La cursa de les vacunes (4) Vacunes de DNA i RNA

Les vacunes basades en virus atenuats, inactivats, modificats o fragmentats estan molt bé, però encara podem anar un pas més enllà. Després de tot, el que necessitem només és plantufar-li la proteïna del virus als nassos dels nostres limfòcits. I volem fer-ho sense fer servir el virus original, que ens causaria la malaltia. Finalment, també ens interessa que els limfòcits detectin la proteïna traient el nas per la superfície de les nostres cèl·lules, per aprendre a identificar les que estan infectades.

Doncs una manera d’aconseguir-ho és fer que siguin les nostres pròpies cèl·lules les que fabriquin la proteïna del virus. Per fer-ho, ens cal administrar el gen corresponent a la proteïna en qüestió. I no, abans que algú saltí com una llebre, per això no cal modificar el nostre DNA.

L’estratègia que hi ha més avançada, i que és la que estan intentant posar a punt els de l’empresa americana “Moderna” consisteix a administrar l’RNA corresponent a la proteïna de l’espiga del virus. Si aquest RNA entra dins d’algunes de les nostres cèl·lules, aquestes es posaran a fabricar la proteïna, igual que fan amb tots els RNA que tenen dins. La proteïna apareixerà a la superfície cel·lular i els limfòcits podran aprendre a identificar-la i destruir-la quan vingui amb el virus.

Com que el que es posa és RNA, la seva durada serà temporal. L’RNA es manté durant un temps i després es degrada, de manera que no tindrem cèl·lules fabricant proteïna de virus eternament. D’altra banda, tampoc és senzill ficar RNA dins de les cèl·lules. L’RNA es degrada bastant fàcilment i tenim enzims al cos dedicats a degradar tot el RNA que no estiui dins de la cèl·lula. El motiu és que normalment si hi ha RNA lliure, és que prové d’un virus, de manera que el millor és carregar-se’l. Per això cal generar preparats del tipus liposomes per transportar l’RNA dins les cèl·lules.

D’altra banda, això de la durada limitada és una mica empipador i fa que la potència de la vacuna sigui limitada. Una estratègia per potenciar-ho és fer servir directament DNA. No, aquestes vacunes tampoc modificaran el nostre DNA. L’estratègia és similar a la de les vacunes d’RNA però fent servir un vector de DNA que contingui el fragment de la proteïna del virus. Per això serviria una cosa anomenada “plasmidis“, que són fragments de DNA en forma circular i de mida petita. Es queden per dins la cèl·lula sense barrejar-se amb el nostre DNA, però poden fabricar RNA que servirà per fer les noves proteïnes, durant molt més temps i en major quantitat que no pas si poséssim només RNA.

La realitat és que encara no s’ha fet cap vacuna de DNA i crec que només n’hi ha una d’RNA, la que es va desenvolupar fa poc per plantar cara a l’epidèmia d’ebola. També se’n va preparar una de DNA contra la MERS i que ara estan adaptant al virus de la Covid-19, però com que tot resulta més complicat que en el cas de les d’RNA, aquestes van molt per davant.

Des dels virus inactivats fins a les vacunes de DNA tenim tot el ventall de possibilitats que la tecnologia i la imaginació dels científics ha pogut generar. Ja veurem quines arriben abans i quines funcionen millor. Però amb, literalment, centenars de vacunes en desenvolupament, seria molt estrany que cap funcionés (encara que mai no diguis blat…). Una altra cosa és tenir-les tan de pressa com voldríem. Els assaigs requereixen temps i garantir la seguretat, a més de l’eficàcia, no és negociable.

4 thoughts on “La cursa de les vacunes (4) Vacunes de DNA i RNA

  1. Es cosa em va o cada nou capítol d’aquesta setmana es més complicat d’entendre que l’anterior? No vull dir que t’expliquis malament, sinó que la matèria es més complexa

  2. Uep,
    de fa un temps aprenem molt aixís amb divulgació. A no témer tant els éboles com es coronavirus.
    Ara que confinen ciutats, i parlaves d’ébola, aprofit per recomanar sa peli típica Outbreak de 1995, però molt bons actors.
    I aquí aferro un poc en offtopic una curiositat. Sobre afectació a esperma per covid19 olegidaa a premsa. Qué passaria si una pandèmia discreta afecta a esperma. Recorda un poc com sa peli Children of men, de 2006, que tot i que no va de virus, val molt i és com un referent.
    Bon cap de setmana a madrilenys i eivissencs confinats també, i bones crispetes 🙂

  3. Els pets poden contagiar la covid-19 com la tos?
    Hi ha mascaretes per culets?
    És pura curiositat, vinguda llegint que la covid-19 afecta el sistema digestiu.
    Disculpin si sembla broma escatològica. Tot i que fa un poc de riure imaginar-ne marcaretes a la vista, revisables per autoritats.
    Amb la covid19 aprenem de tot, i si és rient i gaudint passa millor es tema

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *