Quan arriba un tsunami, tots tenim al cap la imatge d’una gran onada que arriba i s’ho emporta tot per davant. És una idea correcta, però passa per alt un detall; normalment no és una única onada sinó que en segueixen unes quantes. Passa que quan arriben les següents, la primera ja ha destruït gairebé tot al seu pas i resulten redundants, però això no vol dir que no hi siguin.
Doncs amb la pandèmia tenim una situació similar. Les dades semblen indicar que ja hem arribat al pic i que estem en fase de reducció el ritme de contagis i de morts. S’ha dit sovint, i amb raó, que fem servir dades relativament poc fiables, però ara el que compta és la tendència, i aquesta indica una baixada. A més, conversant amb metges de diferents hospitals es nota la mateixa percepció. Una notícia excel·lent, no cal ni dir-ho, de manera que ja es comença a parlar de com anirà el desconfinament.
De nou trobarem que hi ha qui ho critica per massa accelerat, per massa lent, per poc consistent, per poc compartimentalitzat… No és una cosa que haguem fet gaires vegades, de manera que no anem sobrats de guies i referències. Però sigui com sigui, cal tenir una cosa gairebé per segura. La vida no tornarà a ser ràpidament com abans. Hi haurà una segona onada de contagis. I potser més d’una.
El motiu és senzill d’entendre. El virus no ha desaparegut, ni desapareixerà. Circularà per la població i continuarà infectant almenys fins que un percentatge significatiu de la població estigui immunitzada. Això pot ser perquè ja han passat la malaltia o perquè s’ha desenvolupat una vacuna. Com que la vacuna va per llarg, hem de comptar que, abans o després, molts de nosaltres passarem la malaltia. La majoria serem asimptomàtics i de la resta, la majoria la passarem de manera lleu. Com que ho hem fet més o menys bé, els casos greus podran ser tractats als hospitals, ja que hem esquivat el col·lapse del sistema sanitari i ara el servei sanitari té molta més experiència i organització per afrontar-ho.
Hi ha models matemàtics que permeten intuir com poden anar les coses depenent de la xifra de persones immunitzades i del nivell de contacte social que tingui lloc. No serviria de res fer un confinament perfecte, en el que ningú s’encomana, i que en aixecar-lo i sortir al carrer, tornéssim a estar exactament com al començament. Potser ara hem aconseguit baixar la corba, però caldrà seguir prenent mesures per mantenir baixes les altres onades que, amb certesa, haurem d’afrontar. De fet, a Àsia ja s’hi estan trobant.
La primera dada que cal saber és, per descomptat, la quantitat de persones que estan immunitzades. Això s’ha de fer determinant la presència d’anticossos contra el virus. Un test que sembla que es planteja fer a unes quantes desenes de milers de persones. Essencialment és el mateix que fer una enquesta. Saber quin tant per cent dels mesurats ja té anticossos ens dirà quin tant per cent de la població està protegida. Naturalment ha de ser una mostra prou gran i representativa de la societat, però sembla que ho dissenyaran els de l’institut nacional d’estadística que, en principi, saben molt bé com fer aquestes coses. Potser finalment tindrem una dada fiable.
Si hi hagués sort i el percentatge fos alt voldria dir que tenim molts casos asimptomàtics, que han passat la malaltia sense ni saber-ho i que potser han encomanat molta més gent. Això és un problema de cara a la contenció, però una bona notícia de cara a arribar aviat a nivells d’immunitat de grup suficients per aturar la pandèmia.
Sigui com sigui, hi ha una cosa de la qual podem estar segurs. Aquest any 2020 serà ben diferent de la resta. Suposo que amb el temps ens referirem a ell com “l’any de la pandèmia” o “l’any del coronavirus”. Si més no, esperem que tot plegat serveixi per redefinir, ni que sigui una mica, algunes de les prioritats que com a societat caldria tenir presents.
Es farà molt pesat, Dani. Sobretot per aquells que tenim una edat. Mentre no hi hagi la vacuna serà una espècie d’espasa de Dàmocles que estarà sempre al damunt. Afortunadament, de segur que no ens faltarà experiència médica ni respiradors si els necessitem. Penso que el desconfinament haurà de fer-se molt lentament i alguns dels hàbits que hem anat aprenent aquest temps passaran a formar part del dia a dia.
Espero que hi hagi un canvi molt gran (molta més despesa i facilitats) que afavoreixi la investigació. I també espero que t’afecti per bé.
Es farà pesat, però ens hi adaptarem. Com sempre ha passat. En canvi, això del canvi que afavoreixi la recerca… no soc massa optimista. Sospito que quan hagi passat tot els vells mals costums tornaran. Bones paraules i poca cosa més.
No he llegit cap informació respecte de la posibilitat de contagi del covid-19 mitjançant les picades de mosquits o d’altres insectes. Ahir a la tarda ja se’n sentia algun als jardins i terrasses del Maresme. Està investigada aquesta posibilitat?
En principi no es transmet per mosquits. Crec que la clau està en les cèl·lules on ha d’entrar el virus. Per infectar de manera eficient, la família dels coronavirus ha d’entrar en cèl·lules de la mucosa respiratòria i per això s’encomana per les vies aèries. En canvi, no es troben gaires virus circulant per la sang, de manera que el mosquit no s’emportaria quan ens piqués. I si els injecta a la sang quan pica algú altre, al virus li costaria molt arribar fins la mucosa respiratòria.
Es té alguna idea de per què una part dels infectats són asimptomàtics i en canvi a altres els afecta d’una manera tan agressiva? (a banda que la gent de més edat sigui la més exposada a complicacions greus pel deteriorament associat a l’envelliment).
Uf. Aquesta és una de les grans preguntes i a la que s’hi dediquen més esforços per entendre-ho. Ara mateix tot són hipòtesis per verificar. Pot ser per tenir nivells més elevats de la proteïna a la que s’uneix el virus. Pot ser que per atzar es contagiïn amb una càrrega de virus més elevada que de normal. Pot ser que el seu sistema immunitari respongui excessivament… De moment encara no ho sabem
Com sempre, mai estem d’acord, en les mides que es donen. Som tossuts , però : medicament no por haber’hi un punt D”acord ? .
Sona millor tot, i més clar 🙂 Qui sap com ho farem…
Ens caldrà humor per es tsunami d’estrangeres riques que vendran més ‘rares’ que mai. Ara hauran de canviar hàbits pels indígenes.
Per exemple, a mi ses turistes em poden ajudar a averiguar si dona prou profilaxi es palo de genciana per fer besades. És un xupito fort, però calen sacrificis per avançar per ses noves generacions. Si tossim haurem de fer un confinament molt ben fet a compte seu 😉
Les meves conclusions després de llegir sobre el covid 19.
1. Els governs són uns ineptes la gran majoria i ens tracten com a nens petits.
2. El virus és incontrolable ( el 50% dels infectats son assimptomàtics).
3. El confinament si no és total no serveix per res, i això és una quimera.
4. Només es poden confinar els “rics” que tenen estalvis.
5.No està gens clar que un contagiat no es pugui tornar a contagiar ( per analogia amb altres coronavirus) .
6.La vacuna ( si es efectiva i el virus no muta ) trigarà>12 mesos, la qual cosa fa inviable un confinament tant llarg.
7.S’han de buscar tractaments eficaços contra la infecció greu per disminuir la mortalitat . Aquest es l’objectiu més rentable abans no tinguem la vacuna.
8. Només confinaria de forma voluntaria a la població de risc fins que hi hagi (si es que n’hi ha) inmunitat de grup.
9.Darwin tenia raó la natura quan hi ha un excés de població fa autocontrol.
10.Carpe diem memento mori.
Certament l’any 2020 no serà recordat per “l’any aquell que el Barça jugava bé”