Les modes són això, costums temporals relacionats amb qualsevol aspecte de l’activitat humana. En el vestir tenim les més evidents, però també en els perfums, els cotxes, els estils de vida, els balls i, cada vegada més en els aliments. El que passa és que no totes tenen la mateixa importància. En el cas dels suposats aliments saludables o fins i tot “miraculosos” cal anar amb compte perquè la nutrició ja és una cosa més delicada que no pas decidir si els pantalons han de ser “pota d’elefant” o “pitillo”.
L’aliment que està de moda recentment són les baies de goji. Una mena de panses, provinents de la Xina i que tenen un seguit de propietats que les fan especialment saludables. O al menys això és el que diuen els seus promotors. El que passa és que amb els anys m’he anat tornant descregut (deu ser cosa de l’edat) i quan em parlen d’un aliment amb unes propietats fantàstiques, se m’encenen totes les alarmes. Aleshores tinc el mal costum de mirar que té exactament aquell aliment i per quin motiu és tan (però tan!) saludable. Normalment, la majoria de coses que es diuen són pures ximpleries que aparentment sonen molt bé. Pures estratègies de màrqueting. I això és una llàstima, perquè en ocasions si que es pot tractar de coses interessants, però quan t’ho volen vendre com una panacea, perden tota credibilitat. Hi ha qui creu que campanyes de publicitat només les fan les farmacèutiques (les farmacéeeeuuuutiques!) i no les empreses de productes “naturals”.
Miro una web que les promou i llegeixo que el goji (Lycium barbarum), és un matoll que creix a 4000 metres d’altura, a l’Himàlaia. Allà al Tibet es recullen i s’assequen al Sol de forma natural en un indret on les condicions són d’allò més extremes. Tot plegat fa que la planta tingui característiques úniques i continguin uns nutrients que protegeixen de tot. Però de tot, tot! Segons la propaganda van bé per la fatiga, la vista, l’energia, la diabetis, els ronyons, com antioxidants, per perdre pes… I quan ja pensava que també deuen fer trempar, doncs resulta que també! Per desgràcia les coses no són exactament com diuen.
En realitat, les baies de goji es cultiven a la Xina i no pas al Tibet. El districte de Zhongning, dins la regió de Ningxia Hui està situat cap al mig de la Xina i es coneix com “la llar del Goji.” Allà hi ha grans camps de conreu dedicats al goji. De fet, sembla els emprenya força que les anomenin baies tibetanes.
És clar. No té la mateixa gràcia una fruita del Tibet recollida en condicions “naturals” i mig folklòriques, que un simple conreu xinés com podrien ser aquí les tomaqueres o les vinyes. S’ha de reconèixer que els que han inventat la promoció del goji ho han fet bé.
L’altre cosa és mirar que tenen que és tan especial i tan saludable. I, de nou, topem amb ximpleries. No vull dir que siguin dolentes en absolut eh! Simplement tenen pràcticament el mateix que tenen altres vegetals. El que és ridícul és que ho anunciïn com una cosa excepcional. Per exemple llegeixo que el goji conté 21 oligoelements i 18 aminoàcids. Sembla interessant, però la gran majoria d’aliments contenen això. De fet, hauria de contenir els 20 aminoàcids que acostumen a haver-hi. Si només en té 18 vol dir que presenta alguna carència.
També té proteïnes, fibra, carbohidrats i vitamines. Genial, però això també ho tenen les panses (que no cal anar a la Xina a buscar-les) els préssecs i la majoria de fruites que consumim per aquí. El que ja és ridícul és que anunciïn que conté superòxid dismutasa! A veure. Poca gent sap que és la superòxid dismutasa (un fet que els promotors saben prou bé), però dir que una fruita té superòxid dismutasa és com dir que un cotxe és genial perquè te rodes.
La superòxid dismutasa és un enzim que serveix per eliminar radicals lliures, cosa que ja va bé. Però el cas és que gairebé totes les cèl·lules del nostre cos tenen superòxid dismutasa. Tots els aliments que ingerim contenen superòxid dismutasa. No té res d’especial la superòxid dismutasa i, per descomptat, quan passi per l’estomac serà digerida com qualsevol altre proteïna, de manera que perdrà la seva activitat completament.
(Que voleu? Part de la meva tesi doctoral anava sobre la Superòxid dismutasa, de manera en altres coses m’enredaran, però en aquesta no.)
Total. Que, en principi les baies de goji són saludables però no més que qualsevol altre fruita similar. Tenen un grapat de components igual que qualsevol altre fruita i si us agraden doncs fareu molt bé de menjar-ne. Però no espereu que la vostra salut millori, a no ser que desencadenin un potent efecte placebo (que també pot ser).
Ah! I si les consumiu, aneu amb compte amb el seu origen!
Penso que fan curt amb les seves peopietats. Jo fa um temps que tinc un potet amb bajes Goji al costar de l’ordinador i des de aleshores no m’ha entrat cap virus i no se m’acaba el tòner de la impressora. I segur que si miren miren funcionen tan bé com les cactus per a capturar radiacions electromagnètiques. 😉
Està bé saber tot això sobre aquests productes miraculosos que ens volen ‘enxufar’. No podia ser tantes bondats juntes, hi havia alguna cosa que no acabava de quadrar massa.
Estaria bé que fessin propagandes d’aquestes en productes de la terra propera (panses, préssecs, fruites mediterrànies,…) per així promocionar la ingesta de fruites i verdures!
Hola Dani! Quan el David em va dir que tindries el blog aqui no m’ho vaig pensar mes i passo a saludar-te!
Espero amb ansies un nou post teu!
Una abraçada,
Laia
Carquinyol. No s’ha de perdre mai l’esperança, que unes dosis infinitessimals de baies situades estratègicament poden actuar com firewall. 😀
mar18. Certament, consumint productes de per aquí és pot aconseguir una dieta excel·lent, equilibrada i, a sobre, barata!
Laia. Benvinguda a la nova caseta 😉
Considerant d’on vénen i l’inexistent control sanitari d’aquell país, a mi que em donin panses moscatell, préssecs de vinya, raïm acabat de collir, meló, síndria, cireres, prunes clàudies … segueixo? Em sembla absolutament increïble que la gent no mengi fruita i verdura, ni carn, i s’ompli el pap de tot de coses que ens arriben amb l’aura de l’orientalitat. Com si els xinesos no es morissin mai.
Per cert que ja ens pots enviar a tots un pernil per Nadal, que d’ençà que estàs aquí no se’t pot posar al blogroll i hem de venir “expressament” 😀
Doncs jo crec que sí són miraculoses.
M’he assabentat que ahir abans del partir els jugadors del Barça se’n van menjar dues cada un, i els del Madrid ni les van provar.
No siguis tant descregut, Daniel…
Quan a la meva mare li van recomanar perquè, en principi, li havien d’anar bé per les defenses (sempre està molt baixa de defenses), jo li vaig dir que si volia, que se les prengués, però que fes exactament el que li havia dit el metge.
Va estar 6 mesos amb el goji dels nassos. I fent el que li deia el metge també. Després dels 6 mesos es va tornar a fer anàlisis… i què li va sortir? Doncs que encara estava pitjor que 6 mesos abans. I durant 6 mesos s’havia anat prenent el goji.
Va decidir que no en tornaria a prendre, i que no tornaria a fer cas de les companyes de feina en aquests temes.
Crec que si tothom pensés una mica, tot això s’acabaria… però és difícil pensar… i és difícil anar en contra del que diu la gent… jo ho he intentat amb altra família (política i no política) i m’han dit de tot…
Em sembla molt interessant això que dius que quan ingerim superòxid dismutasa, aquesta es digereix i perd la seva funcionalitat completament. On (exactament) es sintetitza aquesta proteïna? Com es pot augmentar la seva producció? Existeixen realment aliments antioxidants, que afavoreixin la producció de la dismutasa? És la única proteïna que ens protegeix dels peròxids i superòxids?
Clidice. Tenim la dieta mediterrània declarada patrimoni de la humanitat, i anem a buscar coses sanes a l’alter banda del planeta. Som una mica rarets.
I això del blogroll ho haure de mirar. Encara estic descobrint com configurar els gadjets de la pàgina i el sistema es nou per a mi.
Joan. Vols dir que no va ser al revés? Els van donar les baies als del madrd i es van creure que ja estava tot fet 😀
Matgala. Realment en aquests temes, el boca-orella pot arribar a fer mal. O al menys (i això és més general) fer perdre un temps preciós creient que hi ha solucions fàcils.
vacaceta. La Superoxid dismutasa (SOD) la tenen totes les célules. De fet en tenim de dos tipus. Una al citolasma i una altra dins els mitocondris. I tret de situacions molt rares, tothom en té de sobres, de manera que no cal augmentar la producció. A més, no funciona sola. Hi ha molts sistemes antioxidants al cos (SOD, catalasa, glutatio peroxidasa i mil altres peroxidases, paraoxonasa,…) i tots funcionen orquestradament, de manera que augmentar els nivells únicametn d’un no ajuda gaire si el seguent no està modificat.
Els aliments que tenen activitat antioxidant son les verdures i vegetals en general. Però de nou. Amb una dieta normal i variada tenim antioxidants de sobres. Que faltin antioxidants és dolent, però una sobredosi no és necessariament bona.
Altra cosa són les situacions patológiques. Aleshores el millor és simplement fer cas al metge, que cada persona és un cas particular.
Jo també poso sempre en dubte els productes miraculosos i de moment tots han anat a parar al mateix sac de fal·làcies. Per què alguns es deixen enredar tan fàcilment?
El més greu de molts d’aquests productes miraculosos és que es venen a les farmàcies. Recordo que el primer, i que va comportar molta polèmica, va ser allò de les polseres magnètiques. Polseres que cada tant tornen i ressusciten. Les polseres; no els pacients.
Està molt bé l’article. Com tant es coses i paralel·lismes (a Catalunya). Només són bones les coses exòtiques i/o cares. Què ha passat amb tants d’altres productes?(Gingsen, guaranà..etc). Crec que les tarogens, , pressecs, plàtan,,, farigola,,,etc…són bons. El problema rau (ide fet l’article l’insinua) en la prostitució i mercantilisme de la naturopatia, jo en vaig fer estudis i de fet m’en vaig apartar perquè el sistema era el mateix que les farmacèutiques, venia un viatjant i et donava X per cada pot de complements o càpsules d’herbetes, etc,,,Es venen productes integrals (que en principi tenen menys cost de refinament) molt més cars de lo que haurien de ser…Resumint crec que el naturisme ha d’arribar a més gent, per millorar els hàvits de viida,, però quan estàs fotut ves al metge. No està malament que hi hagi herboristeries i productes integrals etc…lo que sí és un atemptat és aquest mercantilisme que hi ha al darrera i que planteja l’article
Espero un article desmitificant l’homeopatia… Fóra tan feliç! Gràcies per posar-les-coses-al-seu-lloc! Les empreses de productes naturistes i medicines alternatives també venen fum i es lucren d’aquestes coses! Algú ho havia de dir…
les has posat verdes, eh? les baies?
molt bé, em sembla que faré un post per treure’ls els colors i que es posin vermelles com un tomàquet…..o com una baia de goji!
sort que hi ha científics com tu que expliquen les coses com són, perquè mira que ens n’arribem a creure de coses….rares….Felicitats pel post!
L’única manera que té el consumidor de protegir-se contra les maniobres malintencionades de la indústria alimentària i de la indústria ppodríem dir pseudoalimentària és assessorar-se per exemple als webs de l’ACSA i de l’AESAN o ara en aquest ARA, on aquests assumptes de l’àmbit alimentari van sent tractats puntualment. A favor de la desinformació juga la ignorància generalitzada de la ciutadania en aspectes de la ciència i de la tècnica. Per això per al progrés del nostre país i conseqüentment per al benestar dels seus ciutadans és tan imprescindible que s’inverteixi en educació i es reverteixi la situació actual de fracàs escolar galopant. O si no els nostres descendents estaran cada vegada més indefensos contra les maniobres interessades i àdhuc fraudulentes en alguns casos de certs industrials sense escrúpols. La veritat ens farà lliures, el coneixement ens farà immunes a l’estultícia d’alguns
Sempre surten modes a totes bandes: pulseres, baies…… Jo per si de cas, seguiré menjant postres de músic !!
Bon profit
Un post genial Dani ! Ara mateix l’envio als meus amics !
Molts records !
El que no entenc és això. Perquè existeixen aliments antioxidants? Si totes les proteïnes que consumim es disgreguen, només ens cal consumir els 21 aminoàcids i zenc i coure pel centre actiu i ja se n’encarregarà el nostre cos de sintetitzar-les no?
Per altra banda, crec que la SOD també s’utilitza en productes cosmètics. Com es fan cosmètics amb SOD (o amb proteïnes en general)? No es desnaturalitzen les proteïnes si no estan en les condicions de temperatura, aigua,… adequades?
Catalanadelmon. Suposo que ens deixem enganyar (tots, els científics també, no creguis!) perquè ens agrada que ens diguin allò que volem escoltar. És part del fet de ser humà. Per això de vegades cal recordar-nos que una mica racionals si que hem de ser.
Davuid. I jo recordo algunes farmàcies que les polseres… les recarregaven!
Jordi Carrera. En realitat les coses no acostumen a ser bones o dolentes sense més. Tot depèn de l’ús que se’n faci. Però prometre tantes virtuts a productes normalets només pel fet de ser naturals és simplement enredar al personal.
Gerard. He he. A l’antic Centpeus ja en vaig fer alguns. És un tema recorrent. però al final el plantejament és el mateix. Per afirmar coses (com ara propietats terapèutiques) cal demostrar-les. I que molta gent digui que una cosa és collonuda no es considera una demostració.
Ana Perellada. Noia! Ja l’espero aquest post teu. Un plaer ser veïns de blogs.
Jordi Lalueza-Fox. Al final es tracta simplement de cultivar una mica d’esperit crític (sense caure en paranoies, però). Si no donem tot per bo simplement perquè ens ho diuen ja tindríem molt guanyat.
Davidf guell. Mmmm, amb una mica de moscatell…
Zoila. Noia! Molts records!
vacacega. Ep! Però hi ha antioxidants que no son proteïnes, com algunes vitamines. Les proteïnes es digereixen, però les vitamines s’absorveixen integres. De totes maneres insisteixo. Amb una dieta normal, raonablement variada, una persona sana no necessita cap suplement de antioxidants.
La SOD en cosmètics… ui els cosmètics. però en tot cas la idea d’aquestes cremes es que quedi sobre la pell i elimini els radicals que es generin a l’espai intercel·lular. La degradació de les proteïnes pot passar, però n’hi ha de més resistents i de menys. En principi la SOD pot arribar activa mentre no passi per l’estómac.
Jo hi vaig caure! Mea culpa per ser tant innocent! No vaig notar res de res!!! Que me’n dius d’aquests adhesius antidolor que et donen energia, que venen a les farmàcies, sembla ser que no sé quin mineral a través dels músculs i són miraculosos… (o, no)
Molt bé; es troben a faltar articles rigorosos com aquest quan es parla de productes miraculosos
La divulgació científica és essencial en la nostra societat, doncs com afirmava Carl Sagan: “vivim en una societat excessivament dependent de la ciència i la tecnologia en què pràcticament ningú e sap res, de ciència i tecnologia”. Aquesta feina s’està fent molt a la xarxa, sobretot en anglès i també en castellà (un exemple, el gran web Amazings.es). Malauradament, a casa nostra hi manca aquest paper i la figura dels divulgadors científics.
És per això que, veient aquesta entrada teva i el possible interès que Ara pugui dipositar en tot plegat, volia felicitar-te i encoratjar-te per seguir endavant amb aquesta feina, que encara en queda molta per fer! 😉
Ah, i l’enhorabona per l’entrada! És necessari anar desmentint aquests productes miraculosos que ens venen com si fossin superproductes però que només pretenen aprofitar-se de la ignorància científica a què està exposada la nostra societat.
Gràcies de nou, Dani! 😉
http://mondiferent.blogspot.com/
annatarambana. Tu també filla meva? 😉
Adhesius antidolor? Ostres, aquests no els conec. Però en tot cas, coses miraculoses no n’hi ha massa. (un mineral a traves dels músculs…?) 😮
FrancescS. Ja n’hi ha, però son minoria davant les campanyes i les modes.
Freski.Home! En català també hi ha alguns blogs i recursos de força nivell. Nomes cal buscar una mica i en pots trobar. Però en tot cas, gràcies!
Si apostem decídidament pel rigor científic, crec que convindria puntualitzar un enllaç de l’entrada, concretament el darrer que ens duu a l’OCU. L’OCU no és precisament, almenys en els assumptes de l’àmbit alimentari, que són els que jo conec, exemple de rigor científic. A aquesta petició de l’OCU sobre la retirada del mercat pel suposat contingut fora de límits legals d’alguns metalls pesants i de plaguicides, ja va respondre immediatament l’ AESAN contradient precisament el poc rigor científic de la presa de mostres, que no s’ajustaven a mètode, així com la interpretació dels resultats tal com expliquen de manera rotunda aquí
http://www.aesan.msc.es/AESAN/web/notas_prensa/bayas_goji.shtml
Sense ser jo un defensor a ultrança de l’AESAN i de l’ACSA, que també cometen errors de gruix en assumptes científics de l’àmbit alimentari -i quan volgueu els podem exposar a la llum pública- fora més procedent que des d’aquesta plataforma ens recolzéssim més en els seus veredictes que no en els de l’OCU, almenys al meu lleial entendre… d’expert en alimentació. Seria la meva recomanació, feta amb tota la humilitat és clar. La OCU té el seu paper -no el discutiré pas jo aquí i ara- però l’entenc més aviat com a despertador de consciències o com a plantejador de preguntes. Les respostes a aquestes preguntes o dubtes plantejats entenc que correspon abordar-les a les institucions que gaudeixin de base científica. Ho dic perquè si no correm el perill d’acabar caient també Ara i Aquí en el parany de la desinformació o millor dit la mitja informació.
OK. Tens raó i trec l’enllaç que podria donar peu a confusió. En realitat acostumo a insistir amb la idea que sempre cal vigilar d’on surten els productes aquests, per la mala costum que té molta gent d’associar Natural = Saludable, i per tant, que es pot consumir sense cap precaució, ni requereix control estricte.
A més, l’enllaç no entrava en detalls de orígens ni marques i en aquests temes és un mal costum generalitzar.
ostres, és llàstima que en un diari tan interessant hi surtin tantes faltes d’ortografia…