Fred a les dents

Mossegues un gelat i inesperadament un dolor particularment intens emergeix d’algunes dents i puja directe fins al cervell. Pot fer tant mal que fins i tot sembla que els ulls quedin adolorits. El dolor dental associat al fred és dels més intensos que hi ha (de fet, la majoria de dolors lligats amb les dents ho són), però no s’acabava d’entendre com es desencadenava.

Ara, però, acaben d’esbrinar el que sembla el responsable d’aquesta sensibilitat. Unes proteïnes particulars presents en unes cèl·lules específiques de les dents. Les cèl·lules són els odontoblasts. Les encarregades d’anar fabricant la dentina que donarà forma a les dents. Fan una feina similar a la dels osteoblasts, les cèl·lules que construeixen els ossos, però són relativament poc conegudes, ja que costen d’aconseguir i de cultivar.

El cas és que en aquestes cèl·lules hi ha identifica la presència d’unes proteïnes anomenades TRP, per les sigles en anglès de Receptors de Potencial Transitori (transient receptor potential). Aquesta és una família de proteïnes que estan a les membranes de la cèl·lula i que, davant de diferents estímuls, poden obrir un canal que permet que entrin ions cap al seu interior.

D’entre els estímuls que les activen, els canvis de temperatura en són uns d’ells. Per exemple, la sensació de fred que experimentem a la pell depèn del funcionament de dues d’aquestes proteïnes. Són les anomenades TRPM8 i TRPA1, que es troben en algunes cèl·lules de la pell.

Doncs resulta que en els osteoblasts han identificat un altre membre d’aquesta família de proteïnes. En concret la TRPC5. Aquesta, quan la temperatura cau ràpidament, activa la cèl·lula i desencadena la resposta del nervi que hi ha associat. Si el senyal és prou intens, la percepció de dolor la notarem més que intensament. I si la dent està danyada, per un cop, una càries o una inflamació, la sensibilitat serà encara més gran.

Un detall curiós és que esbrinar que rere la sensació de fre hi havia la TRPC5 és que ha permès entendre com era que un remei casolà pel dolor de dents, l’oli de clau, ajudava a treure el dolor. Resulta que aquest oli conté geraniol, una molècula que actua inhibint TRCP5. De totes maneres, ara, sabent exactament què és el que cal bloquejar per atenuar el dolor, es podran desenvolupar tractaments més potents i específics.

Perquè, és clar, quan es desencadena l’onada de dolor després de mossegar un gelat, no serveix de gaire exclamar “merda! Se m’acaba d’activar MRPC5!!!”.

3 thoughts on “Fred a les dents

  1. Per aprendre a superar tortures sona bé això de menjar molts gelats 😉
    Es clau sembla un bon truc per guanyar un concurs de menjar gelats. Ja cerc es risc de sobredosi de clau… O de si se’congela’ massa sa sang ensucrada en es cervell frontal, no ens convertesqui en Mr.Hyde 😉

  2. Un gelat salat amb clau, serviria per picades de meduses? De péssols o pastanagó…
    Tòpicament, i el que se fon, ‘reusar-ho’ 😉 Es nins picats serien s’enveja de sa platja

  3. Doncs a mi, quan menja nespros (nyespros al meu poble), tinc tres dents desgastades i el dolor o sensibilitat era intens, molt més que menjar gelats.
    Per casualitat, amb tres col·lutoris d’un supermercat, sensitiu -blau-, genives -rosat- i un “total” de color verd; ho he solucionat, encara que va ser sense buscar-ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *