L’onada d’incendis que ha assolat Austràlia aquests mesos d’estiu ens ha deixat ben clares algunes de les conseqüències del canvi climàtic. Incendis n’hi ha hagut sempre, però cada vegada són més extensos, de més durada i de conseqüències més devastadores. Les imatges d’immenses extensions de terreny calcinat s’alternaven amb les de pobles i propietats destruïdes, animals morts i imatges de grans fumeres vistes des de l’espai.

Però de tot plegat en podem treure algunes lliçons sobre la complexitat del problema que estem encarant. La primera és que els arbres són un sistema relativament ineficient per captar CO₂ de l’atmosfera. Amb incendis cada vegada més freqüents, tot el CO₂ que captin serà alliberat de nou en pocs dies quan la massa forestal cremi. Els arbres anirien molt bé si disposéssim de prou temps per deixar que la matèria orgànica que els constitueix caigués a terra i es mineralitzés. Però tal com estan les coses, no té aspecte que ens sigui concedit aquest temps (que, d’altra banda, segurament no aprofitaríem)

Però la complexitat més clara és amb l’efecte del fum. Les immenses quantitats de fum, és a dir, de partícules de cendra, alliberades a l’atmosfera tindran efectes sobre el clima del planeta?

Doncs segurament sí. Però no serà fàcil saber quines seran.

En primer lloc cal tenir present que alliberar una quantitat rellevant de partícules com les del fum a les capes altes de l’atmosfera fa que s’escampin per tot el planeta, fent que la temperatura global baixi una mica, al menys temporalment. És el que s’ha vist quan hi ha grans erupcions volcàniques. Essencialment la cendra actua com un para-sol, evitant que la radiació solar arribi a terra.

Això, però, també depèn molt de a quina altura quedi situada la cendra. Si està en capes una mica més baixes el que fa és captar calor. El problema és que el planeta sempre està en equilibri entre la radiació que arriba i la que emet cap enfora. Una capa de cendra a dalt de tot evita que arribi radiació, però si està més avall, el que passa és que s’escalfen les partícules de cendra i contribueixen a escalfar l’aire. En això també compta el material de què estiguin fetes les cendres.

I encara més. Quan la cendra es dipositi a terra, generalment actuarà enfosquint la superfície on vagi a parar. Les superfícies fosques capten més radiació que les clares, de manera que la temperatura del terreny augmentarà. No diguem en els casos en què la cendra caigui sobre neu o gel. El procés de fusió es veurà notablement accelerat.

Quin serà el més marcat de tots aquests efectes? A la llarga quines conseqüències tindrà? Doncs fa de mal dir, ja que introduir tot això en els models implica afegir moltes variables que encara no sabem amb precisió. Però serà millor aprendre a afegir-les, perquè res fa pensar que aquesta onada d’incendis sigui un cas excepcional. Al contrari, serà millor anar-s’hi acostumant.