Al món de la perfumeria es fan servir productes estranys, pudents i sorprenents. Materials que no pensaries que formen part del delicat perfum que pots trobar a les botigues. Un dels més estranys és l’ambre gris, un material fet, essencialment, amb excrements de catxalot. Això genera una mica de confusió perquè també s’anomena “vòmit de catxalot”, ja que es forma al tub digestiu d’aquests cetacis. Però tot sembla indicar que la via de sortida d’aquest material és pel final del tub digestiu.

Quan es recull sembla una pedra més de les moltes que hi ha a les platges, però l’ambre gris no és una pedra. La seva olor és particular i intensa i el seu preu és un disbarat. El preu d’un quilo d’ambre gris volta els trenta mil euros.

Si els catxalots, i només ells, el fabriquen, sembla ser un fet relacionat amb la seva dieta. Ells s’alimenten de grans calamars, però poden tenir algun problema per pair les parts més dures de les seves víctimes. Especialment els becs que, a més, són punxeguts i poden danyar l’intestí del catxalot. Per evitar-ho, aquest genera una substància greixosa que embolica les parts no digerides del calamar i que facilita el seu recorregut pel sistema digestiu fins que és excretat.

La composició química de l’ambre gris inclou una bona quantitat de colesterol i de molècules derivades d’aquest greix. En particular, una d’anomenada ambreïna sembla ser essencial per generar els aromes associats a aquest material. Però no n’hi ha prou amb què un catxalot el fabriqui i l’excreti. Sembla que, a més, cal que passi un bon temps flotant al mar. Això és necessari per patir reaccions químiques que l’acaben de fer adequat per als interessos dels perfumers. I sospito que també deu anar incorporant algunes de les molècules que estan relacionades amb l’olor característica del mar i que, essencialment, són generades per microorganismes marins.

Curiosament, l’ambreïna no fa olor. El que fa olor són alguns productes que es generen quan l’ambreïna s’oxida. El més conegut és un d’anomenat ambroxà, que actualment ja es pot sintetitzar de manera artificial i que es fa servir com a substitut, més econòmic, de l’ambre gris. No és el mateix, ja que l’ambre conté una barreja d’altres productes, però en molts casos ja fa el fet.

De manera que per fabricar un determinat perfum cal que un catxalot capturi un calamar, que el bec del calamar quedi envoltat d’una secreció del budell del catxalot, l’excreti, floti durant mesos pel mar, el trobi algú a la platja i el porti a un fabricant de perfums que n’extraurà les essències que, combinades amb altres productes, acabarà per generar un aroma sofisticat. Realment, els humans hem après a treure partit de les coses més insospitades!