Una de les entrades del Centpeus de l’any 2012 feia referència al misteri que envoltava un suposat exoplaneta que orbitava l’estrella Formalhaut,… o que potser no existia.  Aquell suposat planeta, que van anomenar Formalhaut b, havia sigut el primer que s’havia descobert, però després es va veure que les dades no encaixaven i el van treure de la llista.

Formalhaut és una estrella envoltada d’un núvol de pols que genera una imatge molt curiosa a les fotografies del Hubble. El cas és que dins d’aquesta zona es va detectar un punt de llum visible que es va pensar que podia ser un exoplaneta. El problema era que només emetia llum en l’espectre visible, però no en l’infraroig, com la resta de planetes, de manera que es va descartar que fos un planeta. Però anys després van tornar a fotografiar l’estrella i van veure que aquell puntet brillant s’havia desplaçat. I ho havia fet tal com esperaríem que ho fes un planeta, de manera que el seu estatus d’exoplaneta va tornar a discutir-se.

Ara, però, sembla que ja es va aclarint el misteri. I no. No era un planeta. Era una cosa encara més espectacular. El que es veia era el núvol de pols i restes generades durant la col·lisió entre dos cossos que orbitaven Formalhaut.

Això ho han establert fa poc en un estudi que ha anat seguint aquell puntet de llum i han vist que ja no hi és. No només ha desaparegut sinó que es va anar esvaïnt a mesura que passaven els anys. Encara més curiós; el que s’esvaïa era la seva lluminositat, però la mida augmentava. Aquell objecte semblava fer-se més gran a mida que s’anava apagant. En realitat, més que apagar-se, semblava difuminar-se.

De manera que l’explicació més assenyada és que el que veiem eren les restes d’una topada de dimensions planetàries. Els dos objectes, probablement fets de gel, van xocar i es van esmicolar, generant un núvol de residus que a poc a poc es va anar escampant en totes direccions. Les fotografies del Hubble no van arribar a temps de captar l’aparició deguda a la topada inicial i només hem pogut anar seguint l’eco d’aquell impacte en forma de restes que s’anaven diluint entre la resta de material que envolta Formalhaut.

Aquesta mena d’impactes són molt estranys al nostre sistema solar, però han de ser molt més freqüents en una estrella envoltada de tant material com suggereixen les imatges de Formalhaut.  Segurament els inicis del sistema solar també van anar plens de col·lisions similars.

En tot cas, el misteri sembla que queda resolt i la pregunta que ens fèiem fa uns quants anys ja ha trobat la resposta. Una cosa que, encara que hagi trigat, sempre resulta satisfactòria.