Es tracta de “Higieia”, el quart objecte més gran dels que hi ha al cinturó d’asteroides. El principal és Ceres, que quan el van descobrir, l’any 1801, van considerar que era un planeta. Després el van recatalogar com asteroide, en adonar-se que la seva òrbita estava plena de fragments i cossos més petits. I finalment, l’any 2006, en reclassificar Plutó com planeta nan, Ceres també va entrar en aquesta categoria.
Per ser considerat planeta nan cal complir quatre condicions. Ha d’orbitar al voltant d’una estrella (en el cas del nostre sistema solar, el Sol); No ha de ser un satèl·lit d’un altre planeta; No ha d’haver netejat la seva òrbita d’altres cossos i, finalment, la seva gravetat ha de ser prou gran com per arribar a l’equilibri hidroestàtic (és a dir, que ha de ser rodó)
En el cas de Higieia, ja sabíem que complia les tres primeres, però fins a la setmana passada no es va saber que també complica l’última condició. Higieia és un asteroide prou gran i rodó com per entrar en la categoria de planeta nan. Fins ara no ho teníem clar, ja que es tracta d’un cos relativament fosc i difícil d’observar.
Si finalment l’inclouen a la llista, Higieia serà el més petit dels planetes nans. Per comparació Plutó té un diàmetre de 2400 quilòmetres, mentre que Higieia es queda en 430.
Tot i que de moment la llista de planetes nans encara és reduïda (Eris, Plutó, Haumea, Makemake i Ceres), la llista de candidats no para de créixer i amb el temps anirà creixent fins unes quantes dotzenes. A més de Higieia, tenim esperant si entren o no altres cossos com Sedna, Quaoar, Varuna, Ixiòn, Vesta, Palas, Varda, Chaos,… I això únicament fent referència als que tenen nom. Perquè després hi ha els que encara només tenen unes sigles: 2013FY27, 2015RR245, 2010RF43,… N’hi ha un fotimer a la llista de potencials planetes nans.
Massa sovint pensem en el sistema solar com un conjunt fet per una estrella i vuit planetes amb algunes llunes. La realitat és infinitament més complexa. Hi ha centenars de llunes, dotzenes de planetes nans, milers d’asteroides i probablement milions de cometes esperant als confins del sistema solar que una empenteta gravitacional els faci caure cap a les zones més interiors del nostre veïnat còsmic.
Ens agraden les classificacions senzilles, però l’Univers és ben complicat i se’n riu de la nostra obsessió per trobar un ordre precís. Ens ho recorda cada vegada que descobrim un nou planeta nan o que hem de recatalogar un objecte.