Jolene, és una de les cançons més famoses de la cantant Dolly Parton. Explica els problemes d’una mestressa de casa amb la Jolene, una dona tremendament seductora que sembla que vol prendre-li el marit. Potser la versió que n’ha fet la Miley Cyrus m’agrada més, però contra gustos no hi ha res a dir. En tot cas, a més de fer cançons d’èxit, la Dolly Parton també té un lligam del tot inesperat amb un fet geològicament remarcable. Una extinció massiva lligada a una era glacial que va tenir lloc fa una mica més de quatre-cents milions d’anys.
Sí. El lligam està un mica agafat pels pèls, però la connexió existeix.
Uns investigadors van analitzar una col·lecció de fòssils que hi ha al Museu d’Història Natural i Cultural al poble d’Eugene, Oregon. La col·lecció s’anomena “Col·lecció de fòssils Condon“, un nom que pot sonar sorprenent, però que té l’origen en Thomas Condon, un geòleg de la Universitat d’Oregon que fa fundar la col·lecció fa més d’un segle.
El cas és que en aquell museu van trobar restes d’una planta fòssil denominada Dollyphyton boucotii. I efectivament, el nom l’hi han posat en honor a la cantant Dolly Parton. En realitat és una mica més complicat. Ignoro si qui la va batejar era un fan de la música country, però el motiu va ser que el jaciment on van trobar el fòssil estava molt proper a un parc d’atraccions de Tennesse anomenat Dollywood que, de nou, té el nom per la cantant, la qual va participar com inversora i va posar la seva imatge per promoure’l. Una mena de Disneyland o de Port Aventura, però en estil Country.
El cas és que ara han pogut datar amb més precisió aquests fòssils i han vist que corresponen a les plantes terrestres més antigues que coneixem. En realitat és un briòfit, una mena de molsa. Les plantes van trigar un temps a desenvolupar estructures més complicades i les primeres que van sortir a terra ferma eren adaptacions de vegetals aquàtics i que vivien en ambients molt humits (com encara fan les hepàtiques i les molses). Simplement no tenien les estructures que els permetessin retenir la humitat necessària per sobreviure.
Però aquell va ser el primer pas que va donar lloc a la colonització de terra ferma. Fins aleshores, als inicis de l’Ordovicià, la vida havia quedat restringida als mars. Per conquerir terra ferma primer va caldre que sortissin les plantes i generessin un indret interessant pels animals. Doncs segons els fòssils de la col·lecció Condon, sembla que Dollyphyton boucotii va ser una de les pioneres en fer el pas, fa 460 milions d’anys.
Que a partir d’aquí les plantes cobrissin els continents va ser genial per la vida, que es va poder diversificar extraordinàriament, però va portar algun problema. Per exemple, el consum de CO₂ va augmentar molt, la seva concentració en l’atmosfera va disminuir i el planeta es va refredar. Tant que sembla que això va ser un dels factors que van causar l’entrada de l’era glacial de fa 445 milions d’anys que va causar una extinció en massa. Potser també hi va tenir alguna cosa a veure la caiguda d’un meteorit, però en tot cas, els nivells de gasos atmosfèrics van canviar d’una manera que refredava el planeta.
Total, que fa 460 milions d’anys, una planta amb el nom de la Dolly Parton va començar a sobreviure fora de l’aigua i va obrir el camí que portaria a la colonització dels continents per mil formes de vida. Els boscos van cobrir el planeta, però això va alterar l’atmosfera i va causar una edat glacial que va extingir moltes de les espècies que poblaven el planeta. La vida es va recuperar i després d’un parell d’extincions i recuperacions més, van acabar apareixent els mamífers, entre ells la Dolly Parton, que si va tenir l’oportunitat de triomfar amb Jolene és, entre moltes altres coses, gràcies al primer pas fet per la planta homònima de fa tants milions d’anys.
Dolly Parton, creadora i destructora de vida, bon eslògan promocional.
Bones vides pioneres i art!
És útil saber com sa vida va resistint. En tenir reconeixement es sap més.
Poc es sap de moltes persones humils resistint. Pe.e. a més de moltíssimes dones, infantons o homes ja, agredits, escanyats, violats, maltractats, torturats… Inclús per pares, cosins, germanes, amistats… Pateixen després assetjats des de prepotència de mil formes.
Malament va per generacions tap o pels prejudicis per gènere, no seguir creences o estils. O per massa manipulacions per interés, poder, mercat…
Potser ajuden el bon fer en divulgació i ciències, o respostes similars al moviment feminista i sororitat, o algunes expressions i art.
Myley Cyrus en sembla una bona tria de vida molt resistent i art.
Resistir on es va créixer pot ser complicat, similar a emigrar. Gran vincle social i amb la vida. Va bé intentar descobrir cosetes aixís per altres artistes i divulgadors.
Hi ha sororitat per resilir, a Jolie?
🙂
Ai, volia dir Jolene, no Jolie…
No m’havia fixat! Ho recordava amb aquest malnom, sense mirar lletra, emocionat de només escoltar-la ballant amb calcetins 😉
Sorry Dolly! 😉
Jo pensava que era una planta amb mamelles, com aquella famosa ovella.
L’Ordovicià és un «trauma» de la meva infantesa. Quan tenia sis anys, 1958, em van regalar un atles, modern comparat amb el que hi havia per casa dels temps de la república.
Al començament hi havia unes pàgines generals, per exemple amb un mapa de les estrelles i un quadre dels planetes (Plutó era més gran del compte però és el que es creia a l’època) i un parell de planes de la història de la terra.
Em vaig aprendre de memòria els períodes… Però havien oblidat l’Ordovicià.
I encara ara, quan hi penso, he de recordar:
—No, que entre el Cambrià i el Silurià n’hi ha un altre.
Ni oblit ni perdó per a l’editor de l’atles.