La percepció del temps és enganyosa. I encara ho és molt més si parlem de períodes que inclouen grans períodes de temps. Tot allò que s’aparta de la nostra experiència quotidiana ens obliga a racionalitzar el que sabem o el que creiem saber, però el nostre cervell no és especialment bo en aquesta feina.

Per exemple, si ens parlen de l’antic Egipte ens venen al cap uns quants referents. Piràmides, faraons, jeroglífics, el Nil i uns déus amb noms curiosos. Sabem que aquell imperi va existir fa molt temps, però ens costa més adonar-nos de quant de temps es va mantenir. Va durar més de tres mil anys. I això és molt de temps.

Per visualitzar-ho n’hi ha prou de tenir present una curiositat sobre dos dels elements més coneguts de la història d’Egipte. La gran piràmide de Keops i la reina Cleòpatra. Encara que tenim tendència a agrupar-ho tot en el mateix moment històric, va passar més temps entre la construcció de la piràmide i el naixement de Cleòpatra que entre el naixement de Cleòpatra i l’arribada dels humans a la Lluna.

La gran piràmide es va construir al voltant de l’any 2560 aC i dos mil cinc-cents anys després, al 60 aC va néixer Cleòpatra. En aquell moment, només faltaven dos mil anys més per arribar a la Lluna. En altres paraules, Cleòpatra va viure més a prop de les missions Apol·lo que dels constructors de la gran piràmide.

El mateix fenomen ens passa en altres temes. Quan parlem de dinosaures, sempre imaginem una escena on apareixen els més característics. Per descomptat, el tiranosaure, però també el braquiosaure, el triceratop, el velociraptor o l’estegosaure. Però de nou, agrupem coses que van viure en èpoques molt diferents. Els dinosaures és un grup d’animals que va dominar la Terra durant cent seixanta milions d’anys. Fa seixanta-cinc milions d’anys que van desaparèixer la majoria i només van quedar les aus com a representants, però entremig van anar succeint-se dinosaures molt diferents.

Dos que mai no van coincidir són el tiranosaure i l’estegosaure. El gran depredador de potetes anteriors curtes i l’herbívor blindat amb grans plaques dorsals. I, tal com passava amb Cleòpatra, va passar més temps entre la desaparició de l’estegosaure i l’aparició del tiranosaure que no pas entre el tiranosaure i nosaltres.

L’estegosaure va viure fa uns cent cinquanta-cinc milions d’anys, mentre que el tiranosaure ho va fer fa “només” uns seixanta-cinc milions d’anys. Entre un i altre van passar noranta milions d’anys, mentre que entre els tiranos i nosaltres només n’han passat seixanta-cinc.

Probablement el problema sigui que com més llunyà en el temps ens queda un esdeveniment més tendim a simplificar-lo. És normal, ja que la informació disponible es va reduint i al final ens quedem en unes poques pinzellades. Aleshores ho agrupem com si tot plegat fos un moment puntual de la història, encara que aquell moment hagi durat mil·lennis com l’Antic Egipte, o milions d’anys, com el temps dels dinosaures.

No és greu, però sempre està bé recordar-ho i tenir present aquesta tendència tan humana a oblidar com de llarga i recargolada pot ser la línia del temps.