Gens, sexes i subtileses

Un fet que s’ha destacat cada vegada amb més freqüència és el punt de vista esbiaixat de la ciència i la medicina pel que fa als sexes. Per motius històrics, l’estàndard en biologia i medicina ha sigut el cos masculí, mentre que, pel que fa al femení es donava per fet que no hi hauria grans diferències excepte, és clar, en temes directament relacionats amb el sexe i la reproducció. Ja fa molt temps que sabem que això no és cert i que hi ha diferències en el funcionament de gairebé tots els òrgans, també que les malalties no ens afecten de la mateixa manera ni els tractaments han de ser exactament iguals. Però tot i saber-ho, s’havien fet pocs avenços en intentar entendre les diferències. De vegades per manca d’interès, altres per manca de finançament i fins i tot per por d’anar contra una moda que tendeix a negar les diferències i adjudicar-ho tot a un constructe social.

Però per entendre’ns, cal saber, i ara acaben de publicar un treball en el qual han estudiat les diferències en la manera que expressem els gens els homes i les dones. Abans que algú aixequi el dit per corregir-me, faig servir homes i dones en sentit purament biològic, allò dels cromosomes XX o XY. Podria dir mascles i femelles, però quan parlem d’humans es tendeix a triar homes i dones.

L’estudi l’han fet en persones sanes que van deixar que mostres dels seus teixits fossin estudiades després de morir. I els investigadors van comparar els nivells d’activitat de grapats de gens en grapats de teixits. La primera conclusió era d’esperar. Més enllà dels gens directament relacionats amb el sexe, hi ha moltes diferències entre homes i dones, però són diferències petites i normalment limitades a algun òrgan. Hi ha molt pocs gens que funcionin molt més en un sexe que en l’altre a tot el cos. En canvi n’hi ha molts que estan iguals per tot arreu, però més actius només en el fetge, o en la pell, o al cervell o a la tiroide, només per posar alguns exemples.

També s’ha vist que molts d’aquests gens simplement estan responent a diferents ambients hormonals. Això també era previsible i indica, simplement, que si tens nivells més elevats de testosterona les cèl·lules es comportaran diferent que si tens nivells elevats d’estrògens. Això, però, passarà únicament a les cèl·lules que tinguin receptors per aquestes hormones.

El tema segur que permetrà que els tertulians es muntin les seves pel·lícules, però en la realitat és una informació molt útil. Per entendre per quin motiu una malaltia afecta més als homes que a les dones o a l’inrevés ens cal saber que gens com SP2, NFYB o STAT5B estan més actius en les dones mentre que altres com E2F6, ETS1 o NFkB1 ho estan en els homes. Per la majoria de mortals aquestes sigles no diuen res, però als que treballen en aquest camp, és una informació molt clarificadora.

Jo mateix he treballat des de fa temps amb temes relacionats amb la inflamació, on els gens NFkB i STAT tenen un paper important. Si resulta que un està més actiu en mascles i l’altre en femelles, potser hauria de revisar molts dels meus treballs. Segurament no canviaran les conclusions, però probablement es podrien matisar.

Més enllà dels gens concrets, també resulta interessant veure tendències generals. En homes hi ha més activitat de gens lligats amb l’estrès oxidatiu, el metabolisme dels greixos o la divisió cel·lular. En dones es veu major activitat en gens relacionats amb el metabolisme de toxines, la reparació del DNA o el transport a través de membranes. Agrupar els gens per funcions va bé, ja que potser cada gen individual només està un 5 % més actiu en un sexe que en l’altre, però si hi ha vint gens que participen en el mateix procés i cada un d’ells està una miqueta més actiu, el resultat final pot ser notablement diferent.

Com passa sempre, aquest estudi s’haurà de polir i de millorar. Per exemple, la majoria de mostres provenien de persones de raça blanca i d’edat avançada. Això representa un biaix important que cal tenir en compte abans de posar-se a treure conclusions, però no deixa de ser un primer pas en la bona direcció a l’hora de conèixer millor els matisos genètics que hi ha quan es tracta de diferències entre homes i dones.

2 thoughts on “Gens, sexes i subtileses

  1. Si fins ara hem estat fent medicina pensant només en el cos masculí, i tot i així les dones han aconseguit tenir més esperança de vida que els homes, ara que comencem a fer-ho millor seran pràcticament immortals!

  2. Com ara es sexe matiner o sa temperatura?
    Passejant es veu que potser amb mascaretes tot va al revés. Almenys per llocs apartats… Es veu de matí molt flirteig i caliu i mimitos de marcians i pujada de temperatura venusiana. Com més atracció potencial entre planetes tot i distanciar-se, quan es retroben per atzar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *