Incerteses epidemiològiques

Entre les moltes informacions que ens arriben del coronavirus, les que generen més interès són, com és natural, les de la seva expansió i letalitat. Quants malalts hi ha? A quin ritme creix el número d’afectats?  Dels malalts, quants sobreviuen i quants es moren? Això és molt o poc? I, finalment, una altra pregunta freqüent és, em puc refiar de les dades que ens mostren?

Aquesta última és la més fàcil de respondre. Podem fiar-nos només fins a cert punt. Hi ha el tema de la fiabilitat de les dades oficials, afectades pels interessos del govern de torn en donar una o altra imatge. Però aquesta mena d’enganys no triguen a quedar exposats quan les dades d’altres països van apareixent. Però, més enllà d’això, hi ha el fet que l’epidèmia fa poc que va començar i encara hi ha massa coses que ignorem.

De ben segur que hi ha persones infectades que no s’han comptabilitzat, simplement perquè no hi ha hagut temps de fer el test del coronavirus. També hi ha el dubte de si hi ha persones infectades que no pressenten símptomes. Si fos així, les coses es complicarien, ja que aquests no saben que poden infectar altres persones i ningú es planteja fer-los cap prova. De manera que les dades que es mostren només són de persones infectades que han donat positiu al test. De ben segur que n’hi ha més, però n’ignorem la xifra.

En tot cas, amb les que tenim identificades sí que podem calcular la xifra màgica de qualsevol epidèmia: el valor R0, que simbolitza el “ritme bàsic de reproducció”. Ras i curt, és la xifra que indica a quantes persones infecta cada persona malalta durant un temps determinat. Si R0 és de dos, com passa amb la grip o amb l’ebola, vol dir que cada malalt passarà el virus a dues persones més. Si R0 és de quinze, com en el cas de la tos ferina, tenim que cada malalt encomanarà la malaltia a quinze persones de mitjana. No ens diu si serà una malaltia greu o lleu sinó si l’epidèmia s’escamparà més o menys ràpidament. Si el valor fos menor d’u, l’epidèmia s’atura per si sola.

Però per saber aquesta xifra cal fer el seguiment a prou malalts durant prou temps. Per això, encara que de moment es fan estimacions d’un valor de R0 d’entre dos i tres, això són xifres que caldrà ajustar a mida que tinguem millors dades.

Pel que fa a la mortalitat, de nou és difícil d’ajustar les dades. Sabem les persones que s’han mort, però no estem segurs de la xifra de persones afectades. De moment el que tenim són les xifres de morts totals però només les dels malalts identificats. A més, per aquests càlculs també cal deixar passar el temps. Passa un temps entre la detecció i la mort. A la llarga aquest marge es fa irrellevant, però ara encara cal tenir-lo present.

Per exemple, el tres de febrer hi havia 20597 casos confirmats (159 fora de la Xina) i havien mort 426 persones (1 fora de la Xina). Si ho agafem tot surt una mortalitat del 2,1 %. Però si només mirem els de fora de la Xina, tenim una mortalitat del 0,6 %. Potser dels de fora caldrà tenir un volum major de dades, però també és probable que, en els de fora de la Xina, el total d’afectats identificats s’ajusti més a la realitat. Controlar uns quants milers de viatgers de determinada zona és més senzill que fer-ho amb uns quants milions d’habitants.

En tot cas, de moment encara són xifres altes. No tant com la de la SARS (del 10%) ni de la MERS (superior al 30 %), però la grip, per exemple, té una mortalitat del 0,1 %. També en aquest cas els morts solen ser persones amb estat de salut ja compromès abans d’infectar-se. Essencialment malalts crònics i ancians.

I què és el que podem esperar? Doncs pel que fa a l’expansió de l’epidèmia, jo no seria gaire optimista. Aquesta mena de virus costen molt de controlar, de manera que probablement seguirà escampant-se. La bona notícia és que probablement les xifres de mortalitat aniran baixant a mida que anem sabent quantes persones estan realment malaltes.

Però de coronavirus circulant entre els humans ja n’hi ha quatre tipus diferents. La quarta part dels refredats comuns que passem tots són causats per coronavirus i només molt ocasionalment deriven en problemes greus. No és gens improbable que el nou coronavirus acabi per esdevenir un cinquè virus que circula per tot arreu. També podria esdevenir estacional, com la grip, de manera que cada any tindríem l’epidèmia de grip i la del coronavirus.

I, sobretot, cal agafar les coses amb serenitat. Recordeu la grip A? Al principi molta por i al final ja la devem haver passat tots com una grip més. Hem d’estar atents i previnguts, però evitant caure en una epidèmia de pors exagerades i angoixes excessives.

7 thoughts on “Incerteses epidemiològiques

    1. Segur que morirem tots. Però segurament no serà d’aquest coronavirus.
      Paga bé el govern xinés? En podem parlar! 😀

  1. Hi ha força coses prou peculiars aquí. La contenció que han aplicat és inimaginable per nosaltres. El nostre concepte de ciutat mitjana els fa riure. Un cop aïllats els llocs.. Qui sap com van les coses dins i és el que em preocupa més. El que es veu fora poc hi deu tenir a veure i el que es viu a l’exterior del país és encara una altra pel·lícula.

    Amb desenes de milions de desplaçats a casa i lluny de les feines imagino que rebre missatges de “No torneu, no tingueu pressa a venir a la feina” tranquil·litza una mica i alhora fa patir, eh.

    PS. Sembla que se’ls està escapant del focus. No sé si les dades ho reflexen.

  2. Recorda sa peli Apocalypto, al principi, es iaio recomana es jove no apropar a massa de gent que fuig pq sa por és un mal molt fotut i contagiós. Ficciona crisis i epidèmies brutals a ses índies després des ‘descobriment’ de sXVI… Millor una escena guapa, és quan sa tribu feliç balla, i també es veu ballar es bebè dins panxa de mare feliç

  3. L’alerta de l’OMS no esta relacionada amb la mortalitat del virus
    De fet els preocupa molt mes la capacitat de transmissio de la malaltia. No nomes per la possibilitat que es col.lapsin els sistema de salut sino perque aquests virus poden mutar molt rapidament i convertir-se en molt poc temps en una varietat molt mes letal.
    Aixo no va passar amb la grip A, pero es exactament el que va passar el 1918. La variant del virus de la tardor de 1918 va fer estralls en una poblacio ja molt debilitada pels anys de guerra i mala alimentacio.
    L’OMS te mala peça al teler. Si no genera una alerta i despres el virus muta, estariem perduts. Si la genera i al final no passa res els acusaran de connivencia amb les farmaceutiques.
    La bona noticia es que aviat tindrem una vacuna: ara aixo va molt mes rapid que abans.
    Aixi que si muta estarem prepats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *