Tots sabem que la brúixola apunta cap al nord i també que no ho fa exactament cap al nord geogràfic del planeta sinó cap al pol nord magnètic. En realitat encara és una mica més subtil ja que el que fa l’agulla de la brúixola no deixa de ser seguir les línies del camp magnètic terrestre, de manera que al pol nord magnètic, la brúixola apunta en direcció vertical, exactament cap a l’interior de la Terra. Estrictament aquesta seria la definició teòrica del pol nord. Aquell indret on el camp magnètic terrestre és perpendicular a la superfície.

També hi ha el detall tècnic que el que anomenem pol nord magnètic és, en realitat un pol sud, però ara no ens posarem a modificar-ho, que tant se val. (El pol nord és allà on indica el pol nord de la brúixola).

El camp magnètic terrestre es creu que està generat pel moviment del ferro fos que hi ha al nucli del planeta. En realitat, el més proper al centre de la terra es trobaria en estat sòlid ja que, malgrat la gran temperatura, la enorme pressió a que està sotmès el manté sòlid, però una mica més cap a la superfície ja hi ha ferro líquid que es pot moure, fluir i girar, generant el camp magnètic terrestre. Un camp magnètic que ens protegeix del vent solar, de les tempestes magnètiques i que genera les fantàstiques aurores boreals i australs.

Però el camp magnètic no és com apareix als llibres de text, un seguit de línies perfectament arrenglerades anant de nord a sud, sinó que presenta desviacions, oscil·lacions i deformacions i que, a sobre, es va movent. El motiu és que a l’interior del planeta les coses tampoc són perfectament homogènies de manera que el camp magnètic reflecteix les imperfeccions de l’interior.

Però fem servir les brúixoles per orientar-nos, i no aniria gaire bé si no tinguéssim en compte tots aquests detalls. Per això fa anys es va generar el Model Magnètic Mundial, una representació espacial del camp magnètic del planeta que mostra més acuradament com és aquest camp. Podeu pensar que és un tecnicisme, però quan mireu al mòbil on és el nord (amb la brúixola o simplement amb google maps) el sistema operatiu fa servir aquest model per corregir les dades i assenyalar correctament al nord.

El que passa és que al camp magnètic no és una cosa estable. De fet va variant força i la posició dels pols, especialment el nord, es va desplaçant a un ritme cada vegada més ràpid. Als anys setanta es movia a uns deu quilòmetres per any. Ara ja ho fa a cinquanta quilòmetres per any i ha passat d’estar situat al Canadà a trobar-se relativament a prop del nord geogràfic per seguir encaminant-se cap a Sibèria. Això fa que cada determinat temps calgui refer i actualitzar el Model Magnètic. El motiu de l’acceleració no està massa clar però tot sembla indicar que dins el planeta hi ha masses de ferro fos que competeixen per definir el nord.

En tot cas, aquest moviment tan ràpid ha obligat a avançar la presentació del nou Model Magnètic Mundial. Estava previst fer-ho al 2020, però han decidit avançar-ho un any i s’havia de fer la setmana vinent. Ah! Però també hi ha problemes que no tenen a veure amb la ciència i com que l’administració americana està aturada per les obsessions del seu president, ara han aplaçat unes setmanes la presentació. En tot cas, en breu disposarem d’un nou model del camp magnètic i podrem seguir especulant sobre la manera i la direcció en la que es van desplaçant a bon ritme el pols.