Comprensiblement estem tots sensibilitzats amb el tema dels virus. Potser per això ahir saltava a les notícies una informació que, en condicions normals hauria passat completament ignorada. A la Xina un home va morir fa uns dies per una infecció causada per un hantavirus. Un virus d’una família diferent del coronavirus, però que també passa d’animals a humans i que també pot causar una fallida pulmonar. En algunes zones, #hantavirus va esdevenir trending tòpic i ja van començar les angoixes. No tenim prou merder amb el coronavirus i ara n’apareix un altre de diferent?

Per sort, i malgrat que moltes coses ens poden semblar massa similars a com va començar tot amb el coronavirus, la notícia de l’hantavirus no hauria d’anar a més. Ocasionalment es donen casos de persones afectades per l’hantavirus i, fins ara, no s’ha vist mai que s’encomani entre humans. Quan va començar la pandèmia del coronavirus, la primera entrada que en parlava aquí al Centpeus deia que no semblava massa inquietant, ja que les dades inicials suggerien que no s’encomanava entre humans. Recordo haver pensat que era molta sort, ja que els coronavirus (els del refredat), sí que passen fàcilment entre humans. Per això ho vaig escriure amb una certa prevenció quan deia “…si es manté la limitació en el pas de persona a persona, les coses no haurien d’empitjorar”.

És sorprenent pensar que només fa dos mesos d’aquestes paraules. Ni ens imaginàvem el  que s’estava gestant i com d’errat anava. Perquè el problema era que sí, que passa entre humans, i que ho fa molt fàcilment. Un fet que ho va canviar tot.

Però el cas dels hantavirus és diferent. Tots els que coneixem es transmeten només d’animal a humà i cap ho fa directament entre humans. Les rates i els ratolins s’infecten i l’excreten per la saliva, l’orina i la femta. En indrets on hi ha rates infectades, poden haver-hi partícules de pols que arrosseguen restes d’orina o femta de rata amb el virus. Algú ho respira i uns dies després desencadena la fallida pulmonar. També pot afectar als ronyons, de manera que la patologia no és la mateixa que la del coronavirus.

Però així com els coronavirus no és estrany que passin entre humans, l’hantavirus no ho fa. Són virus i mai pots assegurar res al cent per cent, que ja veiem com les poden gastar, però a diferència del coronavirus, aquesta vegada sí que seria una sorpresa. Fins i tot si apareguessin més casos, el que caldria fer seria trobar la colònia de rates infectades i liquidar-les.

En realitat, al món hi ha constantment casos de malalties poc conegudes que passen d’animals a persones. La llista de virus que tenim identificat és llarga, però només és una fracció del total que hi ha. Que una persona tingui una infecció per un virus poc conegut a la Xina, per Sud-amèrica o en algun racó d’Àfrica, passava ocasionalment i mai era notícia. Fins ara.

La feina dels metges, epidemiòlegs i institucions com l’OMS o el CDC passen desapercebuts quan les coses van bé. Apareix un cas d’ebola, del virus de Lasa, de pesta negra o d’hantavirus i ràpidament es mira de localitzar i controlar. Això ha passat moltes vegades i seguirà passant. El millor que ens pot passar és que tot plegat deixi de ser notícia i quedi com un malson que va quedant enrere. També estaria bé que no oblidéssim com n’és d’important invertir en ciència i salut. Els governants tenen una irritant tendència a considerar-ho una despesa quan, en realitat, és una inversió de futur.