La Pennantia baylisiana és un petit arbre endèmic de les illes dels tres reis, un petit arxipèlag de Nova Zelanda fet per tretze illots deshabitats. La planta es va descobrir l’any 1945 i no és especialment maca, però és famosa per un motiu curiós: És la planta més amenaçada del planeta. Només en quedava un únic exemplar.

Aparentment es tracta d’un peu femella, cosa que fa pensar que encara que en quedi una d’aquestes plantes, la sort ja està decidida. Sense un peu mascle per pol·linitzar no podrà fer llavors fèrtils i quan mori aquest darrer exemplar, l’espècie s’haurà extingit.

El motiu de la seva raresa és, com passa sovint, una iniciativa errònia per part dels humans. Fa temps hi havia molts més exemplars, però algú va tenir la genial idea de portar cabres a aquestes illes, i les cabres van cruspir-se la gairebé totalitat de les plantes endèmiques. Quan algú se’n va adonar, van endur-se les cabres, però el mal ja estava fet.

O potser encara hi ha esperança. La planta no sembla que es pugui reproduir per falta d’exemplars mascles per pol·linitzar. Hi ha plantes que tenen els dos sexes, però aquesta no és d’aquest tipus. Però en alguns casos han aconseguit fer-ne esqueixos. Fragments de tija que en les condicions adequades comencen a generar arrels i acaben per donar un exemplar nou. Bé, no és estrictament nou, ja que genèticament és idèntic a l’original, però almenys l’espècie no acaba de desaparèixer.

De manera que es va fer un programa de recuperació amb plançons enviats a diferents centres de recuperació de vegetals. Es van generar plantes noves a partir de l’original i van descobrir que alguna va fer fruits, encara que sense llavors viables. Coses de les plantes, que de vegades són molt femelles, però amb algunes característiques de mascles. Però valia la pena aprofitar l’ocasió i amb un tractament amb hormones vegetals van empènyer la formació de llavors. No és que es guanyi molta variabilitat genètica, però ja és una millora.

I ara es plantegen retornar uns quants centenars d’exemplars de l’arbre a la seva illa original. Com que estan deshabitades i són relativament de difícil accés, hauria de ser possible retornar  l’espècie al seu nivell original, però s’ho han estat pensant molt, ja que no voldrien portar, junt amb les noves plantes, fongs, virus o altres microorganismes que poguessin afectar altres vegetals de l’illa.

Fa poc en van portar uns pocs exemplars, que van plantar i van veure que feien fruits i llavors. Algunes van germinar però abans d’un any es van morir, de manera que el destí de la Pennantia baylisiana encara està pendent d’un fil. Però la situació de risc extrem, amb un únic exemplar viu, ja s’ha superat. Ara només cal una mica d’insistència i una mica més de sort per refer la població.