Història familiar dels coronavirus

Últimament sembla que només hi ha un coronavirus, el que causa la COVID19, però la història dels coronavirus és una mica més llarga. El primer coronavirus es va descobrir a principis de la dècada dels 30 del segle passat. I no era per una malaltia humana sinó una que afectava les aus. Concretament la bronquitis infecciosa aviar. Que potser a nosaltres no ens amoïna massa, però als criadors de pollastres sí que els causa maldecaps.

Per descobrir un coronavirus que afectés els humans van haver de passar tres dècades i quan ho van fer tampoc no és que els investigadors s’amoïnessin massa, ja que la malaltia que causava era un simple refredat. Cap als anys seixanta ja havien identificat els rinovirus, uns virus que infecten cèl·lules del nas i que causen el refredat comú. Però en l’any 1966 van veure que en alguns casos es podia contagiar un refredat a partir de rentats nasals en que no hi havia rinovirus. Estudiant-ho de més a prop van veure que hi havia un altre virus diferent que també causava refredats. Era el primer coronavirus humà i en conseqüència el van batejar amb el nom de “Coronavirus humà” o HCoV. (Efectivament els científics tant poden tenir una imaginació desbocada com una manca total d’imaginació…)

Per cert, el nom de coronavirus fa referència, per descomptat, a l’estructura que es pot veure a les imatges al microscopi electrònic i que recorda una corona. Normalment pensem en la corona dels reis, però el que tenien al cap els qui ho van posar era la corona solar que també apareix a les fotos fetes al Sol. Aquesta corona la generen les famoses proteïnes en forma d’espiga que sobresurten i li serveixen per enganxar-se a les cèl·lules que van a infectar.

Un parell d’anys després es va identificar un segon coronavirus que també causava refredat. La majoria dels refredats són causats per rinovirus, però un 15 % ho són per coronavirus, que poden ser de dos tipus: el  primer a ser descobert és el HCoV-OC43 que el pateixen els humans i el bestiar, i el segon era el HCoV-229E, que afecta humans i ratpenats.

Durant la dècada dels seixanta també es van anar aclarint detalls del mecanisme de replicació d’aquest tipus de virus. Com que tenen RNA en lloc de DNA, havien trencat els esquemes als biòlegs, però amb el temps es va anar entenent bona part del seu cicle vital. Com s’enganxa, com entra dins la cèl·lula, com copia el seu RNA i com surt per seguir emprenyant. Encara quedaven molts detalls per esbrinar, però no ens ha d’estranyar. Era un virus que causava refredats! No s’inverteixen massa diners en investigar refredats!

Aquesta manca d’interès va canviar l’any 2002, quan es va descobrir un tercer coronavirus que afectava als humans, però ai! Aquesta vegada amb una malaltia pulmonar molt més greu. La síndrome respiratòria aguda o SARS. Per això li van posar de nom, SARS-CoV i també provenia dels ratpenats. Durant un parell d’anys l’epidèmia de SARS ens va tenir amb l’ai al coll i la recerca sobre aquests agents infecciosos es va disparar, però el maig del 2004 es va considerar controlada i, malauradament també va afluixar l’interès per la recerca en aquest tipus de virus. Si ja no hi ha epidèmia, tampoc cal enllestir el desenvolupament de la vacuna.

De coronavirus que afectessin als humans en van seguir apareixent. Ara tenim identificat el HCoV-HKU1, que el compartim amb els ratolins i que pot causant bronquiolitis i pneumònia, i el HCoV-NL63 que també pot causar bronquiolitis. Les sigles rares són del lloc on es van aïllar. Hong Kong en un cas i Holanda en l’altre.

Que els coronavirus gasten males bromes va tornar a quedar clar l’any 2012, amb l’esclat de l’epidèmia de MERS, per les sigles en anglès de la “Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà”. També era una malaltia molt greu i el causant va ser el que ara anomenem MERS-CoV i en aquest cas sembla que va fer el salt provinent de camells. Efectivament tots coronavirus els compartim amb un o altre animal . Encara hi ha casos de MERS, però limitats per la zona d’Aràbia Saudita.

I l’últim membre de la família, el setè que afecta als humans, és el que tenim ara, que com que també causa una síndrome respiratòria aguda l’hi ha posat SARS-CoV-2. De nou, tota la recerca està abocada a entendre’l i trobar-hi punts febles. Esperem que aquesta vegada acabem la feina, perquè res fa pensar que sigui l’últim coronavirus que faci el salt d’algun animal als humans. Almenys, que la propera vegada ens agafi amb els deures fets i amb medicaments i vacunes que potser no seran del tot específics, però si prou similars per fer-los servir.

10 thoughts on “Història familiar dels coronavirus

  1. Bé, com a mínim aquesta crisis servirà per evitar retallades en sanitat e investigació durant un parell de legislatures, més ja no crec perquè els humans tenim poca memòria.

      1. Veient el que està fent la mediocre classe política entenc que no et quedi gaire marge per l’optimisme. Passarem els diferents escalons i tornarem a la vida “normal” d’abans. Lamentable espectacle al que estem assistint. Una pena!

      2. Jo tampoc sóc optimista. La meva dona va fer un doctorat en bioquímica per acabar abandonants el laboratori i fer de comercial. Cap de les seves companyes de tesi treballa en la recerca. La situació dels investigadors és un drama perquè no tenen lobby a la llotja del Bernabéu i no corrompeixen polítics.

        1. Si, en ‘esport’ els coneixem… De fet patim i patirem qui ens movem a fora practicant sense crear guanys directes pels hegemònics. No valem un duro per segons qui. Perfereixen esports o pràctiques estandaritzants, amb configuracions i objetius marcats per altres.
          Caldria cuidar més opcions o recursos de base, s’activitat física més creativa, variada i adaptable, per sa recerca de qui practica.
          Hi ha tot tipus d’activitats físiques, deports, entreteniments. Amb molts motius alternats i solapats. N’hi ha d’autoconeixement, exploració, d’entreno, rendiment, salut, lleure, medi ambient, expressió, art, teràpia…
          Qui practica és qui li troba sentit i disfruta!
          Ànims a qui ha fet recerca en altres àmbits

    1. Estic molt d’acord amb el Daniel, a part de de ser 1961, la situació economica inpedirà portar a terme polítiques d’investigació i de prevenció. Viure i poca cosa més, la solidaritat és una paraula buida. Tant de bó m’equivoui.

    1. És una de les moltes hipòtesis que hi ha sobre la taula. Però per ara, i fins que no apareguin dades sòlides, no passa d’una idea enginyosa.

  2. Em queda es dubte de si es peixos o filtradors es poden contagiar. Es peixets que em persegueixen nedant solen perseguir secrecions abans de què es desfacin i dispersin molt. Pensava en si els hi arriba a ses brànquies, i que s’ho passin amb amors de primavera.
    Avui, segon dia d’alliberament deportiu esper tot sigui més reposat que ahir, i m’estrenaré netejant plastiquets i incrustacions, nedant a sa posta i fins sa nit i em quedaven dubtes. Això sí, amb sacs flotadors i moltes més precaucions.
    Pels humans crec que deu costar que se t’aferri es virus a la mar, sobretot nedant, vestit de neopré, amb ulleres i tub frontal. I si alguna secreció petita es perd es deu dispersar aviat. Supòs que tot ajuda a baixar dosi i probabilitats.
    Jo patiria més per transferències per contacte sandàlies, barandilles a accessos molt tocats.
    Supòs que si hi ha reticiències pel medi aquàtic són per minvar imprevists per accidents comuns, encara que sigui per trepitjar un eriçó o anar a cegues entre meduses.
    Crec que no m’aturen com dia 16/3, esper tenir més sort i ja es pugui. Ahir hi havia surfers i esportistes nedadors però a un banyista el van multar.
    Sa policia ja no em preocupa tant com si hi ha alguna recepta pes balconazis empipadors! I a sobre ens prenen per pescadors furtius, quan veuen que redollim de la mar i omplim sacs.

    Vaja confinament! quines ganes d’un entorn amb més estímuls!
    Gracis per ses guies, gent de Centpeus, carpe diem
    Esper trobar un mar ben viu i tranquil,
    i fer molt deport de ‘basura’
    Molta merda!
    : – )

    1. Anau a nedar en poder! Hi ha grumers i molt fems desfet acumulat, però em sembla que la mar ha pujat de 16’5 graus es 16/3, a uns 19! I aquí fins 21:20h passades s’hi pot nedar sense xocar.
      I vaja espectacles de biologia mamífera! Des de la mar, sa perspectiva et porta a veure racers discrets davall acantilats… I amb es desconfinament sa natura ha desbordat! Ni es turistes drogats van fins tant lluny! Crec que molts afectes clandestins han patit fam confinats! Quan em pregunten dic que ses ulleres tenen graduació, o un filtre per veure meduses i plastiquets, que costa reconèixer sa gent a fora, i més algú VIP des poble o illa. De sa impressió i tanta activitat nova costa dormir, però totmha sigut un goig de desconfinament, i rialles
      ; o P

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *