El telescopi espacial Hubble és una passada i ens ha ofert algunes de les imatges més espectaculars de l’Univers a les que tenim accés. Certament hi ha un abans i un després del Hubble en l’astronomia. Però fa més de trenta anys que el telescopi és a l’espai i l’edat no perdona. Aquest any està presentant un bon nombre d’interrupcions en la feina per culpa d’errors i problemes amb els sistemes informàtics.
Un dels problemes va tenir lloc aquest estiu i va recordar la pel·lícula de Space Cowboys (tot i que sense la part espectacular). En aquella pel·lícula, la NASA havia de repescar un antic equip d’astronautes per reparar un satèl·lit en òrbita. Era tan antic que ells eren els únics que sabien com funcionava. Doncs una cosa semblant va passar amb el Hubble.
Durant el mes de juliol, el sistema operatiu va fallar i el telescopi va entrar en el mode “aturada segura”. Una precaució per quan alguna cosa va malament. Els sistemes s’aturen i no es posen en funcionament fins que el problema s’ha resolt. Aquesta vegada era una falla en l’ordinador que controla els diferents sistemes. Quan l’ordinador principal va detectar l’error, es va posar en aturada. No era un problema insalvable, ja que els sistemes els van posar duplicats, precisament per si algun fallava poder tirar de l’equip de reserva.
EL problema era que parlem d’un ordinador dels anys setanta. I els de la NASA es van trobar que no tenien massa clar com s’havia de posar en marxa. Tenir l’ordinador a un telescopi espacial vol dir que no és un sistema amb el que puguis anar fent proves a veure què passa. Cal fer-ho bé a la primera. Com que no ho tenien clar, van reclutar un grapat dels antics enginyers que havien treballat en el Hubble durant els primers anys de servei.
No els van enviar a l’espai com passava a la pel·lícula, ni va haver-hi accidents, espies, ni explosions a la nau. Però imagino que van ser uns dies força interessants, amb els jubilats enfotent-se’n dels joves informàtics i els problemes per haver oblidat com fer anar un ordinador de la vella escola. En tot cas, l’intent va funcionar bé i van poder reiniciar el telescopi.
Però segueix sent un telescopi amb molts anys a l’esquena i fa uns dies que ha tornat a fallar. Aquesta vegada l’error està en el sistema que controla la sincronia de les ordres que venen i van. Va fallar a finals d’octubre, el van reiniciar i semblava que tot anava bé. Però fa uns dies ha tornat a fallar. Ara tenen el telescopi aturat mentre intenten entendre que està fallant i com s’ha de solucionar.
Podem confiar que tornaran a reparar-lo, però aquests errors passen cada vegada amb més freqüència i ens recorden que al Hubble ja li toca descansar. Havia de funcionar quinze anys i en porta gairebé el doble. De ben segur que el seguirem aprofitant tant com sigui possible, però s’ha de ser realista i tenir clar que ja no li queden massa anys abans que no calgui desconnectar-lo del tot i dirigir-lo cap a l’atmosfera, on quedarà destruït durant la reentrada.
Ben cert!
Amb els PCs antics sovint era com intuitiu…
Segons què era inestable, similar a orientar una antena de TV antiga dins casa, com fa a un episodi Mr Bean.
P.ex. connectar sa pantalla de TV vella, connectar cables a font, endollar a corrent, asseure davant, esperar uns tres segons, pulsar interruptor d’engegar i no moure’s de sa cadira!
Es destirotava amb un canvi mínin de s’ordre tempos o moure massa es cos!
Si atracaves una ràdio FM a uns pams de un PC vell podies sintonitzar i intuir com aniria s’arranc. No feia falta endollar cap cable! Sonava àudio durant minuts per sa ràdio com quan es carregava ses cintes de programes o jocs, o després es mòdems…
I pensaves, ai, tant de bo fos ric i tengués un disc dur de 20Mb pes sistema!
Oops, Es truc d’escoltar es PCs amb sa ràdio era més als anys 90s. Ja eren equips ‘moderns’ amb dos disqueteres de 700 Kb per arrancar es sistema, a desenes de Mhz de velocitat… 😉
O potser en es principi als 80s ho escoltava amb ràdio AM, no ho record ara.
Amb so Sinclair Spectrum també ho escoltàvem via TV, en carregar es jocs i programes copiats a damunt ses cintes de música.
Però ets ordinadors fallaven moolt! Bastava que no estigués ‘calent’ com ara qualque dia obrir una finestra… O que s’engegi una gelera aprop, o moure un piu un cable o un aparell pròxim, encara que no fos connectat…
Tot botava!
Tornar a començar un arranc dos o tres pics era normal. Si s’engegava tot sa primera era rar!
No tenc idea però des Hubble… Potser li falla sa RAM i es circuits?
Em sembla que cap als anys 70s sa memòria dura de ROM de ferrita era molt estable. Podia estotjar sa info durant anys o potser segles a peu pla… Eren més estables que ses ROM actuals, des discs durs, o es típics ‘discs’ durs sòlids actuals.
Fent humor, potser es Hubble falla perquè qualque becari jove a sa Terra ha obert sa nevera per agafar una llauna per mirar astronautes cowboys i ha fet un atxem… 😉