8848,86 metres sobre el nivell del mar. Aquesta és la nova altura de l’Everest, la muntanya més alta de la Terra. La mesura l’han fet simultàniament un equip nepalès i un de xinès. Després han comparat les dades i, com se sol fer, han donat per bona la mitjana de les dues determinacions. Això vol dir que la muntanya ha guanyat 86 centímetres des de la mesura oficial anterior.

El canvi no és estrany, ja que això de “la mesura oficial” és una cosa més que discutida. Els xinesos tenien la seva mesura, els nepalesos en tenien una altra, els americans també en tenien una de diferent… A més, les xifres anaven variant amb el pas del temps. Cada expedició obtenia una xifra similar, però no idèntica a les anteriors i cadascú afirmava que la seva mesura era la bona.

D’altra banda, hi ha un afegit geològic al problema. La serralada de l’Himàlaia va guanyant altura de manera lenta, però constant, a causa del moviment de les plaques tectòniques que l’han originat. Això fa que les mesures antigues vagin quedant obsoletes. El moviment és petit i la diferència pot ser només de centímetres, però com que no paren d’acumular-se, a la llarga pot ser rellevant. Però és que, a més, la zona presenta força activitat sísmica. Un terratrèmol important pot empènyer cap amunt o enfonsar cap avall la muntanya de manera molt més intensa i ràpida que la lenta progressió tectònica.

Fa pocs anys el terratrèmol que va patir el Nepal va deixar la incògnita de com hauria afectat l’altura de l’Everest. De la resta també, però la més alta és sempre la més mediàtica.

Un altre problema amb la mesura és tan simple com decidir si considerem la neu del cim com a part de la muntanya o no. En el cas de l’Everest, la diferència pot ser de més d’un metre! En general es considera que sí que s’ha d’incloure, però, per exemple, les mesures xineses de fa uns anys li treien quatre metres a l’Everest simplement perquè calculaven fins al punt més alt de roca. Aquesta vegada es va negociar i es va arribar a l’acord de contar l’altura incloent la capa de neu.

Semblaria que ja tenim tot controlat, però encara queda un factor molt important. Si l’altura és sobre el nivell del mar… quin mar agafem com a punt de partida per començar a contar? No és un tema senzill, ja que el nivell del mar pot variar molt depenent d’on el mesurem. I el mar més proper a l’Everest està “una mica” lluny. En realitat pot haver-hi més variació depenent del punt que agafem com a base per la mesura que no els detalls de la part del cim.

Però al final tot és qüestió de posar-se d’acord i de fer les mesures amb la màxima precisió possible. Tant els nepalesos com els xinesos van enviar equips al cim, es van instal·lar aparells de GPS i es van fer trigonometries a partir de dos indrets diferents: el golf de Bengala, per part de Nepal, i el mar de la Xina per la part xinesa. Es va acordar fer la mesura des de la part més alta, és a dir, comptant la neu del cim. I després es va fer la mitjana dels dos valors.

Amb tot això es va obtenir la nova dada oficial dels 8848,86 metres sobre el nivell del mar. Una xifra que serà bona fins al proper terratrèmol, fins que el nivell del mar augmenti o fins que les relacions internacionals tornin a complicar-se.