Xifres, notícies, rumors i inquietud. Tot plegat junt amb sèries, llibres, cuinar i mirar com convertir un gimnàs a casa per no quedar anquilosat. Per no parlar de discutir sobre l’encert (o no!) de les mesures que s’apliquen. Però l’estrella de les especulacions és sobre nombre de casos, percentatge de morts, hipotètics infectats asimptomàtics i comparacions amb altres països. En realitat encara tenim moltes incerteses, de manera que amb les dades pots jugar com vulguis, però algunes coses sí que les podem veure.
El principal problema, ja s’ha dit sovint, és que no sabem quants casos reals hi ha. Només si féssim la prova a tota la població podríem tenir-ho clar i, per descomptat, aquest no és el cas. A Corea del Sud sí que van fer anàlisis massives, de manera que les seves xifres es poden considerar unes de les més aproximades a la realitat. Un altre cas que ens permet tenir dades més ajustades va ser el creuer Diamond Princess, on va haver-hi un brot i va quedar en quarantena. Allà van poder estudiar a tothom, de manera que són dades d’una “població” ben controlada.
En els dos casos (Corea i el creuer) la taxa de letalitat va ser del voltant de l’1 %. Això pot sorprendre ja que gairebé tots els països mostren taxes més altes, però el més probable és que això sigui degut, simplement, a que hi ha molts casos que no tenen detectats. Probablement perquè la majoria d’aquests no donin símptomes. Si no mesures, no trobes. Al creuer ara sabem que pràcticament la meitat dels casos van ser asimptomàtics.
Això permet entendre perquè, a mida que es van fent més i més tests, la taxa de mortalitat va disminuint. Potser no baixarà fins a l’1 % dels coreans i del creuer, ja que l’edat de la població, el sistema sanitari i altres factors, també modulen l’epidèmia, però seria sorprenent que s’hi allunyés gaire.
Però si donem per bo aquest 1 % només ens cal mirar el nombre de morts (que aquests els sabem amb molta més precisió) per intuir per on aniran les xifres d’afectats reals. Per exemple, a Catalunya, el diumenge hi havia indicats 8 morts, per tant podem sospitar uns 800 afectats. A Madrid, amb 213 morts, estarien per sobre dels vint mil infectats. Lluny dels 3500 identificats, encara que no hem de perdre de vista que les dades calculades segons percentatges obtinguts en altres indrets s’han d’agafar amb molta precaució. També cal tenir present que parlem d’unes dades que van quedant obsoletes (molt obsoletes) cada dia que passa.
Aleshores el gran dubte és si tothom infectat però sense símptomes pot anar contagiant més gent. Encara està poc clar, però no sembla que la seva capacitat infecciosa sigui massa alta i gairebé segur que no ho és tots els dies. Si no tens símptomes, no tens tos, i si no tens tos, la quantitat de virus que alliberes és molt baixa. No és que no n’alliberis, però no és el mateix que el que escampa algú que va estossegant tota l’estona.
Perquè aquesta és una altra cosa que cal tenir en compte. Quants virus calen per fer-nos emmalaltir? Amb un de sol segurament no et passa res. Amb un milió és molt probable. El mateix afecta al temps que resisteixen en diferents superfícies. És una xifra que depèn del tipus de material però també, i molt, de la quantitat de virus que s’hi dipositin.
De manera que tenir molta gent sense símptomes pot no ser una mala cosa, ja que ells deixaran de transmetre la infecció en pocs dies. És allò de la immunitat de grup que s’aconsegueix amb les vacunes. Ara no tenim vacuna, de manera que l’únic escut és l’aïllament i, mica a mica els que ja s’han recuperat i estan immunitzats. Caldrà temps, paciència i vigilar molt als avis i la població de risc. Recordeu que des que es posa en marxa el confinament fins que es comença a notar han de passar uns quants dies.
I què en penses de l’estratègia dels anglesos que tothom faci vida normal es contagii i s’agafi la immunitat de grup a sac?
Sembla aquells plans que sobre el paper estan molt bé, però que en la pràctica…
Alguns americans estan proposant pagar una quantitat ($1000) a tots aquells joves que acceptin ser infectats i posats en quarantena de forma voluntària, per tal d’aconseguir la immunitat de grup el més ràpidament possible. Una “vacunació” natural. 😮
Calculen que es mes econòmic que les quarantenes indiscriminades.
Uf. No ho veig gaire clar. Caldria moltíssima pasta per aconseguir un percentatge significatiu de població immunitzada
Gràcies per la info. Els científics esteu fent molt bé la feina.
Tanta gent amb només atxís sols per alèrgies primaverals, i tants dies a casa, d’aquí nou mesos hi haurà molta natalitat amb predisposició genètica a alèrgies, si exiteix 😉 Lo ideal ara és mantenir un mínim s’ordre i diversió, i sa gelera plena en un pis compartit d’erasmus franceses un poc salvatges. Però tot es complementa bé amb lectures i pràctiques similars a ioga, ball, o fer dissabte 🙂
Lo del pis amb erasmus salvatges i la nevera plena m’ho apunto! 🙂
Em recorda als hàbits de gimnàs pels ulls. No és humor ja, però és curiós i una anècdota o bona excusa per fer tertúlia. l que no es diu gaire ara, per si serveix. Recordau sa regla des tres vints? Sa de cuidar sa vista i mirar alguna cosa a sis metres cada estoneta. Cal cercar finestres o balcons adients, sales o passadissos de sis metres. O un truc, un amb tres metres i un mirall, no sé cert, funciona? O poder tenir uns minuts de sol o vitamina D3, que solem olvidar pes sud europeu.
No és prioritari, però pot ser excusa per fer xou i bromes compartir miralls grossos entre habitacions. Cal reconèixer, fent humor, que ses erasmus i habitants de més al nord són expertes en saber estar per casa i fer pastissos i xerradetes de mimos i infussions 😉
Haurem d’anar descobrint tota mena d’exercicis, físics i mentals, per anar mantenint-nos en forma i no perdre l’oremus.
Encara que, com bé dius, no reflectirà exactament la realitat, he trobat molt encertat comptar el nombre d’infectats a partir del nombre de defuncions que sí que són reals. Ens podem equivocar potser fins en un 50% si prenem entre un 1% o un 2% el nombre de morts vs el nombre d’infectats però per alguns països, comunitats, ciutats i pobles probablement en acostarem més a la realitat. Molt bo. Una nova manera de mirar-ho, de segur més precisa. Gràcies.
Com aproximació és fàcil. El nombre de morts multiplicat per cent és el nombre d’infectats. Però cal tenir present que en breu no serà representatiu de la xifra de malalts, ja que molts s’hauran curat.
Doncs sí, Dani. Tens molta raó. Caldrà analitzar si el nombre de curats serà una mica més precís que el d’infectats i, després de multiplicar per 100 (esperem que no sigui gaire més), fer-ne la resta corresponent. I ara penso que si ho haguessis deixat després de l’etapa de l’Ara, ja mai ens hauries fet una entrada com aquesta. Gràcies de nou.