La mida del més gran

El tauró blanc (Carcharodon carcharias) és un dels grans depredadors dels mars actuals, però no resisteix cap comparació amb el gran tauró dels mars prehistòrics, el “megalodon” (Otodus megalodon). Aquell sí que era un monstre de dimensions descomunals. Mentre que un gran blanc actual pot arribar a mesurar sis metres de llarg, el megalodon en feia gairebé divuit. Com el van definir en una novel·la, seria l’equivalent a una locomotora amb dents de la mida de ganivets de carnisser.

Però aquestes mides requerien una mica més de precisió. I resulta que del megalodon només en tenim fòssils de les dents. Es fa difícil reconstruir un animal únicament a partir de les dents. Els paleontòlegs treuen una quantitat d’informació aclaparadora a partir de restes molt limitades, però fins i tot per ells resulta un repte esbrinar com era l’aleta d’un peix del qual només en tens unes quantes dents.

A més, les dents poden resultar enganyoses. Inicialment es va pensar que el megalodon era un avantpassat directe del tauró blanc actual. Però ara es pensa que la similitud entre les dents d’uns i altres reflecteix només que han de fer la mateixa funció i no pas que estiguin lligats evolutivament. Per això, el nom científic del megalodon ha anat canviant. Primer es deia Carcharodon megalodon, ja que l’havien situat en el gènere Carcharodon igual que el tauró blanc. Després es va decidir que no era exactament així i va passar a dir-se Carcharocles megalodon. I actualment l’acord és anomenar-lo Otodus megalodon. El gènere Otodus es va separar del gènere Carcharodon durant el Cretaci, és a dir que estan emparentats, però no de manera del tot lineal.

El cas és que amb una dent pots deduir, per similitud, quina mida tindrà la resta del cos. Però si el patró que feies servir, el gran blanc, no està tan emparentat com creies, doncs les comparacions poden trontollar. A més els animals no creixem de la mateixa manera tot el temps. Un humà adult no té les mateixes proporcions que les d’un nen. El cap del nen és molt gran respecte del cos, la llargada de les cames o la mida de la cintura varien i el front es va aplanant. És un fenomen anomenat al·lometria i fa que, segons com es desenvolupi un animal en pots deduir unes dimensions finals o unes altres de molt diferents.

Per veure com anava el tema en el cas del megalodon, el que han fet ha sigut comparar la manera com creixen diferent taurons que estan més o menys emparentats. A més del blanc han estudiat el desenvolupament de cinc espècies més i aquesta vegada la sort ha afavorit als investigadors. Tots els taurons creixen de manera similar i, a diferència de nosaltres i de molts animals, un tauró petitet manté les mateixes proporcions al llarg del desenvolupament. No són al·lomètrics sinó isomètrics. Això fa que si tens les mides d’una part, pots establir amb facilitat les de la resta del cos.

De manera que ara tenim una visió més acurada de com era, probablement, el megalodon. La forma seria similar a la de la resta de taurons de la família, és a dir que parlem d’un animal similar al tauró blanc, però de dimensions descomunals. Ens podríem posar dempeus sobre seu i l’aleta dorsal seria gairebé tan alta com nosaltres!

Seria fabulós veure’n un, però que voleu que us digui. Potser els mars són un indret més tranquil amb el megalodon extint.

9 thoughts on “La mida del més gran

  1. Si el megalodon fos una versió a escala, tres vegades més llarga que el tauró blanc, tindria una massa vint-i-set vegades més gran, però una superfície de pell només nou vegades superior a la del a
    tauró actual.
    Això, especialment en un animal probablement actiu, provocaria un problema important d’evacuació de calor.
    Aleshores, especulo que potser les proporcions no serien les mateixes, una possibilitat seria que tingués les aletes més grans, una analogia amb les orelles dels elefants. O potser un cos més aplanat, com un llenguado però en vertical, que no tingués un volum tan gran com el d’un model a escala.
    Ja ens ho deia el doctor Vidal a la universitat: per saber si una màquina funcionarà, mireu-vol-la en primer lloc sota les lleis de la termodinàmica. Anava sobre el «motor d’aigua», però és força més general.

    1. En realitat, al ser un animal marí, les pèrdues de calor per contacte amb l’aigua són molt més marcades que en animals terrestres. A més, el seu metabolisme genera menys calor que els de mamífers o aus. Potser sí que tindria tendència a viure en aigües més aviat fredes, però vivint al mar, juga amb avantatge pel que fa a la termoregulació. Els taurons, a més, fan un us excel·lent de la rete mirabili, de manera que acaben sent pràcticament endoterms. Probablement és l’adaptació que tindria el megalodon

  2. Seria fabulós veure’n un, però a certa distància, eh! Fa un parell d’any en van fer una pel·lícula d’aquestes sensacionalistes, com ‘Jaws’, però a l’engròs, suposo, perquè no l’he vista. Com sempre, les bèsties grans i perilloses són atractives per fer-ne documents audiovisuals de diferents tipus.

    1. Sí! “Meg”. Jo l’he vist. Un divertit entreteniment per un dissabte a la tarda. Sense més pretensions que donar espectacle, per descomptat.

  3. Hi, hi… Igual que si ens abdueixen uns àliens antropòlegs.
    De patecos, pes cap, ens posaran a sa gàbia de Goliats.
    I de grans, pes nas i orelles, a sa gàbia de Dumbos
    😀

  4. Em fascinen els taurons, i amb els megalodons la fascinació és al quadrat. Segons el que he llegit i per documentals que he vist, el megalodon és més similar al bull shark (Carcharhinus leucas) que no pas al tauró blanc (com es pensava abans, tal com comentes). I el bull shark és tant o més ferotge que el tauró blanc, per tant… Quina por!
    A les meves noveŀles d’una la saga hi surt un oceà amb animals marins prehistòrics, com ara un megalodon que en un episodi el descric fent un gran salt fora de l’aigua, com els taurons blancs de Sud-àfrica (són increïbles). Si veure un d’aquests taurons sud-africans ja impressiona, imagina un megalodon.
    He vist la imatge que enllaces de la peŀlícula Meg. No l’he vista, però quina passada aquesta aleta, hahaha!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *