La ciència de la creativitat i la creativitat en la ciència

Hi ha camps de l’activitat humana que poden semblar molt allunyats fins que un bon dia descobreixes que tenen més en comú del que pugui semblar. I mira, fa gràcia descobrir aquests punts de contacte. Això m’ha passat en llegir un article de la Charlie Pee descrivint el procés que segueix per preparar i millorar els seus monòlegs d’humor. No puc parlar per la resta de científics, però bona part del que fa per treure el màxim partit d’un acudit em recorda el que faig per fer avançar la recerca que portem. La ciència es veu sovint com una cosa tecnificada i àrida, però en realitat és un fantàstic procés de creació intel·lectual (en el bon sentit de la paraula).

Tot comença amb una idea. En el cas dels humoristes, entenc que és allò que et passa pel cap i que intueixes que pot fer gràcia. A la ciència és aquella aproximació que creus que et pot permetre resoldre un problema. Tal com diu, les idees apareixen en qualsevol moment. De fet, rarament ho fan mentre estàs assegut davant l’ordinador. En el meu cas, quan volem resoldre un problema científic, busquem molta informació a l’ordinador, però gairebé segur que el que se’ns acudirà només seran diferents versions d’allò que ja està fet.

En canvi, anant d’excursió, mirant una pel·lícula o badant al metro pots tenir aquell moment d’inspiració que lliga conceptes inesperats i fa que vegis una sortida al túnel. I si, com acostuma a passar, tens el problema ficat al cap, el clic mental pot passar en qualsevol moment.

Això és més fàcil si vaig petant la xerrada amb algú altre, ja que l’intercanvi fa que les idees agafen camins on jo no les hauria portat mai. Però, de nou, el millor és en un ambient lluny del laboratori. Algunes de les millors idees ens han sorgit fent una cervesa. I una de les que recordo amb més carinyo la vàrem generar en un tuguri d’Istanbul mentre fumàvem una narguil de vés a saber que. Mesos després, a l’institut no entenien com era que treballàvem en una cosa que anomenàvem “el projecte narguil”.

Aquell projecte era genial, però el cas és que no va sortir. I aquí trobo un altre lligam amb el que explica la Charlie sobre l’humor. L’has de treballar i anar polint constantment. Al final veurem, i riurem, amb un humorista fent un monòleg que sembla improvisat, però en realitat cada frase, cada silenci, cada gest, l’haurà assajat un munt de vegades. Per cada acudit que funciona n’hauran intentat un grapat de versions que no ho feien.

En ciència, el que esgrimim sempre és un treball científic publicat amb un munt d’experiments que encaixen a la perfecció per resoldre el problema que plantejàvem. El que no es veu son els grapats d’experiments que van fracassar, les vegades que va caldre canviar les condicions, els reactius, els temps o el disseny fins que, finalment va funcionar. Fa poc vaig sentir algú dient que en ciència has d’acostumar-te a que de cada deu experiments que fas, onze surten malament. La vida real no té res a veure amb els laboratoris de CSI.

Dues coses més en comú amb el procés creatiu que descriu. La llibreta que portes a sobre per quan tens una idea. Moleskine, per descomptat. Caòtica i inintel·ligible per tothom excepte per mi. De tot el que hi ha se n’aprofitarà poca cosa, però només que una o dues idees funcionin, ja haurà valgut la pena.

I finalment, el que compartim, i suposo que ho fem amb qualsevol professió que tingui un punt de creativitat, és el plaer d’anar treballant la idea i la sensació de plenitud que experimentes quan finalment alguna cosa funciona. Hi ha qui ho troba avorrit, però veure com un resultat experimental et permet entendre una cosa que fins aleshores no entenies, que has resolt el puzle, és una satisfacció difícil de descriure.

El distanciament històric entre arts i ciències és lamentable. Per això va bé tenir present que, en certa manera, artistes i científics no fem les coses de maneres tan diferents.

3 thoughts on “La ciència de la creativitat i la creativitat en la ciència

  1. Sona útil, inclús per qualsevol que no sigui agraciat, entrenat o format. Tan de bo usin a educació escrits aixís o adaptats per guiar i motivar. Des que haurien de ser penjats al taulell per estones distretes de lectura i a reposar. A primària inclús, i fins a l’infinit 🙂

    1. Però ull, pels massa ‘ninis’ Ses passejades i relax han de ser compaginades. Tal vegada amb pràctiques on trobin reconeixement directament, utilitàries. O motius per esforç. I sí que és com dius, mai se sap quan apareix sa inspiració. Sol ser en evasió o tertúlia relaxada. Millor que t’agafi quan pots explicar-la o anotar-la en un torcaboques

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *