“Tothom té el dret a ser ignorant. Només cal no abusar d’aquest dret”. Aquesta és d’aquelles cites que apareixen ocasionalment per la xarxa i que no recordo qui la va pronunciar, però que sovint trobo coses que me la recorden. Aquesta vegada ha sigut el columnista del diari ABC, Juan Manuel de Prada, amb un article sobre les vacunes de la Covid on afirma que “Las terapias génicas experimentales que nos han inoculado no son vacunas“.

Sensacional. Tres errades de nivell superior en una única frase.

Per començar, diu que no són vacunes sinó teràpies. Però si mirem el diccionari trobem que una teràpia és el tractament d’una malaltia o de qualsevol altra disfunció. En sentit estricte, les vacunes no són una teràpia, ja que s’administren per prevenir una malaltia abans que aquesta aparegui. No es vacunen les persones malaltes. Es vacunen les sanes per evitar que emmalalteixin o que, si ho fan, la malaltia agafi la forma greu.

La dexametasona que es donava en malalts greus era una teràpia. El remdesivir, un antiviral recentment aprovat, també és una teràpia. Coses que s’administren als malalts. No és el mateix una teràpia que una profilaxi. No és difícil d’entendre, si hi dediques un parell de neurones.

A més de teràpia, diu que és gènica. Un altre error de concepte típic dels qui esgrimeixen l’irreductible “… això no ho entenc. És que jo sóc de lletres”. Una teràpia gènica consisteix en inserir determinats gens dins la cèl·lula del malalt per fer que aquests substitueixin un gen defectuós i així curar la malaltia. Per exemple, si tens diabetis perquè el teu cos no fa insulina, es podria inserir el gen corresponent i així, les cèl·lules beta del pàncrees passarien a poder fabricar-la.

Gen, inserció. Per fer una teràpia gènica cal un gen. I cal que s’insereixi al teu genoma. De nou, el concepte es pot entendre. Només et cal llegir una mica i pensar una miqueta més.

En el cas de la Covid s’administren diferents vacunes. N’hi ha de molts tipus diferents. Algunes de clàssiques i altres de més modernes, però en cap acabes amb un nou gen inserit dins el teu genoma. La diferència entre el DNA i l’RNA i la diferència entre el que passa al nucli i el que passa al citoplasma s’estudien a ciències naturals des de fa molts anys. En mamífers, com nosaltres, els gens no són fets d’RNA. L’RNA és la molècula que copia les instruccions contingudes al gen (de DNA) i les porta fins al citoplasma on es fabricarà la proteïna. Amb els virus podem tenir discussions més interessants sobre el concepte de “gen”, però nosaltres no som virus. Almenys no en el sentit biològic.

I finalment, “experimental”. La segona accepció del diccionari diu que experimental és “Que sirve de experimento,“. Aquesta mena de vacunes eren experimentals quan es va començar a treballar en elles, fa dècades. La primera, que efectivament era experimental i en ratolins, es va publicar l’any 1995. I s’han fet estudis clínics (a mig camí entre la fase experimental i l’aplicació final) en vacunes d’RNA contra el zika, la grip, la ràbia o el citomegalovirus. Les d’ara contra la covid no han aparegut com un bolet del no-res. I també van passar les etapes experimentals i els estudis clínics corresponents.

Potser si fes referència a la primera accepció (Fundado en la experiencia, o que se sabe y alcanza por ella), el columnista tindria raó. Ja se sap que, fins i tot des de la ignorància, es pot encertar alguna cosa per casualitat. Però sospito que no es tracta de saber, sinó de repetir un mantra. Després de tot anar repetint els mantres serveix per “alliberar la ment del flux constant de pensaments que la confonen”. Deixar de pensar i limitar-se a repetir una idea pot ser agradable, però en general acostuma a ser un mal sistema per entendre les coses.