Ahir va fer cinquanta anys de l’enlairament de l’Apol·lo 12. I he repescat un post que vaig escriure fa molt temps sobre una de les anècdotes més curioses d’aquella missió en concret.

En la conquesta de l’espai hi ha algunes frases molt famoses. La de Neil Amstrong quan va trepitjar la Lluna “Un pas petit per l’home, però un gran pas per la humanitat”, o la de l’Apol·lo 13 “Houston, tenim un problema”. Però n’hi ha una altra de molt recordada pels amants de l’astronàutica degut a les circumstàncies en les que es va pronunciar. La frase és: “Intenta S.C.E. en Aux”.

En les missions espacials sempre estem pendents dels astronautes, del coet, del llançament, però rarament pensem en els de control de missió. Aquells paios amb camisa blanca rere els taulells que, de fet, són els que controlen que tot vagi com ha d’anar. La seva feina ha de ser extremadament estressant, ja que de vegades hi ha imprevists i a ells els toca donar les directrius del que cal fer. A més, ho han de fer de pressa i sense errors.

Doncs una situació ben difícil va tenir lloc just després del llançament de l’Apol·lo 12. Era la segona missió a la Lluna i, per tant, no hi havia tanta tensió com en l’anterior, el mític Apol·lo 11. Però poc abans del llançament hi va haver una tempesta i un llamp va impactar en el coet Saturn V. Posteriorment es va comprovar que la descàrrega va afectar alguns sistemes elèctrics, però en els moments finals del compte enrere no es va notar res estrany.

El problema va començar uns segons després de la ignició quan, de cop, tots els ordinadors van embogir. No hi havia dades de telemetria, ni de velocitat, ni de direcció…, no hi havia dades de res. I a la cabina de vol, els astronautes informaven que totes les llums del taulell de control estaven encenent-se sense ordre ni concert. Simplement els ordinadors no anaven i havien perdut totalment el control de la nau!

Durant uns segons es va donar per fet que caldria avortar la missió. Això volia dir fer saltar la càpsula on hi havia els astronautes i fer esclatar el coet!  Però quan tots esperaven la fatídica ordre, en John Aaron, responsable de EECOM, això és el d’Electricitat, Ambient i Consumibles, va dir “Intenta S.C.E. en Aux”.

El cas és que ningú a la sala tenia ni la més remota idea del que era l’interruptor S.C.E. És un diàleg divertit, perquè més o menys va ser: “QUE?” L’Aaron va repetir “S.C.E. en Aux”. El Cap de control va insistir: “Torna-ho a dir, S.C.E. en off?” I l’Aaron com si res: “Aux” i desprès va especificar “Aux, Vol Auxiliar” De manera que van avisar a CAPCOM (l’encarregat de les comunicacions amb la nau): “S.C.E. en Aux”. I la resposta de nou va ser: “Que dimonis és això?”

Ningú, tret de l’Aaron coneixia que era allò de S.C.E., però en aquestes situacions és important mantenir la calma i transmetre confiança, de manera que van transmetre: “Apol·lo 12, Houston. Intenteu S.C.E. a Auxiliar. Fora.”

Aquí van tornar els problemes. L’astronauta va dir dubtant “NCE a auxiliar?”. I Houston va haver de corregir “S.C.E., S.C.E. a auxiliar”. La preocupació que tenien a Houston era que potser els astronautes ni tan sols sabien on era l’interruptor. El cas és que un d’ells el va trobar i el va posar (finalment) en Aux. Aleshores els sistemes informàtics es van restablir i la missió va poder seguir!

Tot plegat no va durar ni trenta segons. I si escolteu les gravacions de la NASA, sembla que no passi res. Parlen en un to tranquil, com si tot estigués sota control. Però no ho estava gens ni mica. I és que tenir tres astronautes dins un coet fora de control i a punt de fer-lo esclatar ha de ser un malson per un controlador.

Tot va ser gràcies al fet que en John Aaron va recordar que un any abans, durant unes simulacions, va tenir curiositat per conèixer el sistema S.C.E. (Signal Condition Equipment) i va veure que quan aquest no funcionava correctament els ordinadors es tornaven bojos (just el que els estava passant aleshores) cosa que es podia arreglar passant al mode auxiliar.

Curiositat, memòria i sang freda. Segur que era un controlador excel·lent.