Fins al capdamunt

Si mires series, estàs contribuint a l’escalfament global…, si envies un e-mail d’agraïment, augmentes la teva petjada de carboni…, si fas servir un bastonet per les orelles, estàs generant residus eterns…, si encens la calefacció o l’aire condicionat, estàs destruint el planeta…, si tens els aparells en stand-by en lloc d’apagats, causaràs un cataclisme climàtic…, saps quant CO2 generes mentre recarregues el Satisyer?…

No teniu mai ganes d’engegar segons qui a fer punyetes? Potser d’una manera molt més mal educada? Per què no deixen de tocar els nassos fent-nos sentir culpables amb cada cosa que fem? Sobretot perquè gairebé totes les coses que afirmen que fem i que contribueixen al canvi climàtic tampoc tenen massa sentit.

Ja ho se que si deixo un aparell en stand-by i no desconnectat, segueix consumint una petita quantitat d’energia. I que cada e-mail que envio requereix el funcionament de servidors que consumeixen electricitat i per tant es genera CO2. Que no som idiotes! Però podríem posar-hi una mica de seny? Quan esgrimeixen que, si sumem els de tothom, es generen no-se-quantes tones de CO2 podria semblar que parlem d’una xifra gran, però el problema del planeta no es mesura en tones de CO2 sinó en gigatones.

L’any 2018 es van emetre 38 gigatones de CO2. Això són trenta-vuit mil milions de tones! De veritat ens volen fer creure que deixar un aparell en stand-by té impacte sobre aquesta xifra? Per cert, també es van fabricar  318 milions de tones de plàstic. Deixar de fer servir bastonets per les orelles marcarà la diferència? Vinga home!

Una cosa és que, efectivament, hem de canviar els nostres hàbits per mirar de consumir menys alegrement energia innecessària o per deixar de generar residus innecessaris. Una de diferent és intentar que cada cosa que fem ens faci sentir culpables del merder ambiental que estem provocant. Sobretot perquè el problema de veritat es troba en un altre lloc. L’industria, el transport, la generació d’energia… aquests són els indrets on caldrà actuar, ja que són les principals fonts de contaminació. I no ho faran sense una gran pressió social, de manera que cal que tots ens conscienciem del problema. Però conscienciar no és culpabilitzar.

Estem albirant un problema molt gros i en un futur molt immediat, però els problemes de veritat no els solucionarem amb postureig, ni amb solucions folklòriques. Ens hi hem d’implicar tots, però per descomptat no ho farem tocant els nassos a la gent, mentre que les principals indústries que generen el CO2 segueixen fent i es limiten a posar anuncis plens d’imatges de natura per fer-nos creure que estan conscienciadíssims.

El que està passant em recorda que fa unes quantes dècades es va detectar contaminació als grans llacs dels Estats Units, causada per la gran quantitat de fosfats que s’hi abocaven. La principal font de fosfats eren els detergents d’ús domèstic. Es va plantejar fer campanyes per intentar que la gent fes servir menys sabó o que rentés de maneres diferents fins que algú es va adonar que, en el fons, només hi havia cinc grans grups industrials que fessin els detergents. No costa gaire veure que resulta més pràctic i fàcil, actuar sobre uns pocs fabricants que no pas sobre centenars de milions de persones. La solució, òbvia, va ser fer lleis que obliguessin a fabricar els detergents sense fosfats.

Per desgràcia, sembla que les obvietats cada vegada tenen menys prestigi.

7 thoughts on “Fins al capdamunt

  1. La culpa és molt lletja i ningú la vol…
    o
    La culpa es meva i la dono a qui jo vulgui…
    Podem triar qualsevol de les dues.

  2. Culpabilitzar és a educar amb autoritat com conscienciar és a educar de manera pedagògica.
    La culpabilització indueix un sentiment asfixiant que acaba convertint-se en por. La por és de reacció inmediata: mou masses a gran velocitat. Això és que els de dalt la piràmide han estat mirant les mosques i veuen que va de debò. Aquests no poden suportar la incomoditat d’aquestes emocions i per tal de sobreviure-les, les projecten enfora.
    Totalment d’acord en que només cal concienciar a la massa. L’aprenentatge és molt més lent però més efectiu a la llarga.
    Sempre hi ha hagut dificultats per entendre la diferència entre autoritat i lideratge.
    Pel que fa referència als bastones de les orelles, només recomano utilitzar-los per la part exterior. La raó, és millor que l’expliqui l’otorrí o el mateix Dr. en Biologia 🙂

  3. Penso que si no fem algú inmediatament el món s’en anirà a la merda! hauriem d’actuar tots i totes!

  4. Menys mal que ens treus una mica de pressió del damunt! Ahir comentàvem amb els néts sobre l’enorme quantitat de plàstics que ens endossen a qualsevol supermercat! Sí. És veritat que ja no usem bosses de plàstic per endur-nos la compra a casa, però quasi cada producte està ben embolicat, sovint amb més d’una capa de plàstic! I el comentari de la meva néta: “La culpa és nostra per comprar aquests productes embolicats amb plàstic. Si ningú en comprés no els farien així”. Per desintoxicar-nos de tanta plastificació i de tanta culpabilitat emocional vam sortir a comprar una bossa de paper de les que ens possàvem de barret quan erem nens plena de xurros i porres. Val a dir que la xocolata sí que anava en vassos de plàstic! És omnipresent!

  5. És perfectament legítim triar opcions de consum que minimitzin la nostra petjada, que fem un esforç per reduir consums energètics i d’envasos, tot a nivell particular. Com també és perfectament legítim enviar a la merda als setciències que ens inflen el cap amb ximpleries com les que tu comentes al principi del post. Si es volen fer bé les coses sempre s’ha d’anar a la font del problema. No vols que la gent faci servir les bosses de plàstic quan va a comprar? No els penalitzis, senzillament fes que no n’hi hagi. I així tot. Difícil, sí, però això és la consciència mediambiental dels governs i la voluntat política de millorar. Tot el que sigui culpar els consumidors, no servirà.

  6. Jo a aquests pesadets els hi recomanaria no respirar o fer-ho amb menys intensitat. La quantitat de CO2 que deixarien d’emetre!!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *