L’adéu dels esculls de corall

Un dels indrets on es poden detectar de manera més evident els efectes de l’escalfament global són els esculls de corall. Segurament hi ha pocs indrets més bonics al planeta i si teniu la oportunitat de posar-vos ulleres i tub i nedar per entre aquesta mena de jardins submergits, no la dèieu passar! A més, és on hi trobem unes de les grans reserves de biodiversitat dels mars. Per molt que la mirada se’n va cap als colors dels coralls, allà s’hi amaguen infinitat de formes de vida marina.

Quan als esculls hi ha problemes, aquests es fan molt vidents degut al fenomen del blanqueig del corall, un procés que apareix quan el corall experimenta condicions desfavorables i comença a perdre el color que el caracteritza. El motiu és que el corall que, recordem-ho, no són plantes sinó colònies d’animals fixats sobre un suport mineral que ells mateixos van generant, viu junt amb diferents comunitats d’algues. Cada espècie de corall viu en simbiosi amb un tipus d’aquestes algues, anomenades zooxantel·les i són elles les que li donen el color. Quan les condicions no són bones, les algues abandonen el pacte i el que queda esdevé blanc.

El blanqueig del corall pot passar per molts motius, però últimament el més freqüent és l’augment de temperatura. A la gran barrera de corall australiana s’han anat descrivint fenòmens de blanqueig del corall que afecten una superfície cada vegada més gran de la zona. Particularment important ha sigut un fenomen que va durar tres anys, des del 2014 fins al 2017. L’inici va estar associat a l’escalfament de les aigües causat per El Niño, però el blanqueig va seguir fins i tot l’any 2017 quan es donaven les condicions més fredes de la Niña.

Un dels problemes és que amb l’escalfament global, la temperatura superficial del mar durant els anys de la Niña és, avui en dia, més càlida que la que hi havia durant els anys de el Niño a principis del segle passat. L’altre és que les “onades marines de calor” són cada vegada més freqüents. De fet, el que danya el corall són aquests períodes continuats en els que l’aigua de la superfície del mar s’escalfa més del que tocaria. Si l’onada és poc intensa o si dura poc temps no hi ha problema, però quan es tracta d’onades de calor intenses i perllongades, el corall ja no ho resisteix, primer es blanqueja i, si la cosa s’allarga, acaba morint.

En principi un escull de corall afectat pel blanqueig es pot recuperar. Però parlem d’organismes, de comunitats, de creixement lent. En uns vint anys pot recuperar les condicions inicials. Fa uns segles no hi havia problema ja que les onades de calor tenien lloc cada vint-i-cinc anys, però ara apareixen cada sis anys de mitjana. Simplement, l’escull no té temps de refer-se abans que arribi la propera garrotada. S’entén doncs la inquietud dels investigadors que veuen que quan només ha passat un any des del darrer fenomen, ja comença a formar-se el Niño de cara al 2019.

Potser per això estan apareixent una nova modalitat de turisme: el de “la última oportunitat” Aquestes “last chance expeditions” permeten visitar encara selves abans de la desforestació, geleres que no trigaran a fondre’s, ciutats que s’acabaran enfonsant a les aigües sobre les que estan construïdes i, és clar, esculls de corall que l’augment de temperatura farà desaparèixer. Una ocasió per fer una última ullada a allò que els humans no hem sabut conservar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *