I si un dia els trobem?

VeryLargeArray.jpg Una cosa que envejo dels anglosaxons és la importància que li donen a les societats de diferents tipus. Penso en coses com la National Society o la Royal Society. Institucions amb prestigi i que han mantingut un nivell alt en els seus àmbits d’actuació al llarg dels temps. Una tradició que aquí no tenim. M’hi ha fet pensar una publicació que he vist sobre una reunió que van muntar l’any passat a la Royal Society. El tema podria ser una ximpleria, però si es planteja seriosament, qualsevol cosa pot ser interessant.

La reunió anava sobre “La detecció de vida extraterrestre i les seves conseqüències per la ciència i la societat”. La clau és la paraula del final. Científicament seria extraordinari trobar senyals de vida, o millor encara, de intel·ligència extraterrestres. Però quins efectes podria tenir sobre la societat? Per molt improbable que sigui, no val la pena parar un moment a pensar-hi? (i el tema no són els ovnis, eh!)

Per la reunió van passar , a més d’astrònoms, biòlegs o químics, sociòlegs, antropòlegs i fins i tot teòlegs. I en tots els casos, més que les aportacions que feien, l’interessant eren les preguntes que plantejaven. Algunes són previsibles. Quin aspecte podem esperar que tingui un extraterrestre? Si sabem com funciona d’aleatòriament l’evolució podem esperar qualsevol cosa, però gairebé segur que serà estranya i potser fins i tot repulsiva.

Encara més. Quina actitud agafarà la gent si s’anuncia la troballa. No cal que sigui un encontre aquí i en persona. Imaginem que simplement és la detecció d’un senyal de radio d’origen alienígena. Molta gent creu que li seria exactament igual. Altres creuen que seria interessant, però que la vida no canviaria gaire. Però també n’hi ha que es veurien obligats a replantejar-se algunes creences.

Un dels temes més interessants era com afectaria a les religions. La majoria dels humans tenen alguna creença religiosa. Però les arrels d’aquestes religions són d’un temps en que l’home era el puntal de la creació i la Terra el centre de l’Univers. Amb més o menys dificultats s’han anat adaptant al creixent coneixement científic. Però trobar un altre tipus de vida fora de la Terra, malgrat que segurament no faria caure la fe de gairebé ningú, si que obligaria a refer algunes creences. Si els humans són fets a imatge de Dèu, vol dir que els àliens no ho són? aleshores som els preferits de la creació? I si ells també tenen religions similars? O completament diferents?

I tot això suposant que siguin prou semblants a nosaltres per somniar en algun tipus d’interacció. Si la evolució ha creat civilitzacions a partir de colònies d’insectes, que no imaginen el concepte de individualitat, com podríem compartir amb ells coneixements o explicar conceptes habituals per nosaltres, com l’ambició, l’amor o l’egoisme? Si tenen una estructura social, moral i ètica molt superior a la nostra, estarem obligats a sentir-nos inferiors? O adoptarem un xauvinisme planetari? I que representarà millor als humans. Els nostres avenços científics o les nostres creacions artístiques?

També cal pensar com afrontar una trobada. Moctezuma va anar molt confiat amb els qui creia que eren enviats dels déus. I la cosa va acabar malament. Però rebre amb les armes a qui potser arriba amb actitud amistosa pot ser igualment desastrós.

Els problemes es poden plantejar fins i tot si només trobéssim vida microbiana al nostre sistema solar. És ètic contaminar un planeta amb formes de vida terrestres si sabem que allà hi ha formes de vida alienígenes? No hauríem de preservar la vida i la biodiversitat en totes les formes en que es presenti? Però fer això no seria limitar la nostra expansió i el nostre coneixement? Al final només podem anar-hi o no anar-hi. Però el simple fet de fer-ho no és irrellevant.

Com va dir algú, la pregunta ¿estem sols a l’Univers? pot tenir una resposta afirmativa o negativa. I les dues possibilitats poden fer esgarrifar. I en tot cas, la ciència pot trobar la resposta, però que fer amb aquesta resposta és un tema que implica a tota la humanitat.

12 thoughts on “I si un dia els trobem?

  1. El nostre pensament s’ha configurat rere la descoberta, o sigui que, de ben segur, canviaria molt tota la nostra manera de veure el món i l’univers. El fet de passar a una hipòtesi a una realitat no és pas irrellevant en la humanitat. Mitjançant les descobertes de “nous móns” s’ha anat modificant el nostre pensament, que no modificaria constatar que, efectivament, no estem sols? A més, molt em temo que estem fets per la descoberta, que és el que ens ajuda a voler seguir vivint i minimitza qualsevol altre problema.

  2. Jo crec que la clau esta en obrir la ment, mes enlla de troballes hipotetiques perque no tot esta descobert i no tot el que coneixem es el que ens queda per coneixer. Una ment oberta sempre aconseguira trobar la manera de conviure amb el que vingui, que vindra, sempre venen coses noves, i que no faltin!

  3. Clidice. En realitat, el fet que la pregunta encara no tingui resposta quasi ens obliga a investigar-ho. I quan trobem la resposta serà interessant veure quins canvis tenen lloc a la societat i la percepció que tenim de nosaltres mateixos.

    Kaperusita. Ai! Una ment oberta si. però hi ha moltes ments que són molt tancades! Quan arribi el moment ja veurem quines prevaleixen.

  4. Daniel,
    No sóc Cristian, el missatge que estàs llegint te l’envia XYhOP desde la galàxia del costat. Us contactarem quan les ments que han de prevaler siguin estiguin preparades. En aquest sentit ens estàs ajudant molt. Ens agrada molt llegir els teus articles. Salutacions. :)))

  5. Per mi la vida no és res més que una reacció quimica que va començar fa milions d’anys i que encara dura.
    De totes les posibles reaccions que poden realitzar les particules elementals n’hi han algunes suficientment llargues i enrevessades perque d’elles mateixes, puguin sorgir conceptes autoreferencials.
    Estic convençut que en l’univers, de processos com els que han desembocat en el nostre particular concepte d’existència n’hi han hagut, n’hi han i n’hi hauran moltissims.

  6. Qualsevol organisme que “s’expansiona” és per “explotar” un nou medi. Agafem els humans, a tot arreu que hi hem anat és per treure’n un profit, fins hi tot la cursa a l’espai, per molt “científica” que la pintem, si trobem recursos els explotarem. Per tant si anem a un planeta on hi hagi alguna cosa a treure i hi hagi altres organismes, en prescindirem (repeteixo , igual que hem fet aquí). Sí són éssers intel·ligents la mona la vestirem de seda, direm que comercialitzarem amb alienigenes, altre cop cal preguntar-se ¿hem fet mai un comerç just a la terra?….doncs cal pensar que si algun alienigena ve no serà amb millors intencions que les nostres si anessim cap allà, per tant caldria estar preparat,,,i això de la convivència amb els que venen…bé millor que examinem l’estat en què ens trobem a molts indrets del nostre país

  7. Cristian 😀

    Eduard R. Coincideixo amb el que dius. Jo també crec que vida en deu haver a molt smés indrets. però de moment, i mentre no en tinguem cap prova, només és una opinió sense més valor.

    Jordi Carrera.Realment la historia no cvonvida a l’optimisme. I no és nomñés en el cas dels humans. Totes les espècies tenen tendencia a fer el mateix. De totes maneres, aquesta constatació no impedeix que fem el possible per seguir intentant modificar la tendència.

    Hipokalemic one. Seguir estudiar els ovnis si que sembla perdre el temps. Però buscar vida de manera més “científica” es un altre tema.

  8. Em resulta apassionant pensar que en algún indret de l’espai hi ha un ésser preguntant-se si hi ha vida més enllà de la que ell coneix. Jo m’ho pregunto sovint… però quan penso en el barbars que som els humans quasi que desitjo que els ETs no s’apropin a la terra.

    Per altra banda si aquestes formes de vida alienígenes arriben a la Terra serà perquè:

    – O son molt evolucionats tecnologicament amb el que això comporta (per desgràcia, sabem que el món de la tecnologia, en la societat humana, està molt relacionat amb els interessos i avanços militars). Total que ens voldrien sotmetre i aprofitar-se de naltros.
    – O són gent de pau d’esperit pacificador. A aquests pobres segur que els liquidem. No estem preparats per rebre gent de bones intencions.

  9. Ariadna. Aquestes són les dues possibilitats principals. Tot i que de moment no patiria per si els destruim. Qualsevol civilització que tecnologicament pugui venir fins aquí segur que ens porta tanta avantage que no hi tindriem res a fer.
    De totes maneres hi ha una tercera possibilitat. Has llegit una novela titulada “Encontre amb Rama” de l’Arthur C Clarke?
    Podria ser que vinguessin fins aquí… i ens ignoressin olimpícament! (potser som més irrellevants del que ens pensem)

  10. Home… jo l’any 2009 vaig assitir a un col·loqui hon hi van intervenir Ignasi Ribas, astrofísic, i Lluis Torner, director de l’institut de ciències fotòniques (un aplaus!), i em van deixar xocat. Resulta que tots dos creien fermament que en un parell de dècades… va, 50 anys a tot estirar els trobariem… segueixo xocat!

  11. Daniel, doncs faré cas de la teva recomanació. Fins ara, m’he dedicat més al mestre Asimov i les divertides obres de Douglas Adams.
    Arthur C Clarke és un autor que tinc pendent.

    Segurament que som molt més insignificants del que creiem. Només cal recordar el final de la pel·lícula de Men in black.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *