grups provant diferents vacunes. Si les coses van bé, podrem triar la millor.

Fer la fase tres amb milers de persones té un altre objectiu basat en la seguretat. Podria ser que la vacuna generi una reacció adversa en una de cada deu persones. Si fos així, ja es detectaria en la fase dos. Però si l’efecte dolent passa en una de cada dues mil, només es podrà detectar administrant-la a milers de persones. I en el tema de vacunes es busca tanta seguretat com sigui raonable.

Alguns anuncis relacionats amb vacunes de la Xina o de Rússia, semblaven indicar que estaven escurçant la fase tres. Després ja ho ha rectificat, però és que per molta pressa que tinguem, hi ha coses en les quals no queda més remei que prendre paciència.