Fluorescent i fosforescent

Que fenòmens similars es denominin de maneres que s’assemblin resulta comprensible, però pot ser una font d’embolics. És el que passa de vegades amb la fluorescència i la fosforescència. Són dos fenòmens relacionats amb l’emissió de llum, que s’assemblen però que no són exactament iguals.

En els dos casos es tracta de la propietat que tenen alguns compostos d’emetre llum quan s’exposen a determinades radiacions electromagnètiques. I no perdem de vista que la mateixa llum no deixa de ser un tipus concret de radiació electromagnètica. La clau és que la llum que emeten els compostos aquests és diferent de la que fem servir per “activar-los”.

La diferència és que en el cas de la fluorescència, el fenomen dura només mentre mantenim l’estímul. En canvi, amb la fosforescència podem veure com es manté l’emissió de llum durant molta més estona. Una copa de gintònic emet llum blavosa (fluorescent) només mentre està exposada a la llum fosca (essencialment llum ultraviolada). En canvi, les agulles o les xifres d’alguns rellotges comencen a emetre llum verdosa (fosforescent) després d’exposar-los a la llum del Sol, i la seva emissió es manté durant molta més estona.

En ambdós casos el mecanisme físic és similar. L’exposició inicial a determinades radiacions fa que alguns electrons de la molècula captin energia i passin a estats “excitats”. Després tornen al seu estat normal alliberant l’excés d’energia que havien captat, però ho fan en forma de radiació visible, és a dir, de llum de determinat color. El color dependrà de la molècula i de l’electró concret que hagi fet el salt energètic. Segons l’energia captada i alliberada emetrà llum d’un color o un altre.

L’única diferència és que en el cas dels fluorescents, el retorn de l’electró a la normalitat és immediat, mentre que en el cas dels fosforescents, aquest retorn va tenint lloc a poc a poc i, per tant, l’emissió es va allargant en el temps.

Són fenòmens que es troben en molts compostos i que acostumen a sorprendre. Especialment quan la llum que fem servir per excitar els electrons és ultraviolada. Aquesta no la podem veure, de manera que l’efecte és com si màgicament, alguns materials, o fins i tot pedres o organismes, canviessin de color i comencessin a brillar amb llum pròpia. En el cas de la fluorescència, també passa en el cas dels gasos i és una propietat que hem aprofitat per fabricar llums fluorescents. La llum que emetran serà d’un color o d’un altre depenent del tipus de gas que tingui dintre. Pel que fa a la fosforescència, aquesta l’hem aprofitat per fer pintures que resulten útils, per exemple, en els senyals d’emergència de determinats llocs, que brillen indicant la sortida en el cas que l’edifici quedi a les fosques.

D’altra banda, si ens fixem en el nom esperant treure l’entrellat, potser acabarem més confosos. Un cas funciona amb fòsfor i l’altre amb fluor? Doncs no. Només fan referència al moment en què es van descriure per primera vegada, però no serveixen com a regla general. La fluorescència es diu així perquè la primera vegada que es va descriure va ser en el cas d’un mineral, la fluorita, que efectivament conté fluor en la seva composició, però això és tot. Hi ha molts altres compostos fluorescents sense fluor. I en el cas de la fosforescència, el nom està relacionat amb la llum, ja que en llatí phosphŏrus vol dir “que porta llum”. Aquesta arrel també s’aplica en el cas de l’element fòsfor, que quan el van purificar van veure que emetia llum (però, irònicament, no per fosforescència).

4 thoughts on “Fluorescent i fosforescent

  1. M’he muntat una regla mnemotècnica per recordar-ho. El fluorescent em recordo a quan glopeges fluor (o així en deixen), que es només una estoneta i llavors escups, poca estona, com l’efecte fluorescent. I el fosforescent es l’altre…

  2. Dedueixo doncs que les “tires” que enganxem als escalons o a llocs que poden suposar un perill d’ensopegar son fosforescent. Doncs perfecte. En tinc en us però no en tenia ni idea. Gràcies.

    Només pel teu coneixement, en l’època de l’ara vas escriure 5.978.729 caràcters (només els articles i títols, i sense comptar els comentaris). Posades totes les entrades una rera l’altre (incloses les imatges) ocupen 1851 pàgines en tamany 10. Un volum enorme! Quanta sabiduria i esforç hi has volcat i dedicat! Gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *