La característica més coneguda de la tardor és el canvi de color dels boscos. Els verds de la primavera i l’estiu esdevenen daurats, grocs i fins i tot vermells. Una nova paleta de colors que indica que el bon temps s’acaba i que l’hivern ja és a prop. La clau química d’aquests colors s’amaga en els pigments que les fulles dels arbres fan servir per captar l’energia de la llum: Clorofil·la per al color verd, Carotens per al taronja i Xantofil·les per al groc.

Durant l’estiu, els arbres fan servir els tres pigments. Si veiem els arbres verds és, senzillament, perquè la clorofil·la és el més abundant de tots i emmascara la resta. Només alguns arbres molt concrets tenen les fulles vermelloses o d’alguna altra tonalitat, però a la Terra, la clorofil·la és el pigment vegetal per excel·lència. És el que capta amb més eficàcia la llum que emet el nostre Sol.

Un detall a recordar és que la llum del Sol és essencialment blanca, ja que està formada per totes les longituds d’ona combinades. I la clorofil·la capta a totes les longituds, excepte la corresponent al verd. Aquesta rebota i per això la podem veure. Però que capti per tot arreu no vol dir que ho faci amb igual eficiència. Per complementar-ho i optimitzar la fotosíntesi, les plantes disposen de diferents pigments i per això també fan servir xantofil·les i carotens. D’aquesta manera l’eficiència augmenta encara més.

Però quan arriba la tardor i les plantes han d’entrar en fase de repòs, els pigments deixen de fer servei i es van degradant. El primer a desaparèixer és la clorofil·la, permeten que els altres, que romanien invisibles tapats per tant pigment verd, passen a ser visibles. Aleshores l’arbre es tornarà vermellós o grogós, depenent de quin pigment sigui el més abundant dels que quedin. O en altres paraules, quin sigui el segon en abundància després de la clorofil·la.

És curiós notar que per Europa predominen els arbres amb tonalitats grogues, mentre que per Àsia i Amèrica el color és molt més vermell. En aquest cas, el responsable és una altra família de pigments de color vermell intens, les antocianines. Aquestes es fabriquen només quan arriba la tardor i els boscos del Japó o del nord-est dels Estats Units agafen un color que fa les delícies dels fotògrafs. La seva funció ja no té a veure amb la fotosíntesi sinó que sembla que serveixen per protegir als arbres dels atacs dels insectes.

Un tema que duia de corcoll als botànics era per quin motiu els arbres europeus no es prenien la molèstia de fabricar aquestes antocianines. Hi ha qui pensa que té a veure amb la distribució de les plagues, que està condicionada per la geografia dels continents i, especialment, per l’orientació de les serralades. Potser sí. En tot cas, vermells, taronges o grocs, val la pena gaudir durant unes poques setmanes de l’espectacle cromàtic dels boscos de tardor.