Per saber com progressa la pandèmia el millor és contar el nombre de malalts, el de morts per la malaltia i el de recuperats. Això és fàcil de dir, però a la pràctica resulta més complicat. Els ingressats a l’hospital estan clars, les persones que hi moren tampoc haurien de representar un problema, encara que fins i tot en això hi cal matisar. Algú que tenia una malaltia greu, s’infecta pel virus i es mor és una mort per COVID-19? O per la malaltia? En realitat es pot comptar de les dues maneres, sempre que tinguis clar com ho fas i que coincideixi amb els altres indrets amb que compararàs.

Però ja hem vist que els casos fora de l’àmbit hospitalari resulten molt més difícils de seguir. Com a mínim, tindràs dades que s’actualitzaran amb un cert retard i moltes vegades no sabràs a què adjudicar-les.

De totes maneres, hi ha altres maneres de visualitzar la progressió de la pandèmia i com va la cosa per zones geogràfiques. Una de bona és mirar les dades dels informes MoMo. Això és el sistema de Monitorització de les Morts diàries i és on podem veure quin és el nombre de persones que moren cada dia a cada indret. L’interessant és que mostra les dades mitjanes des de l’any 2008, de manera que podem veure si la quantitat de gent que es mor és la que seria normal per l’època de l’any o si hi ha un excés de morts.

Aquestes dades no indiquen la causa de la mort. Només el nombre total de persones mortes, per totes les causes possibles. Això vol dir que no tot l’excés que s’observi serà directament causat per la COVID-19. Però és interessant, ja que també quedaran inclosos els danys colaterals. Possibles augments en la mortalitat causats per la pressió a què està sotmès el sistema hospitalari. També perquè hi ha persones que s’ho pensen massa abans d’anar a l’hospital en situacions en que sí que hi haurien d’anar. El motiu no el podem saber, però podem veure com ens apartem del que seria normal.

I Déu ni do com ens n’hem apartat. La gràfica del principi correspon al total d’Espanya i s’hi veu un augment espectacular en el nombre de persones mortes durant els mesos de Març i Abril. El pic d’excés de mortalitat va ser a principis d’Abril. El normal hauria sigut que morissin unes mil cent persones, encara que això pot variar i la zona ombrejada indica els marges previsibles. De manera que podríem esperar entre mil i mil dues-centes morts, però el cas és que hi van haver gairebé dues mil cinc-centes.

A Catalunya la corba és molt similar. En un any normal, els primers dies d’Abril moren entre cent i dues-centes persones, però aquest any n’han sigut més de quatre-centes.

És interessant veure la pujada i la posterior baixada, que vindria a coincidir amb el moment del confinament més les dues setmanes d’incubació de la malaltia. Una vegada més, aquestes són morts totals de manera que cal vigilar molt amb les interpretacions, però com a mínim el perfil de la corba respon aproximadament al que seria d’esperar si el confinament fos efectiu. Si més no, aquestes setmanes tancats sembla que han servit. De totes maneres, hi ha alguna cosa que grinyola en la part del final de les gràfiques. Els valors tan baixos no es corresponen gens amb el que llegim cada dia a la premsa. Tant de bo ja estigués tot normalitzat com suggereixen aquestes gràfiques. Sembla que el motiu és l’habitual, els retards en l’actualització de les dades. Com que està marcat en gris imagino que seran estimacions, de manera que les dades dels últims dies és millor no fer-ne massa cas.

Malgrat la poca fiabilitat de la part del final de la corba (al menys fins que les actualitzin), les dades MoMo permeten comparar les coses en diferents comunitats. El qui va dir que el virus no hi entén de territoris era ruc o era un assessor de campanyes polítiques acostumat a dir ximpleries amb la certesa que els seguidors se les comprarien acríticament. Però n’hi ha prou de comparar Madrid (a l’esquerra), que és l’indret on la malaltia ha colpejat més fort (i on encara sembla més evident el clar retràs en la incorporació de les dades dels últims dies), amb una comunitat com Galícia (a la dreta) i es fa evident que el virus hi entén, i molt, de territoris. També que, encara que és veritat que hi ha mesures que han de ser globals, és absurd pretendre aplicar els mateixos criteris a tot arreu.