L’arquebisbe mal informat

Primer va ser en Miguel Bosé amb el deliri de les vacunes que porten nanoxips que s’activen amb el sistema 5G per controlar-nos (Miguel, ho has fet només per guanyar visibilitat mediàtica oi?). I ara es despenja l’arquebisbe de València deixant anar que una de les vacunes contra el coronavirus està fabricant-se a base de cèl·lules de fetus avortats.

El cas és que aquesta mena de declaracions no són una novetat i això de posar el crit al cel per, suposadament, fabricar coses amb cèl·lules de fetus avortats, és un clàssic que apareix de manera recurrent. De vegades ho diuen per una vacuna, altres vegades per una beguda, i altres vegades per qui sap lo que. La manera com es diu genera la impressió que agafes fetus, els treus les cèl·lules i a partir d’aquí, rotllo científic boig, vas obtenint un extracte purificat que fas servir per vés a saber què.

Per descomptat les coses no van així. La realitat és que als laboratoris es fan tota mena d’estudis i la immensa majoria no es fan sobre persones ni animals sinó sobre cèl·lules. Abans de passar a un organisme, proves sobre un cultiu de cèl·lules que allò que estàs fent no sigui tòxic, o que el que li dónes sigui protector, o el que sigui. Tant se val el que estudiïs, el primer pas acostuma a ser sobre cèl·lules. La unitat bàsica de la vida.

Però, és clar, les cèl·lules han d’haver sortit d’algun lloc. El més habitual és a partir de biòpsies de teixits de persones que han tingut alguna intervenció quirúrgica. Les més conegudes són les cèl·lules HeLa, derivades d’una biòpsia d’un càncer d’úter que va tenir una dona, anomenada Henrietta Lacks, l’any 1951. Altres poden derivar de tota mena de teixits, però sempre van sortir d’alguna persona. Cal dir que al segle passat es feia sense més, però ara els aspectes ètics de l’obtenció de cèl·lules estan molt més regulats.

És clar, també hi ha cèl·lules derivades de fetus. Si vols estudiar si un medicament és tòxic pels fetus, no ho proves en un fetus viu! Ho fas en un cultiu de cèl·lules obtingudes de teixit fetal. En aquest cas van molt bé unes cèl·lules anomenades HEK-293 que es fan servir des de fa cinquanta anys als laboratoris d’arreu del món i que es van obtenir l’any 1973 a partir d’un ronyó d’un avortament, a Holanda. El nom de la línia reflecteix l’origen, ja que són les sigles de “Human Embryonic Kidney cells”.

Aquestes cèl·lules HEK tenen un altre avantatge. Són molt fàcils de modificar per tal que fabriquin les proteïnes que tu vols. És fàcil ficar-hi una mica de DNA que tingui les instruccions per una o altra proteïna. I si vols, per exemple, fabricar una bona quantitat de la proteïna de l’espiga d’un coronavirus com ho pots fer? Doncs introduint dins les cèl·lules HEK un fragment de DNA amb les instruccions per fabricar aquesta proteïna i deixant que la maquinària cel·lular s’encarregui d’anar-la fent.

De cèl·lules en pots tenir tantes com vulguis, ja que només cal afegir-li’ls nutrients i elles es van multiplicant. Això vol dir que en poc temps tens una pila de cèl·lules fent-te la proteïna que t’interessa. En el cas concret d’una de les vacunes contra la COVID19, la idea és no induir la immunitat administrant el virus mort, sinó fer-ho d’una manera molt més segura, administrant només una de les seves proteïnes. Una proteïna que serà reconeguda per uns limfòcits que acabaran fent anticossos contra ella. Així, si un dia entrem en contacte amb el virus, els limfòcits ja li tindran apamada aquesta proteïna i reaccionaran immediatament contra ell.

Puc entendre que un procés en el que en algun pas intervenen cèl·lules derivades d’un fetus pot crear incomoditat si no s’explica bé. D’altra banda, també entenc que la manera com s’usen les paraules denota una certa intencionalitat. Si enlloc de les cèl·lules HEK fessin servir les HeLa potser dirien que les vacunes es fan amb teixit uterí de dones malaltes de càncer? Sempre es poden dir les coses de maneres que tergiversin la realitat per generar afinitat o rebuig. És el poder de les paraules.

5 thoughts on “L’arquebisbe mal informat

  1. Lo de vacunes amb dispositius sembla un ventilador de conspiranoia, però no em sonaba rar per bons usos.
    Lo de 5GHz aprop de cos, útils per a ‘antenes’ injectables i aixís poder passar potència ves a dispositius dins des cos. No serien dispositius tan passius com es xips passius injectables com es des cans, o antenes d’alarmes de supermercat. Però sospito que sobre dispositius confonc peres amb taronges també, i hi ha molt de bulos.
    Fa poc es publicaven bons usos, no secrets, europeus. Podeu cercar per noticiasdelaciencia.com, paraules claus ‘cuerpo conductor electrico transmision inalambrica potencia implantes electronicos inyectables. Indiquen possibilitats curioses de potència amb menys d’un mm. Supòs que a USA tenen més poder de recerca i secrets, amb injectables molt més petits.
    Entenc ben poc de ràdios i nanodispositius. No sembla tan rar que provin coses rares a paîsos o entorns apartats de drets per fer proves. Igual serviria per controlar contagis, no sols per identificar-te quan vols fer compres segures amb es mòbil, o per fer estudis socials d’hàbits, o espiar sa mainada o fer de malotes.
    Ets artistes i sectes i mundologia a vegades els arriben rumors de contactes amb personatges ‘discrets’ semiclandestins i altres moviments complicats d’entendre. Ideal per bulos i rumors, confusions, o no.
    Van bé els blogs que aclareixen temes, si ens han de guiar es bulos en perdriem massa. Però una esroneta semblen divertits, com ses pelis de virus de zombis

    1. És trist que hi hagi gent que caigui en mentides tan barroeres com, per exemple, confondre la nanotecnologia amb el 5G o les vacunes. Son tres temes tan diferents com confondre el futbol amb el tennis! Em preocupa que tinguem una part de la ciutadania tan ignorant en ciència i tecnologia que s’ho empassa tot. Alguna cosa greu falla tan en els medis de comunicació com sobre tot en les escoles i instituts. M’agradaria que els científics i tècnics estiguessin molt més pressents en els medis i en la política també.

      1. Idò aquí Balears fa uns anys devien fer màsters en ciències corruptes, no de ses humanes de lletres, animals, medicines, xifres… I cap a Manacor millor no comentar de raqueta o furbol. Però tenc poca mostra de disguts electrònics i sectes, ho he seguit poc cops, i sa resta coincidia quan van molt serios de coses de pilota de peu i raqueta. Molts no ho seguim gaire esport espectacle o de feina, ens agrada més jugar i cambiar, fer coses diferents, manco regles estàndar. Però valoram molt salut i poder moure’ns, això sí, i a vegades es descuida i patim

  2. Conec poc, però de sentides i lectures, tot sembla rarot. Pels mites paracientífics i conspiranoics voltant salut, curanderisme i medicina, telefonia i comunicacions venen de lluny. I es seu control igual, i que hi hagi descontrol, corrupcions, secrets i privilegis.
    Crec que era Tísner, de lletres i arts, però proper a militar i secrets pes temes d’ensenyar topografia cap a sa costa brava. Crec que a ses seves memòries que parlava des fets tràgics de sa revolta a Barna, pes dispars entre edificis de telefònica.

    Ridiculitzar es magufos i protestants contra antenes o xarxes és lògic. Però qui sap si ridiculitzar magufos i sectaris ha servit de cortina de fum nascuda de forma involuntària!?. P.e.x abans sembla que s’enganxava molt ses línees fixes no digitals per cotillear. Igual al principi de GSM no digital. Un cop digitals sa cosa sembla que va camviar, selecte. I amb es smartphones i phablets ja fou gros, pes mercat. I quan amb G5 i IOTS -és lo de objectes quotidians connectats?- diuen que passem a un nivell bestial.
    A vegades per queixes en colla sa gent funciona com un poema, una metàfora, molt emtivament i amb vertígen, desorientada i de sentides. I es recrei, esbargi i faci bulos, i qualsevol artimanya que seguim poc. Fins i tot partits polítics i discursos. Per sort no ho seguim gaire!
    Igual passava amb organismes modificats genèticament. I tants temes tècnics que poden tenir transfons vital, emotiu…
    Ses protestes a vegades van cap a arguments sense sentit o arguments laterals, mals poc probables però cridaners, i emotius o metafòrics i manejant pors. No tant tots cap a lo tècnic complicat i poc emotiu, ni parlar del poder d’empreses i laboral, de mercat. Qui sap si són claus, i fan molta més por potser, i s’eviten?
    Som molt raros ets humans!
    I tant que és cert sa gent ens solem moure amb poc coneixement per novetats molt tècniques i complexes, sí. I també que hi ha molta corrupció i sorolls, i a la vegada control per a privilegis. I que tot sembla lluny… S’interés comanda percepcioms i pensaments i arguments, i es sistema que ens creen ho condiciona : – )

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *