Semblava que havia de ser un dia remarcable per la NASA. Van anunciar que aquest divendres per primera vegada serien dues dones les que farien un passeig espacial, el  que tècnicament s’anomena una activitat extravehicular o EVA (per l’anglès ExtraVehicular Activity). Ahir, però es van desdir. No podran ser dues dones. Haurà de ser una dona i un home. El motiu: No tenen vestits espacials per les dues. En tenen alguns de talla L però només un de talla M. Millor dit, només un de funcional. N’hi havia un altre, però el tenien en manteniment.

La talla del vestit és important aquí a la Terra i tots volem que ens quedi impecable, encara que podem fer de més i de menys. Però per sortir a l’espai ja no tens marge d’error. El vestit s’ha d’ajustar a les teves mides ja que d’això depèn l’accés als components, l’aire que tindràs, el control de temperatura…

Podria donar la impressió que això dels vestits és un problema menor. Algú ha dit que si el problema és que no n’hi ha de talla de dona, doncs que en facin més, però és que la cosa és una mica més complicada. Per començar, cada vestit d‘aquests costa un grapat de milions de dòlars. No és un simple vestit gruixut amb una escafandre. Gairebé es una nau espacial individual en forma de persona. I tampoc n’hi ha gaires. He llegit que la NASA va fabricar 18 vestits fa quaranta anys. Avui encara n’hi ha 11 de funcionals dels que només 4 estan a l’estació espacial internacional. No és que els altres estiguin guardats sense més sinó que els vestits van rotant per anar sent sotmesos a tasques de manteniment, reparacions i controls de qualitat.

El cas és que aquests dies tenien diverses EVA previstes i totes dues dones en faran algunes. Divendres passat l’astronauta Anne C. McClain ja va fer una sortida a l’exterior fent servir un vestit de talla L, però va notar que la part superior del vestit no li acabava d’anar bé. Per això es va decidir que li era millor fer servir la talla M. Sembla que això de fer un cas relatiu de les mides del fabricant i haver-lo de provar per saber exactament com et queda també s’aplica als vestits d’astronauta. De fet, especialment en els vestits d’astronauta ja que no és el mateix fer proves a la Terra que a gravetat zero. El cas és que amb aquest canvi es va esguerrar el pla. Ja no podien sortir les dues, una amb un vestit M i l’altre amb el L, de manera que es van reassignar les sortides i, tot i que totes dues faran algunes EVA, no serà simultàniament. En això sembla assenyat que la seguretat passi per davant de la maniobra publicitària.

De fet, la mateixa NASA ha penjat un tweet en el que expliquen que efectivament tenen més d’un tors de talla M a la estació espacial (en tenen 2), però un d’ells està en manteniment de manera que era més segur i ràpid redistribuir les assignacions dels astronautes que reconfigurar els vestits.

Hi ha hagut un cert rebombori en tot això i les acusacions de sexisme han sortit com bolets, ajudades una mica per la manera com s’han fet els titulars. Realment la NASA va trigar molt a incorporar les dones a l’exploració espacial i encara queden molts temes per acabar d’equiparar, però no veig massa clar que aquesta vegada sigui un d’ells.