Per anar a dormir cal tenir el llit a punt. Això és cert ara i sembla que ja ho era fa dos-cents mil anys. L’únic que canvia una mica és la manera de fer el llit. A partir d’unes restes localitzades en una cova de Sud-àfrica on va haver-hi un assentament prehistòric, han esbrinat algunes coses ben curioses sobre la manera com els humans ens allitàvem en un passat molt i molt remot.

A prop de la frontera entre Sud-àfrica i Swazilàndia hi ha les muntanyes Lebombo, i en un penya-segat hi ha una cova, anomenada “Border Cave” (la “cova de la frontera”) on s’hi fan treballs d’arqueologia des que als anys quaranta van trobar restes d’homínids de fa entre setanta i vuitanta mil anys. Però, fins on sabem, aquell indret, aquell refugi, va estar ocupat per humans durant més de cent vint mil anys.

El cas és que aquella gent havien de dormir i, tal com fem nosaltres, intentaven fer-ho de la manera més còmoda possible. Fa poc han presentat un treball on analitzen les restes del que té tot l’aspecte de ser el llit que s’havien muntat aquells habitants de la prehistòria. Són restes situades entre determinats estrats geològics que indiquen l’apilament ordenat d’herbes i fulles barrejades amb capes de cendra. També hi ha trobat restes de grans d’ocre, ossos cremats i pedres tallades. Restes del material de treball que se’t queda per sobre quan te’n vas a dormir. Tot plegat és, ni més ni menys, que les restes del llit més antic del que tenim notícia. Unes simples capes de vegetals on podien descansar amb comoditat.

Ara bé. No era simplement un munt d’herba. Sembla que en aquell temps ja sabien treure partit dels materials disponibles. Les plantes, i sobretot les cendres que posaven, tenien una particularitat que les feia essencials per marcar la diferència. Són vegetals com Tarchonanthus trilobus, uns matolls que encara avui es fan servir per obtenir olis essencials i per perfumar l’ambient. La gràcia és que aquests aromes els generen molècules que també serveixen per mantenir lluny els insectes. Si volies dormir sense patir per paparres, aranyes i altres artròpodes, posar un repel·lent d’insectes al mateix llit era una bona estratègia. Un primer assaig de guerra química contra les bestioles que devien ser tan empipadores aleshores com ara.

Afegir-hi les cendres era un punt addicional. S’ha vist que als insectes els resulta difícil moure’s per aquesta mena de cendra, ja que se’ls posa per les obertures de l’exosquelet que fan servir per respirar i els genera una certa deshidratació. Això fa que prefereixin evitar-les, de manera que si afegeixes capes de cendra entre les fulles aromàtiques del llit, segurament podràs passar una nit més tranquil·la.

Tot plegat indica que fa dos-cents mil anys, per l’albada de la humanitat, ja s’esforçaven en tenir l’indret on vivien, acollidor i lliure d’insectes.