La mort d’una persona sempre és motiu de pesar, però fins i tot en això hi ha nivells. I el cas és que les xarxes es van omplir de bromes sobre la mort d’en Mike Hughes quan es va estavellar amb el seu coet de fabricació casolana amb el que intentava demostrar que la Terra era plana. S’ha de reconèixer que ho va posar fàcil per fer bromes sobre el seu final.

Ara sembla que en realitat això que la Terra era plana ho deia només per guanyar visibilitat i recollir més calers per construir els seus coets. No ho sé. Quan algú tergiversa les coses per interès, després resulta impossible saber si els desmentiments i els aclariments són certs o són una nova estratègia de cara a la galeria. En tot cas, si tu mateix et poses una etiqueta, després no et pots queixar si quedes etiquetat.

Però ja podria ser que tot fos una maniobra publicitària, perquè si vols veure amb els teus ulls la Terra des de molt amunt, no et cal construir cap coet. Amb agafar un avió pots pujar molt més enlaire. Amb el coet que havia fabricat, només pretenia enlairar-se uns mil cinc-cents metres, molt menys que els nou mil als que arriba un avió comercial.

Per descomptat, tot plegat no demostra res sobre la forma del planeta, un tema que està resolt des de fa mil·lennis, però sí que ens recorda com de difícil és això dels coets. La fabricació amateur de coets té una certa tradició i s’han dissenyat aparells (petits) que s’han enlairat fins altures considerables. En algun cas s’ha aconseguit fregar el límit dels cent quilòmetres, cosa que entraria en el que es considera sortir a l’espai. Naturalment, era un coet no tripulat.

El coet d’en Hughes feia servir un sistema de vapor d’aigua com a sistema de propulsió. Es tracta de tenir un tanc amb vapor d’aigua a alta temperatura i en el moment de l’enlairament obrir una vàlvula per on surt un xorro de vapor que fa que el coet surti disparat en direcció contrària.  

El sistema és senzill però no és cap ximpleria i s’han pensat aplicacions fins i tot en viatges espacials. La idea de base és que aconseguir aigua per recarregar motors ha de ser més fàcil que no pas el combustible que fan servir normalment. I a l’espai, amb una modesta empenta inicial, i molta paciència, es pot anar molt lluny.

Però en tot cas, això d’unir les paraules “coet” i “fabricació casolana” s’hauria de limitar a maquetes i a aparells no tripulats. Explorar i anar fins al límit és una cosa, però el que feia en Hughes no era assenyat. Premi Darwin garantit. També s’ha de dir que formava part de la gravació d’un programa de televisió sobre aficionats a fabricar coets en el que tres equips competien per veure qui anava més enlaire.