El resultat de les eleccions als Estats Units sembla que no serà definitiu fins d’aquí uns dies. No només per la lentitud d’alguns estats i per l’ajustat dels resultats sinó per la previsible judicialització que intentarà en Trump. Aquella estratègia de “voteu el que us vingui de gust, que després ja trobaré un jutge que ajusti el resultat al que m’interessa”. Però una cosa ja va quedar clara des dels primers moments. Les enquestes havien tornat a errar en les seves previsions.

No és la primera vegada. En les anteriors eleccions, la Hillari Clinton era la previsible guanyadora segons totes les prediccions. I aquesta vegada, semblava que en Biden guanyaria sense massa dificultat. Cap de les dues prediccions es va complir. Per aquí també passa una cosa similar. Els resultats de les enquestes electorals cada vegada generen menys confiança. Simplement, les seves previsions s’allunyen massa i massa sovint dels resultats finals.

Però això és curiós. Després de tot, se suposa que els qui les fan coneixen la seva feina. Naturalment que poden haver-hi factors que compliquin les coses, com ara el caràcter imprevisible del Donald Trump, o la irrupció de partits que trenquen el bipartidisme en què Espanya s’havia instal·lat còmodament durant un grapat d’anys. Són coses que la primera vegada et poden descol·locar, però que en les següents ocasions ja s’hauria d’incorporar al processament de les dades. I malgrat tot, segueixen fallant.

Segur que hi ha diverses causes, però sospito que una d’elles deu ser el fet que les enquestes han passat a ser part de la maquinària de propaganda dels partits. Això fa que la mateixa existència de les enquestes modifiqui el comportament dels electors, alterant el seu vot i, per tant, invalidant l’enquesta. Una versió simplista seria aquella en la que les enquestes diuen que el teu candidat guanyarà sobradament. Aquesta predicció fa que et relaxis i el dia de votar prefereixis anar a la platja. Després de tot, amb tant d’avantatge, el teu vot no és rellevant. Guanyareu igualment. Però si molts dels votants pensen el mateix que tu, el resultat és que acaba perdent les eleccions. L’enquesta que prediu la victòria pot ser la causa de la derrota. Un cas típic de profecia autofrustrada.

El mecanisme és tan conegut que hi ha qui publica resultats d’enquestes convenientment ajustades només per intentar modular el comportament de l’electorat en un sentit o l’altre. Els qui fan les enquestes ja deuen tenir aquest fenomen controlat i el deuen incorporar a les modificacions que fan, però potser haurien de revisar si les equacions que apliquen segueixen servint. O si serveixen per a tots els fragments de la societat.

Naturalment si aquest fenomen ja és un maldecap per les empreses que es dediquen a fer enquestes, encara serà més complicat amb un candidat que basa la seva estratègia a trencar els esquemes. A mesura que els populismes vagin guanyant terreny (i res fa pensar que no passarà) la feina de fer enquestes electorals serà cada vegada més complicada.