Gran com alguna torre!

Aquesta vegada la clau de la fama ha sigut un tema relacionat amb la mida. Una notícia segons la qual, un asteroide potencialment perillós i de la mida de “la Torre de Cristal de Madrid” va passar prop de la Terra el passat cap de setmana. La xarxa no va trigar a omplir-se de comentaris sobre què és això de la torre de cristall i quina mida té. Segur que els habitants de Madrid la deuen conèixer bé, però la resta del món és una referència més aviat poc clara.

I, per descomptat, dir que mesura prop de dos-cents metres ni s’ho han plantejat. Es veu que fer servir un sistema internacional de mesures que tothom coneix, no té tanta gràcia.

En realitat, la notícia de l’asteroide que s’aproximava a la Terra és molt repetitiva. Si mires a Google trobes que reiteradament van sortint referències a asteroides de la mida d’un camp de futbol, de la torre Eiffel, d’un gratacel o de la torre de Pisa. Sempre són “potencialment perillosos”, però quan llegeixes els detalls veus que passaran extraordinàriament lluny del nostre planeta.

I és que des del punt de vista dels astrònoms pot considerar-se “proper”, però la realitat és que passar a més de deu vegades la distància entre la Terra i la Lluna fa que no hàgim de patir gens.

Ja n’hi ha d’asteroides que podrien donar-nos un ensurt. I tenint en compte l’historial del planeta, només és qüestió de temps que un de gran impacti contra la Terra. Per això hi ha programes de vigilància i estudis per mirar que s’hi pot fer (en el cas que es pugui fer alguna cosa). Però la realitat és que, ara com ara, no en tenim cap de detectat que presenti una amenaça seriosa.

El dia que vingui l’asteroide de veritat, el que sí que impactarà, em pregunto quines unitats de mesura faran servir. Els clàssics camps de futbol? Els portaavions? L’estat de New Jersey? Cal dir que si fan servir aquest últim, sí que tindrem un problema gros, tot i que en realitat no tinc ni idea de com és de gran. És curiós com de vegades volem posar exemples per facilitar que visualitzem les coses i al final aconseguim el contrari.

I és que dir que un asteroide té la mida de la torre de cristal de Madrid, un portaavions o un estat dels Estats Units no em facilita gaire això d’imaginar-m’ho. De fet, la majoria d’exemples només em generen sensació de gran, però realment no se quan de gran. Ho pots fer servir d’exemple, però jo agraeixo que també incloguis al titular, la mida en metres o quilòmetres.

Que el sistema internacional de mesures és un gran invent!

5 thoughts on “Gran com alguna torre!

  1. Es tema de ses mesures és ben divertit, i antigament devia ser la pera!
    M’agrada una mesura estàndard per voltar per Barna que són ses illes de s’eixample.
    Que s’agrupen a la dreta o l’esquerra segons es ‘meridià’ de La Rambla, que a més es reorienta amb una ‘brúixola’ que més o manco va de Gràcia a en Colom en es moll?
    😉
    A Mallorca normalment un parell poden ser tres o quatre, un grapat… I dos rarament són un parell! Pentura va una mica segons de què són, sa situació i com es diu, s’entonació…
    I ses barques encara se miden a pams… 😉

    1. Ah, i a vegades en traduir ‘bilions’ literalment hi ha sorpreses… Per això per exemple un jove em volia convèncer que jo calculava malament. Em deia que som bilions d’humans vius en es planeta! Que ell ho havia llegit a bones fonts! ;-P

  2. El mateix passa amb alguns ingredients de cuina. Que si dos grapats d’arroç, un pessic de sal, un parell de meteòrits vegans mitjanets, un parell de patates,… Sense especificar els grams o ml de cada cosa. Aixo es més greu que lo dels meteorits perquè mengem cada dia…
    I això del Tonietlo dels bilions, que hi ha periodistes i polítics que no en tenen ni idea i ho diuen i escriuen tal com raja…
    Quina paciència és necessita!

    1. Amb els bilions tradueixen directament de l’anglès. Als EUA un bilió són mil milions (1.000.000.000) i a Europa un bilió és un milió de milions (1.000.000.000.000)

  3. Ja ho diuen: “De Madrid al cielo”. I del “cielo” a l’espai exterior o l’univers, no ve d’aquí, sobretot per als madrilenys, que presumeixen de no mirar-se el melic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *