Quina és l’estrella més gran coneguda? Una pregunta sense resposta definitiva, ja que a mesura que anem explorant l’univers es van trobant exemplars cada vegada més grans. De vegades són estrelles que no s’havien estudiat massa i altres vegades són millores en les mesures disponibles. Ens pot semblar normal, però el cas és que determinar el diàmetre d’una estrella situada a l’altra banda de la galàxia, o a una galàxia diferent de la nostra és qualsevol cosa menys fàcil.

Com és natural, la mida de referència que fem servir és la mida del nostre Sol. Igual que als Estats Units fan servir la mida de New Jersey, o alguns diaris d’aquí fan servir el Parque del Retiro, donant per fer que tothom en sap les mides, els astrònoms fan servir radis solars per comparar mides d’estrelles. Una comparació arriscada, ja que la majoria ens costa entendre com és de gran el Sol.

Durant molt temps, la medalla d’or de mides estel·lars la tenia VY Canis Majoris, una hipergegant roja situada a la constel·lació de Canis Major. El seu radi és unes 1420 vegades més gran que el nostre Sol. Una barbaritat. Abans es creien que era encara més gran, però a mesura que es va anar afinant les mesures, la seva mida es va ajustar a la baixa.

El relleu el va prendre UY Scuti. A la constel·lació de l’escut. Un altre monstre estel·lar de 1700 radis solars. Si la situéssim al nostre sistema solar, el seu límit estaria pels voltants de l’òrbita de Júpiter. Al seu costat, el Sol és una petita guspira de no res. Qui en sabrà més detalls serà la sonda Pioneer 11, que, casualment va en direcció a la constel·lació de l’escut. Arribarà d’aquí a un grapat de milions d’anys convertida en ferralla espacial. Un regal de la Terra pels habitants de la zona.

Però d’estrelles n’hi ha moltes i només era qüestió de temps que en trobéssim de més grans. Des del 2020 sembla que el primer lloc el té Stephenson 2-18, situada dins el cúmul d’estrelles Stephenson 2, que també es troba per la constel·lació de l’escut. Aquesta mostra un radi 2,150 vegades més gran que el Sol. Si el límit de UY Scuti se situava a l’òrbita de Júpiter, el de Stephenson 2-18 cauria més enllà de Saturn. Al seu interior hi cabrien deu mil milions de Sols. Poca broma!

En realitat, UY Scuti ja ha caigut a la quarta o cinquena posició. S’han detectat estrelles a galàxies veïnes, com Andròmeda o els núvols de Magallanes que l’han superat, però segueixen sent menors que Stephenson 2-18. Cal dir que el marge d’error en aquests casos ja és més gran i ja veurem que passa quan les mesures millorin.

Però, per gran que sigui, el més probable és que el seu regnat sigui temporal. A mesura que anem explorant l’univers anem identificant estrelles més massives, més llunyanes, més exòtiques i, naturalment, més grans.

Al final, les llistes d’estrelles més grans serveixen, més que res, per recordar-nos la nostra incapacitat per copsar les seves dimensions. Amb uns cervells evolucionats per treballar amb coses a escala humana, aquestes estrelles estan massa lluny de la nostra experiència. Només podem calcular-ho i quedar-nos bocabadats.