Feta la llei, feta la trampa

Mantenir les coses endreçades és cansat i complicat. Requereix temps i energia. Resulta molt més senzill deixar-ho tot escampat, llençar les deixalles allà on primer ens passi pel cap i no perdre ni un minut netejant. El temps és or, i dedicar temps a endreçar és car.

Per això, cal collar les empreses per obligar-les a complir les normatives mediambientals. Per descomptat, tots volem un medi ambient net i saludable. EL problema és quan això ens consta diners. EL càlcul de costos mediambientals es fa des de fa poc temps i sovint es considera més una llauna que res. Per això, feta la llei, feta la trampa.

I si els que fan la llei o l’han de fer aplicar, són curtets, les coses es posen molt senzilles als empresaris sense escrúpols.

Això ho han vist en un article d’aquest estiu on miraven com anava això de la contaminació ambiental als Estats Units. Analitzaven la generació de partícules en suspensió fent servir les dades obtingudes de satèl·lits en òrbita. Ara n’hi ha molts que van obtenint imatges constantment, de manera que pots accedir-hi (pel preu corresponent) i fer les anàlisis que t’interessin.

I el que van trobar va ser una curiosa variació cíclica en els nivells de contaminació generada per moltes empreses situades en determinats indrets. Cada sis dies, la qualitat de l’aire millorava. “Curiosament” aquest dia coincidia amb el dia en el qual l’agència de qualitat de l’aire feia les mesures de monitoratge de la contaminació ambiental.

Per algun motiu, que costa una mica d’entendre, tothom sap cada quant es faran les mesures, de manera que, el dia que tocava, les empreses dels voltants de les estacions de seguiment de la qualitat de l’aire optimitzaven la seva generació de contaminants, fent que es reduís en gairebé un 7%. També fa gràcia que quan es retirava una d’aquestes estacions, el ritme de millora de cada sis dies, s’esvaïa.

Tot plegat és un recordatori de com funciona el món real. Podem fer proclames molt encarades a la protecció del medi ambient. Podem fer moltes lleis molt avançades per protegir-lo. Podem signar tractats més o menys ambiciosos. Però al final els calés són el que compta. Com va dir algú “tu fes la llei que vulguis, però deixa’m a mi el reglament per aplicar-la”.

Per això, quan es volen plantejar estratègies encaminades a la protecció del medi ambient, frenar el canvi climàtic o reduir la contaminació atmosfèrica, a més de les mesures científiques i les aplicacions tecnològiques, cal tenir molt present la picaresca dels humans. I és que tothom té el que considera un bon motiu per saltar-se les normes.

2 thoughts on “Feta la llei, feta la trampa

  1. Aquests ritmes secrets, són curiosos!
    Són com s’amor clandestí!?
    P. ex. de dilluns a dimecres molta feina i males puces… Però es dijous matí bones cares per a qui anirà de finde fora, que s’obre a un no-se-què-amorós. Es divendres migdia igual, però més a qui queda aquí es finde. I ja dissabte nit ‘todos los gatos son pardos’…
    😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *