Una de les primeres coses que van fer els aliats en el desembarcament de Normandia va ser enviar grups de paracaigudistes i fer-los saltar rere les posicions alemanyes. La idea era sabotejar tants punts de defensa com fos possible per minimitzar els danys que patirien les tropes que havien de desembarcar. Si en lloc de deu canons massacrant-te mentre t’arrossegues lentament per la platja només n’hi ha cinc, doncs mira, t’estalvies un munt de baixes. Si heu vist la sèrie “Band of brothers“, recordareu el raonament.

Però, és clar, el desembarcament i la batalla no es basava únicament en els paracaigudistes. Hi havia els vaixells que disparaven des de lluny, els avions que van bombardejar les posicions alemanyes, les tropes d’infanteria que anaven ocupant posicions, els blindats o l’artilleria. També hi havia els enginyers, els de comunicacions, els d’avituallament, el personal sanitari o els mecànics. Un grapat de sistemes diferents, amb feines diferents, i tots més o menys organitzats per presentar batalla a l’enemic.

Per descomptat, cap d’aquests grups per si sol hauria pogut guanyar la batalla.

Doncs amb el sistema immunitari passa una cosa similar. Hi ha els anticossos, és clar, però també els limfòcits B, els limfòcits T, les cèl·lules citotòxiques, les de memòria, els macròfags, els neutròfils, el sistema complement, les citoquines, els radicals lliures, les defensines… Una munió de cèl·lules i molècules que treballen plegades per destruir les infeccions. La importància que tindrà cada una d’aquestes peces dependrà de si es tracta de plantar cara a virus, bacteris, fongs, protozous o d’un trasplantament, però en cap cas la defensa depèn només d’una de les peces.

A més, no totes es posen en marxa simultàniament. Hi ha una seqüència d’esdeveniments més o menys característica. Després s’ajusta a cada infecció en concret, però el cos va mobilitzant les diferents línies de defensa en funció de les necessitats o de les disponibilitats. Hi ha cèl·lules que es posen en marxa en poques hores i sistemes que triguen dies, i fins i tot setmanes, en fabricar-se. A més, no és igual la primera infecció que altres en les que ja coneixem l’enemic. I igual que van apareixent, també es van retirant en funció de les necessitats. Quan ja han fet la seva feina, el cos retira els elements que ja no fan falta. Mantenir la immunitat activada constantment és inútil, molt car i fins i tot perillós.

Per això, cal anar amb compte quan volem interpretar el que està passant en el tema de la resposta immunitària. Ara hi ha moltes notícies inquietants referides a la pèrdua d’immunitat davant la covid19, ja que els nivells d’anticossos estan disminuint tant en persones vacunades com en aquelles que han passat la malaltia. Una mala interpretació de les coses…

Perquè, no és impossible que la immunitat vagi afeblint-se, però afirmar-ho només perquè els nivells d’anticossos disminueixen és tan absurd com dir que el desembarcament de Normandia estava fracassant simplement perquè els aliats havien deixat d’enviar paracaigudistes. Els paracaigudistes van fer la seva feina en un primer moment i després li van passar el testimoni a altres unitats militars, que són les que van continuar la batalla. Doncs el mateix passa amb els anticossos. El cos els fabrica quan està lluitant contra la infecció, però és absurd mantenir els nivells elevats indefinidament. El que cal és mantenir la capacitat per fabricar-ne de nou molt ràpidament. D’això se n’encarreguen determinades cèl·lules (de “memòria”) que es mantenen durant molts anys. La immunitat la perdrem quan aquestes cèl·lules desapareguin. Si fem cas del que passa amb altres coronavirus, a la llarga segurament passarà, però encara estem molt lluny d’aquest punt.

Els nivells d’anticossos aniran baixant igual que fan amb quasi totes les infeccions, però la immunitat segueix funcionant. Sempre hi ha casos particulars, però en general, les dades indiquen que, de moment, la gent vacunada, o que ja ha passat la covid19, segueix protegida de les formes greus de la malaltia.

Podem patir per moltes coses, però no cal afegir-ne de noves i innecessàries (a no ser que busquis amoïnar al personal per facilitar que et comprin més vacunes. Digui’m malpensat).