Una de les discussions entre cinèfils més recurrent que recordo és sobre el final de Titànic. Com que a tots ens agraden els finals feliços, hi ha una certa incomoditat amb la mort de Jack mentre la Rose se salva gràcies a la planxa de fusta (que no és una porta). La pregunta és: hi cabia també en Jack, de manera que s’haguessin pogut salvar els dos?
La resposta més definitiva la va donar el director, James Cameron quan va dir que no, no hi cabia simplement perquè al guió hi deia que Jack havia de morir. Titànic és una pel·lícula sobre la mort i la separació, de manera que peti qui peti, Jack havia de morir.
Molt, bé. Però més enllà d’això s’hauria pogut salvar? Molta gent discuteix si hi havia lloc per en Jack sobre la taula, cosa que no entenc, ja que la resposta és més que evident. Naturalment que hi havia lloc. Només s’havia de posar a sobre de la Rose. Així, de pas, s’escalfarien mútuament, cosa que sortint d’aigües gelades és essencial.
El tema no és si hi havia lloc sinó si la fusta aguantaria el pes dels dos. Al programa “Caçadors de mites” van concloure que sí que era possible sempre que lligués el salvavides de la Rose per sota de la fusta per tal d’augmentar-ne la flotabilitat. De nou en Cameron va descartar-ho amb un bon argument. Fer això seria difícil per algú en bones condicions i impossible per algú que ja porta una estona en aigües gelades, de manera que es mou lentament i pensa també amb dificultat.
Però de totes maneres el que cal saber no és la superfície de la fusta sinó dues coses: el seu gruix, per calcular el volum, i el tipus de fusta que era, per calcular la flotabilitat. Per exemple, si fos fusta de boix seria fàcil: el boix sura molt poc de manera no aguantaria el pes de cap dels dos i moririen tots.
Pel que sembla es van inspirar en una de les peces rescatades del Titànic. No una porta sinó el guarniment del marc d’una porta. He llegit que era feta de fusta de roure, i com que el Titànic el van construir a Europa, segurament era roure europeu. Però per saber si flotaria o no amb els dos a sobre, caldria saber el gruix. Així podríem aplicar el principi d’Arquimedes i calcular si el pes de l’aigua que desplaçaria era superior o inferior al pes de la fusta, la Rose i en Jack.
La veritat és que ja no he buscat el gruix. De totes maneres en Jack havia de morir…
Bona aquesta! Arquímedes no era a una banyera calentona i tot sol? Aquesta aplicació és millor, més èpica i romàntica. A veure qui troba un Eureka pels amors!
M’hagués agradat que ella, acaudalada, surés s’homo pobre artista. Hauria quedat bé, seria una persona excepcional, de ‘Primera’ des Titànic
Per tranquil·litzar a la gent recordar que Jack la palma però DiCaprio segueix ben viu.
El que ningú no comenta és quant de temps pot aguantar una persona mullada en aigua freda.
Amb especímens molt atractius com aquests potser fins i tot a mi em crearia algun escalfament significatiu. Potser sa sensació de cupido i de flotar com un adolescent enamorat em motiva a durar més. Com per fondre mig iceberg o aixís a ull
Posats a especular caldria saber si estava (la persona) mullada abans d’entrar a l’aigua freda, potser amb l’aigua d’una banyera amb aigua calenta o si es va mullar a l’entrar a l’aigua freda, per tant estava mullada i freda. Sobre quant de temps podria aguantar dintre l’aigua en ambdós casos, doncs ens falten diverses variables, com són la temperatura, l’edad, les emfermetats prèvies, etc…. Per desgràcia, el Dani no especula sobre la temperatura de l’aigua en el moment de la tragèdia. Potser actualment estaria un pèl més calenta degut al canvi climàtic! Disculpa l’humor! El culpable és el Dani!